SANTA COLOMA DE MARATA

Tonada popular

Església romànica de Santa Coloma de Marata al terme de Les Franqueses del Vallès.

Església parroquial, pertany al primer romànic rural, de darreries del segle XI. S'aprecia una nau única amb volta de canó en dos plans desiguals, més baix l'anterior al presbiteri, i en arcs de mig punt a cada tram. L'absis és rodó, cobert amb volta de mitja taronja i l'altar és de pedra. Més tard el temple s'amplià obrint-se-li quatre capelles laterals dels segles XVI i XVII, dues a cada costat, cobertes amb volta d'aresta que es recolza sobre pillastres. La part exterior és fonamentalment de pedra picada. L'absis presenta tres bandes d'arqueria llombarda i un finestral esqueixat d'arc de mig punt. Al la façana hi ha un arc senzill, de carreu, de mig punt amb una obertura en forma de creu grega, a la part superior. A la part del campanar, la façana està coronada per una torre, que degué ser espadanya. Té dos vuits per a les campanes, d'arc de mig punt, a més d'un altre a la dreta. (de la fitxa 329)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE MALENYANES. La Roca del Vallès

Música recollida per A. Suñé Font

Església romànica de Santa Agnès de Malenyanes a la Roca del Vallès

Prop de la parròquia, al bosc de Ca n'Alzina, hi ha la capella de Santa Maria de Malenyanes, pre-romànica, reconstruïda al segle XI, que fou la primitiva parròquia de l'indret. La capella i la seva advocació actual gaudeixen d'una veneració especial perquè hom els atribueix protecció a les parteres. La població celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 24 d'agost i la festa major d'hivern a prop del 21 de gener. (de la fitxca 1095)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT JULIÀ D'ALFOU

Música pendent de recuperar

Església de Sant Julià d'Alfou al terme de Sant Antoni de Vilamajor (el Vallès Oriental)

L'església és una construcció del segle XIIè, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX. La portalada s'obre a ponent, i està datada l'any 1643; és una reminiscència gòtica rectangular, amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta. La volta de la nau és lleugerament apuntada, i el presbiteri cobert amb ogives que s'uneixen a la clau formant una creu. A més a més de l'altar major hi ha quatre altars laterals.   El campanar, actualment amb una sola campana, és de planta rectangular, acaba amb grossos merlets i està rematat amb punxa de piràmide. A cadascuna de les cares estretes s'hi van obrir, en el segle XIV, les finestres de mig punt per a les campanes grans. En una de les cares amples hi ha les dues finestres amb les campanes petites del segle XVII.  El temple actual és una construcció del segle XII, engrandida el XVI per la part absidial i amb afegiment de capelles. La volta és lleugerament apuntada fins al presbitri. Aquest ve cobert amb ogives unides en una clau que porta una creu gravada. Les voltes de les quatre capelles independents són de canó seguit. (de la fitxa 1052)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE VILAMAJOR

Música de Joan M. Aragonès i Rebollar

Església parroquial de Sant Pere

Es creu que el campanar romànic, situat a tocar de l’església, anomenat abans la Torre Roja pel color de la seva pedra, era la torre de l’antic palau. És una torre campanar de 30 m d’altura, totalment exempta de l’església actual i fins de l’anterior, que tot i tenir l’aspecte extern d’un campanar romànic del segle XII té algunes característiques que no fan descartar del tot la idea d’haver format part d’un antic conjunt que devia ésser integrat per la primitiva església i pel palau comtal. (de la fitxa 1478)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LA BONA SORT

Es canta amb la melodia popular dels Goigs de la Mare de Déu de Núria.

Església romànica de Sant Sadurní de Collsabadell a Llinars del Vallès

L'edifici actual es basa en l'església romànica del segle XII, ampliada amb un presbiteri rectangular i capelles laterals dels segles XVI i XVII. La del Roser, de sota el campanar, existia el 1573, i la de davant, amb cúpula, sobre cornisa, es va fer el 1640. Les altres són més tardanes, especialment la capella del Santíssim, feta al principi del segle actual. L'any 1972, en unes excavacions fetes sota el presbiteri, es van descobrir els fonaments de l'absis romànic primitiu, ara visible. La silueta d'aquesta església és típica pel seu esvelt campanar, de tres cossos, el superior de bon carreu, amb llargues finestres per a campanes, que té a sobre un cos de construcció el qual acaba amb merlets i unes boniques gàrgoles als quatre angles. Té adossada com una mitja torre rodona per on puja fins al segon cos una escala de cargol. (de la fitxa 982)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT CRIST D'AIGUAFREDA DE DALT

Música de Mn. Fortià Sola, prev.

Església romànica de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt.

L'església, anomenada aleshores de Sant Martí del Congost (el nom d'Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles), amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial. Refeta el 1105, es conserven actualment d'aquesta època la nau amb volta de canó, l'absis, decorat a l'exterior amb una cornisa d'arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent.(de la fitxa 795)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT BARTOMEU DE MALANYANES

Música de Mn. Narcís Pagès, Pvre.

Església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes on es venera també Sant Bartomeu

L'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, documentada des del 932, conserva la façana i la porta (amb arquivoltes sostingudes per rebranques i fines columnetes, d'arc un xic apuntat), romàniques, com també l'ull de bou circular, elements que daten probablement del segle XIII. L'església, d'una sola nau, amb absis carrat i capelles laterals (a banda i banda de la nau i de l'absis), fou ampliada i reformada entre els segles XVI i XVIII.  El cloquer és del segle XV.  La nau es cobreix amb volta apuntada i al presbiteri, sobre aquesta volta, se'n sobreposa una de creueria. L'església, que és precedida d'un porxo, conserva un retaule barroc de l'escultor Jaume Roig. (de la fitxa 1016)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MOSSÈN RAMON GARRIGA

Música de Francesc de Paula Baldelló i Benosa, Pvre.

Església romànica de Sant Andreu de Samalús

Se suposa que l'església romànica de Sant Andreu fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d'una esglesiola primitiva. Llavors era un temple romànic d'una sola nau, posteriorment modificada en construir-se les capelles laterals i aixecar el tercer cos del campanar. Els joiells d'aquest temple romànic, restaurat fa alguns anys per a desembarassar-lo dels afegitons que l'empastifaven, són l'absis i el campanar. (de la fitxa 411)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL PLA DE CORRÓ D'AMUNT

Música de Mn. Adjutori Vilalta, prev.

Església de la Mare de Déu del Pla al terme de Les Franqueses

El Mas Carbó, (Corró d'Amunt) --avui Can Biure, és citat en documents del 1200 i del 1300. Al costat d'aquest mas hi ha la capella de la Mare de Déu del Pla, vora la carretera de les Franqueses a Cànoves, –en aquest pla entre la carretera i l'ermita, hi va haver durant uns anys el camp de futbol de Corró d'Amunt.  Documentada el 1077, la capella és romànica, d'una nau i absis rodó, adornat amb arcuacions llombardes; la volta és apuntada, la porta i una petita rosassa són gòtiques. (de la fitxa 1513)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"