SANT MARTÍ XIC

 

Església dedicada a Sant Martí al terme de Masíes de Voltregà (Osona)

L'església de Sant Martí Xic fou des de els seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials, depenent dels senyors del castell, fins que finalment passà a dependre del domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. Les primeres notícies d'aquesta església es remunten a l'any 1097, quan el sacerdot Ermemir deixà dos sesters de pa i de vi per la seva edificació, que deu correspondre a l'edifici actual. A partir de 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Quan els bisbes de Vic va comprar el castell de Voltregà, l'any 1370, també esdevingueren patrons de l'església. Al segle XV li fou llevat el títol de parròquia. La falta de culte va portar a l'abandó i posterior ruïna de la capella, fins que l'any 1984 va ser restaurada. (de la fitxa 281)

 

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga" 

Imatge del goig: "ADET"

SANT SEBASTIÀ (Gurb)

Música pendent de recuperar

Església de Sant Julià Sassorba, on es canten els goigs de Sant Sebasatià, al terme de Gurb.

És la parròquia més enlairada del terme de Gurb (786 m), i estén la seva demarcació pel sector més muntanyós i despoblat. El 1091 es consagrà una nova església romànica: en resta una bona part de la nau, ornada amb actuacions llombardes, i el campanar, reformat en el seu coronament. El 1572 se li va construir una nova portada, i el segle XVIII fou suprimit l'antic absis per tal de construir-hi un nou presbiteri. L'any 1993 es va realitzar la restauració del campanar, quedant descobertes les finestres originals, a quatre costats, senzilles al primer pis geminades al segon i tercer. Tot hi haver passat nou-cents anys l’església de Sant Julià Sassorba amb el seu campanar romànic i un entorn privilegiat, ens ofereix un espai tranquil i un conjunt arquitectònic excel·lent per gaudir d’una estona agradable. (de la fitxa 12)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANTA FE DE VILAGELANS (Gurb)

Música pendent de recuperar.

Església e Santa Fe del Castell de Vilagelans a Granollers de la Plana (Gurb)

A tocar del Castell, s'hi troba ubicada també una petita capella, Santa Fe de Vilagelans, documentada el 1072 i sobretot a partir del segle XIII. L'edifici és bàsicament romànic, i ha sofert diverses reformes, la més tardana el 1925. Aquest tipus de capelles solien acompanyar els castells o cases fortes habitades. (de la fitxa 1171)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANT BARTOMEU DE COVILDASES (Vidrà)

Música d'Elisard Sala

Església de Sant Bartomeu de Covildases a Vidrà (Osona)

L'ermita és situada al mig dels prats, és d'una bellesa extraordinària. Romànica del segle XII, té una sola nau de volta de canó amb una absis semicircular ornamentat per arcs llombards. L'edificació actual ha rebut notables canvis i reformes, sobretot per haver-li caigut la volta en els terratrèmols de l'any 1425. Des de l'ermita el paisatge que és pot contemplar és imponet.(de la fitxa 59)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ

Música del P. Bartomeu Sapena, M. I.

Església parroquial de Santa Cecília de Voltregà (Osona)

El terme de Santa Cecília és documentat des del 997, i la seva parròquia és anomenada el segle XI Santa Cecília de Moixons (de Mocones), i cap al 1150 Santa Cecília de Galligans, noms d'antigues vil·les o grans propietats rurals, la darrera encara subsistent; però va prevaler el nom de Voltregà, és a dir, del castell que dominava sobre el terme. L'església de Santa Cecília de Voltregà fou renovada i consagrada pels vots del 1095. Hi subsisteix bona part de l'edifici aixecat a la fi del segle XI, compost inicialment d'una nau amb tres absis i cúpula o cimbori, per bé que les reformes efectuades cap a la fi del [`segle XVII]] i en el curs del segle XVIII l'han modificat molt i mutilat en els absis i la nau amb l'obertura de capelles, un arrebossa-me’n total i la típica transformació de l'època barroca. (de la fitxa 1878)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL ROURE (Pruit)

Lletra i tonada de Mn. Jacint Verdaguer, pvre.

 

Sant Llorenç Dosmunts
La petita església de Sant Llorenç Dosmunts, propera al mas de les Viles, en un petit serradet i envoltada pel clos del cementiri i de xiprers, és un model de santuari rural. La seva pedra daurada, amb l'ampli campanar d'espadanya, sobresurt en la verdor del paisatge. L'edifici romànic del segle XII és anterior als primers documents conservats que l'esmenten entre l'any 1242 i 1265. L'absis fou mutilat i substituït per una capçalera rectangular al segle XVII. Fou parròquia independent fins al segle XV, que fou unida com a sufragània a Sant Andreu de Pruit. El frontal romànic del segle XII, amb un Pantocràtor central i escenes del martiri de sant Llorenç, es conserva al Museu Episcopal de Vic. Al petit cementiri hi ha una gran tomba dels Viles Fatjó, amos de les Viles, que es constituïren patrons de l'església. (de la fitxa 106)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANDREU DE LA VOLA

Música de Rafael G. Villena

Poques pedres en queden de la primitiva església romànica.

L'església, malgrat tenir orígens romànics, ha sofert tantes transformacions que no conserva cap element de l'antic estil. Al 1594 s'hi obrí un portal nou i al segle XVIII s'hi bastí la sagristia i el campanar. Actualment està molt abandonada degut al despoblament que pateix la zona i només se celebra missa una vegada a l'any, per la festa major.

Església de tres naus, la central més elevada que les laterals. La capçalera, sense absis, és orientada a llevant, per on sobresurt un cos destinat a sagristia, decorat amb pintures. El mur de tramuntana del temple s'adossa al mas que fou la rectoria. La façana presenta el capcer triangular. A la part esquerra, adossat a l'església hi ha un campanar de torre amb els angles escairats a la part superior. No té campana, està força deteriorat i un sector és refet amb totxo. El portal de la façana és d'arc rebaixat i la dovella central és decorada amb una petxina i inscripcions. Al damunt s'obre un òcul. (de la fitxa 856)

          

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT GALDRIC DE TAVÈRNOLES

Música d'Armand Quintana.

Església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles.

Al poble cal destacar l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, un dels monuments romànics més ben acabats de la Plana de Vic. Fou sobrealçada el 1728, se li afegiren altars laterals i es transformà amb una nova portada al mur de ponent. Destaquen els detalls d'ornamentació llombarda, sobretot a l'absis i a la banda exterior de migdia, on s'obria la porta antiga i on hi ha el campanar de torre. S'edificà entorn del 1070 per l'equip de mestres que féu la majoria de les esglésies romàniques dels antics dominis de la casa vescomtal d'Osona-Cardona. Una acta apòcrifa pretén que l'església hauria estat consagrada el 1083. Ara apareix com una església d'una nau, amb dos arcs torals i un absis amb tres finestretes de doble obertura. (de la fitxa 724)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

L'ASSUMPCIÓ DE VILANOVA DE SAU

Música de Mn. Lluís Alemany, pvre.

Església dedicada a Santa Maria en el Misteri de la Seva Assumpció a Vilanova de Sau (Osona)

A l'extrem del de llevant hi ha l'església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1040. L'edifici actual fou renovat al segle XII i conserva l'absis i l'estructura romànics. Tenia una sola nau i un sol absis, amb porta a migdia, i s'hi afegiren altars laterals, un portal a ponent i se'n modificà el teulat i la volta.(de la fitxa 763)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"