SANT JOSEP D'ENCAMP

Música anònima popular transcrita per A. López i Peña

Revers dels goigs amb nota històrica

Església de Santa Eulàlia d'Encamp on es venera i es canten els  goigs de Sant Josep

L'església parroquial d'Encamp té un dels campanars romànics de torre més bonics d'Andorra. La seva alçada fa que ressalti la seva esbeltesa i realça la decoració de bandes i arcuacions llombardes dels tres pisos de finestres geminades.  Aquesta església també conserva d’època romànica les parets sud, en la que s'obre la porta, i oest. Va ser ampliada i modificada en diverses ocasions, els segles XVII i XVIII i durant els anys 20 de la passada centúria. La darrera reforma, dirigida per l'arquitecte David Mackay i realitzada a finals dels anys 80, ha consistit en l'ampliació de la nau i l'adequació d'espais annexos. L'excavació arqueològica realitzada en el mateix moment permeté deixar visibles els fonaments de l'absis romànic, destruït durant la reforma dels anys 20.  L'interior conserva dos retaules barrocs, dedicats a la Verge del Roser i a Sant Antoni, situats als altars laterals tancats amb reixes de ferro forjat, el retaule major de la mateixa època, dedicat a la Santa titular, així com una pica baptismal romànica de granit i un rodet de campanes. (de la fitxa 710)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JOSEP DE TUIXÉN

Música popular tradicional

Tuixén al Cadí-Moixeró. A la seva església romànica s'hi canten els goigs a Sant Josep

L'edifici, que data del segle XI, és d'una nau coberta amb volta de canó i capelles laterals. La porta s'obre a la façana oest en arc de mig punt. El campanar, situat sobre l'entrada, és de planta quadrada i presenta un sol nivell de finestres a la part alta. Antigament estava acabat en punxa, però aquesta va desaparèixer a causa de l'incendi provocat per l'impacte d'un llamp que va caure a principis del segle XX. Conserva, del primitiu estil, el parament d'alguns murs i una part de la volta de canó. A l'interior de l'església es conserva una marededéu policroma que data de finals del segle XII. La imatge respon a la representació de la theotokos; és una marededéu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l'Infant, en total frontalitat i simetria. Ens expliquen que presenta a l'esquena una obertura per a guardar relíquies. (de la fitxa 1346)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"