SANT GIL DE L'ALBIÓ

Església romànica de Sant Gil d'Albió al terme de Llorac a la Conca de Barberà

L'església parroquial de Sant Gil d’Albió és situada a la part oriental del poble, formant un conjunt exempt amb el cementiri i la casa rectoral.  És romànica de transició al gòtic.  Té planta de creu llatina, amb dues capelles adossades al costat dret de la nau.  S’hi entra a través d’una portalada romànica, adovellada, al damunt de la qual hi ha un relleu amb una creu al mig, i sant Joan i la Verge als costats.  Les voltes són ogivals i arrenquen de pilars amb capitell romànic, adossats a les parets. (de la fitxa 575)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT GIL DE SOLANELLES

Música popular tradicional

El que queda de l'església romànica de Sant Gil al terme de Prats de Rei

Solanelles és una caseria situada en un puig, al N del terme dels Prats, que fins el 1840 fou una petita entitat municipal, a la qual Carles III, el 1788, va annexar la veïna quadra de Galí, Seguers i Puigdemàger.  La torre de Solanelles és coneguda des del 1022 i el 1138 la seva parròquia de Sant Gil, que es considerava del terme del castell de Puigdemàger, fou cedida per Manassés i els seus fills al monestir de Sant Pere de la Portella del Berguedà.  Des del segle XV s’uní com a filial a Sant Pere Sallavinera.  Fou sempre un petit llogaret que entre els segles XIII i XVI tenia 7 o 8 famílies i 10 el 1860. El 2005 hi constaven 5 h empadronats. La seva església fou renovada al segle XVIII. (de la fitxa 1469)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"