SANT JOAN DE LA FONT. Riudaura

 

Capella de Sant Joan de la Font al terme de Riudaura

 

Es desconeix el seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un rierol que aflueix a la riera de Riudaura. L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic.  La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri. L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria.  (de la fitxa 1568)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANDREU DE PORRERES

 

Música popular

 

Església Romànica de Sant Andreu de Porreres a la Vall del Bach, terme de la Vall de Bianya

 

Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac. La primera referència documental és de l'any 946. Actualment es troba en molt mal estat de conservació, gairebé en ruïna.

Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l'edifici romànic s'anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modificat en èpoques més tardanes.

L'absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S'hagué de reforçar, sembla que després dels sismes, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de dobre esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l'extrem sud de la mateixa capçalera.

La porta d'entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants. (de la fitxa 1459)

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT JORDI DE LLIMIANA

Església de Santa Maria de Llimiana (Pallars Jussà)

 L'església parroquial de Santa Maria de Llimiana és romànica, de tres naus separades per arcades sobre pilastres. La nau central, un xic més alta, té arcs torals que recolzen sobre semi columnes adossades als pilars. El temple restà molts anys desfigurat a l'exterior, a causa de la construcció d'algunes dependències adossades, com la rectoria, la qual amagava gairebé del tot els absis. El 1990 s'hi dugué a terme l'enderrocament de l'edifici de la rectoria, que deixà al descobert la majestuositat dels tres absis romànics. Els absis romànics de l'església tenen una alçada d'uns 9 m i daten del segle XI. Aquests, com les parets laterals de l'església, són decorats per lesenes i arcuacions llombardes. El campanar, de base quadrada, és adossat a la façana de migdia, la part superior del qual s'enderrocà a la fi del segle XIX. A la façana de migdia hi ha una mènsula i cinc petits caps. El 1936 es perdé un notable santcrist romànic, de talla. (de la fitxa 213)

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT ANDREU D'ARISTOT

Música popular

Església romànica de Sant Andreu del poble d'Aristot al municipi de Pont de Bar.

Església d'una nau amb absis rodó llis. Nau coberta amb volta de canó. Porta a la façana sud amb dovelles molt ben treballades. Una finestra d'una esqueixada al mig de l'absis i una altra doble esqueixada. Campanar de planta quadrada d'època més recent. (de la fitxa 1767)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA COLOMA DE MARATA

Tonada popular

Església romànica de Santa Coloma de Marata al terme de Les Franqueses del Vallès.

Església parroquial, pertany al primer romànic rural, de darreries del segle XI. S'aprecia una nau única amb volta de canó en dos plans desiguals, més baix l'anterior al presbiteri, i en arcs de mig punt a cada tram. L'absis és rodó, cobert amb volta de mitja taronja i l'altar és de pedra. Més tard el temple s'amplià obrint-se-li quatre capelles laterals dels segles XVI i XVII, dues a cada costat, cobertes amb volta d'aresta que es recolza sobre pillastres. La part exterior és fonamentalment de pedra picada. L'absis presenta tres bandes d'arqueria llombarda i un finestral esqueixat d'arc de mig punt. Al la façana hi ha un arc senzill, de carreu, de mig punt amb una obertura en forma de creu grega, a la part superior. A la part del campanar, la façana està coronada per una torre, que degué ser espadanya. Té dos vuits per a les campanes, d'arc de mig punt, a més d'un altre a la dreta. (de la fitxa 329)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE GRÀCIA. Llanars

Església de Sant Esteve de Llanars (el Ripollès)

Destaca la notable església parroquial de Sant Esteve, edifici romànic construït a mitjan segle XII (la consagrà el 10 de novembre de 1168 el bisbe de Girona Guillem de Peratallada); té una sola nau amb absis, i la volta és d'arc una mica apuntat.  Els murs exteriors s'ornen amb un fris de dents de serra sobre una cornisa de pedra sostinguda per mènsules.  Li dóna un gran atractiu el campanar d'espadanya sobre la façana, acabat amb una coberta piramidal molt punxeguda.  El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l'estil de l'escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga.  El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l'entrada.  A l'interior es conserva un valuós frontal d'altar romànic, que presidí el temple des de la consagració... (de la fitxa 458)
 

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE MÀRTIR. Sant Cugat de Gavadons

Música popular

Església romànica de San Cigat de Gavadons a Collsuspina.

Situada al N del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual fàbrica sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serralada que tanca la Plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades. (de la fitxa 240)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT SIMEÓ DE CAN OLLÉ DE LA GUARDIA

Música tradicional

Estat actual de l'església romànica dedicada a Sant Simeó Estilita a La Guàrdia terme d'El Bruc.

Al sector de Ca n'Oller i Can Ferran, en un indret ara despoblat i d'accés difícil, hi ha les restes d'una capella d'origen romànic, molt més tard incrustada dins una masia, ara també enrunada. Se'n pot distingir la nau, sense volta i amb poques restes de l'absis. Els murs s'obren amb finestres de doble esqueixada i mostren un aparell escairat i ben enfilat, de mida irregular. Els especialistes la daten al segle XII. (de la fitxa 1537)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

NOSTRA SENYORA DE VALLIVANA

Música popular

Església sabadellenca de Sant Vicenç de Jonqueres on s'hi canten els goigs a la Mare de Déu de Vallivana.

L’església parroquial de Jonqueres presenta una planta rectangular, amb dues capelles laterals de planta quadrada situades a cada costat i al centre de la nau. L’edifici ha sofert, en el transcurs del temps, importants transformacions, en diverses etapes constructives:
1ª). Segle X: construcció a la qual actualment correspon el mur de ponent i el de tramuntana.
2ª). Segle XIII: afecta el mur de migdia, en donar amplada a la nau principal.
3ª). Segle XVI: corresponent a l’ampliació pel costat de llevant.
L’any 1982 es restaurà el conjunt arquitectònic, però en no donar-li cap utilitat, començà a caure en ruïnes altra vegada. L’última restauració de l’edifici (1993) va lligada a una continuïtat de conservació i manteniment. (de la fitxa 215)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"