MARE DE DÉU DE LA CINTA DEL GINESTAR

Música de Josep Baró Güell
Església romànica de Santa Maria del Ginestar de Llémena, municipi de Sant Gregori.
Vora del límit nord-occidental del terme, a la dreta de la riera de Llémena, hi ha el poble de Ginestar de Llémena. L'església parroquial de Santa Maria és esmentada ja el 1184. És un edifici romànic modificat, d'una nau coberta amb volta de canó. En depèn el santuari de Santa Afra, enlairat a la serra de Sant Grau, vora el turó de Can Peçol, que va ser bastit el 1760 sobre un antic oratori. Inicialment fou dedicat a la Mare de Déu de les Neus. Al costat de l'església hi ha una albergueria. (de la fitxa 501)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DE GUALTER

Música de Maria Teresa Llorens



Església romànica de Santa Maria de Gualter a la Baronia de Rialb (la Noguera)
Aquest, enmig de la seva lamentable ruïna, ocasionada per una explosió que tingué lloc al desembre del 1938, en iniciar-se l'ofensiva definitiva de l'exèrcit del general Franco contra Catalunya (el temple havia estat fet servir de polvorí), deixa veure encara la grandesa i la bellesa de la gran església, iniciada després del 1118 i consagrada el 1207. Era un gran temple del segon romànic, del qual resten els murs perimetrals i dos arcs torals que reforçaven la volta. L'església tenia tres naus i dues absidioles, una de les quals encara és sencera i l'altra mig caiguda, com la major part del gran absis central. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines.(de la fitxa 313)




Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE DE VALLBONA DE LES MONGES



Claustre de Santa Maria de Vallbona de les Monges, a l'Urgell
El claustre és de planta trapezoïdal i mostra diferents estils a cada una de les ales. La meridional, romànica, és de finals del segle XII o principis del segle XIII, mentre que la de llevant (primera meitat del XIII) s'adapta a l'estil del Cister, amb una volta d'arcs apuntats. L'ala nord és gòtica (s. XIV), amb dues grans arcades ogivals, mentre que la de ponent (s. XV) imita les formes romàniques de la primera galeria. Al voltant del claustre es troben les altres dependències, com la cuina i el refetor, transformades en èpoques posteriors, així com la gran sala capitular, gòtica (s. XIV). (de la fitxa 1800)




Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JUST - II (La Seu d'Urgell)

Música popular recollida per Mn. Pere Mas
Claustre de la catedral de la Seu d'Urgell
La catedral romànica de la Seu és única a Catalunya per la seva unitat de construcció en un estil pur italianitzant. És una basílica de tres naus i transsepte molt llarg (amb cúpula sobre el creuer), en el qual s’obren cinc absis a llevant, però només el central sobresurt exteriorment (és dotat d’una elegant galeria superior i té una absidiola buidada interiorment), mentre que els laterals s’inscriuen en el gruix del mur. El claustre, situat a migdia de la catedral, té planta rectangular. Tres de les seves ales conserven la galeria romànica, mentre que la de llevant fou substituïda el 1603 per uns arcs i pilastres sense decoració. Els capitells del claustre mostren una clara influència rossellonesa. Esculpits en dur granit, presenten termes ornamentals o figuratius. (de la fitxa 1700)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"


MARE DE DÉU DE LA PIETAT D'EROLS

Música de Mn. Frederic Pujol, prev.
Església romànica de la Mare de Déu d'Erols a Llambilles.

El seu origen es remunta al segle XII. Ha estat restaurada en diverses ocasions, una de les quals fou verificada l’any 1430. Acabada la guerra de 1936, fou reparada amb pocs mitjans i es construí una nova imatge de la Mare de Déu als tallers d’Olot, si bé mancada de semblança amb l’anterior, pel que sembla cremada durant la comtessa civil. L’any 1964 la capella amenaçava ruïna, i fou tancada. Per iniciativa de mossèn Pere Casellas, i amb la col.laboració voluntària de diversos fidels, amb mà d’obra i donatius, l’any 1979 s’iniciaren les obres de restauració, sota la direcció de l’arquitecte Màrius Soler. L’espadanya fou l’únic element que fou objecte de modificació, transformant l’arc de rajols sobre dos pilans en la típica espadanya catalana. La restauració del presbiteri, en rebaixar-lo a nivell originari, donà com a sorpresa la troballa del primitiu altar de pedra. El pòrtic d’entrada fa 90 m2. Se’n pogué salvar la biga major. La rajola és girada, deixant visible la part més rústega. El 9 de setembre de 1979 el bisbe de Girona, Jaume Camprodon beneïa l’església i la imatge. (de la fitxa 1792)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"


SANT VICENÇ D'OBIOLS

Música de Mn. Carles Melé, prev.
Església romànica de Sant Vicenç d'Obiols al terme municipal d'Avià (el Berguedà)
L'església és d'una sola nau, alta i estreta, amb absis trapezoïdal a la capçalera al costat de llevant, flanquejat per dues capelles laterals cobertes amb volta de canó. La nau principal és coberta amb encavallades de formigó que imita l'antiga, que era de fusta. L'absis i el transsepte es comuniquen a través de tres arcs de ferradura que reposen sobre columnes cilíndriques amb capitells i bases de factura molt primitiva, excepte un (dreta de l'arc central) que fou substituït per un altre més elaborat en època romànica. L'absis és il·luminat per dues finestres espitllerades rematades amb arc de mig punt fet amb lloses petites. L'accés al temple es fa per dos portals: un obert al costat, per on hi ha vestigis del primitiu, i que és modern; l'altre a la façana oposada a l'absis, obert en la remodelació d'època romànica, d'arc de mig punt adovellat amb una senzilla arquivolta. (de la fitxa 1035)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE VILAMAJOR

Música de Joan M. Aragonès i Rebollar

Església parroquial de Sant Pere
Es creu que el campanar romànic, situat a tocar de l’església, anomenat abans la Torre Roja pel color de la seva pedra, era la torre de l’antic palau. És una torre campanar de 30 m d’altura, totalment exempta de l’església actual i fins de l’anterior, que tot i tenir l’aspecte extern d’un campanar romànic del segle XII té algunes característiques que no fan descartar del tot la idea d’haver format part d’un antic conjunt que devia ésser integrat per la primitiva església i pel palau comtal. (de la fitxa 1478)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT GALDRIC DE TAVÈRNOLES

Música d'Armand Quintana.
Església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles.
Al poble cal destacar l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, un dels monuments romànics més ben acabats de la Plana de Vic. Fou sobrealçada el 1728, se li afegiren altars laterals i es transformà amb una nova portada al mur de ponent. Destaquen els detalls d'ornamentació llombarda, sobretot a l'absis i a la banda exterior de migdia, on s'obria la porta antiga i on hi ha el campanar de torre. S'edificà entorn del 1070 per l'equip de mestres que féu la majoria de les esglésies romàniques dels antics dominis de la casa vescomtal d'Osona-Cardona. Una acta apòcrifa pretén que l'església hauria estat consagrada el 1083. Ara apareix com una església d'una nau, amb dos arcs torals i un absis amb tres finestretes de doble obertura. (de la fitxa 724)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ROC DE VILAMÒS

Música de Jaume Masana Castet
Església de Santa Maria de Vilamòs a la Vall d'Aran.
L’església de Santa Maria de Vilamòs consta d’una planta basilical de tres naus: la nau central i la lateral de migdia presenten una volta de canó i la volta de la nau nord és de quart de cercle. Tota l’estructura se sosté a partir de quatre pilars circulars i dos de cruciformes rematats en una imposta sense decorar. La darrera restauració ha posat de manifest la configuració de la maçoneria interior, on s’observa la disposició ordenada i escairada dels carreus, molt pròpia del període romànic. A la part central del mur de migdia hi ha adossada la torre campanar de l’església, el qual, juntament amb el de l’església de Bossòst, són els dos únics campanars romànics que es conserven a la Val d’Aran. La disposició d’obertures i elements decoratius del campanar de Vilamòs és plenament romànica; en són exemples els finestrals de mig punt adovellats i la decoració llombarda. (de la fitxa 1143)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Jaume Masana Castet"
Imatge dels Goigs: "Els Goigs d'Obaga"