Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gràcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gràcia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de febrer del 2020

MARE DE DÉU DE GRÀCIA. Llanars



Església de Sant Esteve de Llanars (el Ripollès)
Destaca la notable església parroquial de Sant Esteve, edifici romànic construït a mitjan segle XII (la consagrà el 10 de novembre de 1168 el bisbe de Girona Guillem de Peratallada); té una sola nau amb absis, i la volta és d'arc una mica apuntat.  Els murs exteriors s'ornen amb un fris de dents de serra sobre una cornisa de pedra sostinguda per mènsules.  Li dóna un gran atractiu el campanar d'espadanya sobre la façana, acabat amb una coberta piramidal molt punxeguda.  El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l'estil de l'escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga.  El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l'entrada.  A l'interior es conserva un valuós frontal d'altar romànic, que presidí el temple des de la consagració... (de la fitxa 458)
 

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

diumenge, 26 de maig del 2019

MARE DE DÉU DE GRÀCIA I DEL BELL AMOR

Música de Francesc Civil
Claustre romànic de la Catedral de Girona
... Dintre de l'edifici romànic de la catedral destaca el claustre de planta trapezoïdal per la irregularitat del terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són de quart de canó mentre que la nord és de mig. Les columnes aparellades i pilars intercalats suporten el carregament de les voltes mitjançant arcs de mig punt amb sostret interior i exterior. L'escultura d'alguns capitells, principalment els de l'ala sud, desenvolupa un ampli cicle veterotestamentari iniciat amb la creació d'Adam. (de la fitxa 199)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

dijous, 19 de juliol del 2018

MARE DE DÉU DE GRÀCIA

Música del mestre Framcesc Pujol.

Ermita romànica a la Mare de Déu de Gràcia a Sant Salvador de Guardiola (el Bages)
Petita capella situada als afores del nucli de la vila. Presenta elements d'època medieval, però ha estat molt restaurada al llarg dels segles. D'aquest estil en destaca un baixrelleu d'un animal inscrit en el mur de la porta d'entrada. L'accés principal de la capella, es fa a partir d'una porxada coberta per una teulada a doble vessant; En aquesta hi ha un fris de pedra en el qual s'hi aprecia un escrit. L'interior és força modern i té un aire classicista, l'espai és cobert per una volta de creueria rebaixada. (de la fitxa 1826)

    http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_Vicenc_Ager&Camprubi2018(Esteban).mp3     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_PuigFranca_Ogassa_CSIC.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

diumenge, 29 de desembre del 2013

NTRA. SRA. DE GRÀCIA DE LA TOSSA

Música de Joan Just

Textos (dels goigs)  de: Mn. Amadeu Amenós
Església romànica on es canten els goigs a Ntra. Sra. de Gràcia a la Santa Margarida de Montbui.
L’església de Santa Maria de la Tossa és un edifici que fou construït en diverses etapes (nau central, absis, capella), que abasten des del primer període romànic del segle X, passant pel segle XI i fins al segle XVI. És, per tant, un edifici romànic de transició. Disposa d’un pla basilical de tres naus, acabades a llevant amb tres absis semicirculars. Les voltes són irregulars i oscil·len entre arc escarser, passant per un arc de mig punt, fins a convertir-se en un arc ultrapassat de lleugera ferradura. (de la fitxa 74)

         

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"