SANT JORDI DE LLIMIANA

Església de Santa Maria de Llimiana (Pallars Jussà)

 L'església parroquial de Santa Maria de Llimiana és romànica, de tres naus separades per arcades sobre pilastres. La nau central, un xic més alta, té arcs torals que recolzen sobre semi columnes adossades als pilars. El temple restà molts anys desfigurat a l'exterior, a causa de la construcció d'algunes dependències adossades, com la rectoria, la qual amagava gairebé del tot els absis. El 1990 s'hi dugué a terme l'enderrocament de l'edifici de la rectoria, que deixà al descobert la majestuositat dels tres absis romànics. Els absis romànics de l'església tenen una alçada d'uns 9 m i daten del segle XI. Aquests, com les parets laterals de l'església, són decorats per lesenes i arcuacions llombardes. El campanar, de base quadrada, és adossat a la façana de migdia, la part superior del qual s'enderrocà a la fi del segle XIX. A la façana de migdia hi ha una mènsula i cinc petits caps. El 1936 es perdé un notable santcrist romànic, de talla. (de la fitxa 213)

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT MARTÍ XIC

 

Església dedicada a Sant Martí al terme de Masíes de Voltregà (Osona)

L'església de Sant Martí Xic fou des de els seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials, depenent dels senyors del castell, fins que finalment passà a dependre del domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. Les primeres notícies d'aquesta església es remunten a l'any 1097, quan el sacerdot Ermemir deixà dos sesters de pa i de vi per la seva edificació, que deu correspondre a l'edifici actual. A partir de 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Quan els bisbes de Vic va comprar el castell de Voltregà, l'any 1370, també esdevingueren patrons de l'església. Al segle XV li fou llevat el títol de parròquia. La falta de culte va portar a l'abandó i posterior ruïna de la capella, fins que l'any 1984 va ser restaurada. (de la fitxa 281)

 

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga" 

Imatge del goig: "ADET"

SANT GENÍS DE PLEGAMANS

 

Capella de Sant Genís a Palau-Solità i Plegamans

Edifici rectangular d'estil romànic, petit (8 X 5 metres), d'un sol espai i una sola planta. A la façana principal, porta d'arc rodó i un petit campanar.   Antigament formava part d'una església més gran, els fonaments de la qual estan soterrats i no es veuen. En un angle exterior, mig ocult, hi ha la figura d'un àngel amb una inscripció.   El que es veu ara és una petita part del que va ser una església més gran, que es va cremar durant la Guerra Civil. Avui també es pot veure el que va ser la casa del capellà, adossada a la capella. (de la fitxa 1707)

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DELS DOLORS. Begudà

Música pendent de recuperar

Església de Santa Eulàlia de Begudà a la Garrotxa

La construcció, d’època medieval, ha estat parcialment reformada amb els anys. En origen era d’una sola nau, coberta amb volta de canó, però amb una ampliació posterior s’hi van afegir dos grans arcs, als costats de la nau, que van donar lloc a dues naus laterals, alhora que s’hi va afegir un porxo d’accés que encara es pot veure actualment. A l’església encara s’hi duen a terme celebracions religioses i esdevé el punt d’unió del nucli de Begudà, dins del municipi de Sant Joan les Fonts. (de la fitxa 1491)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Imatge del goigs: "Goigs i devocions populars"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANT ESTEVE DE CANYAMARS

Música d'autor no especificat.

Església de Sant Esteve de Canyamars, municipi de Dosrius (el Maresme)

El conjunt format per l’església i el cementiri està situat sobre una petita elevació, al costat del nucli antic de Canyamars. S’hi accedeix per unes escales i una porta de ferro, que condueixen a la façana principal. A la planxa inferior de la porta-reixa hi ha la data de 1878. Hi ha una altra porta de ferro a llevant, amb la mateixa data, que condueix al mateix cementiri per la zona de l’absis. L’església, orientada a llevant, és d’una nau, amb dues capelles adossades a cada costat i amb absis poligonal; a cada una de les façanes testeres de les capelles més properes al presbiteri s’obre una finestra acabada en arc de mig punt amb esplandit. La nau és coberta amb volta de canó, dividida en dos trams per arcs faixons recolzats en mènsules; per sobre s’hi aixeca la teulada a dues vessants, amb el ràfec acabat amb una imbricació de maó i teula. L’absis es cobreix amb una volta per aresta i amb teulada a cinc vessants. A la façana de migdia, a tocar de l’absis, hi ha afegit un petit cos amb funcions des agristia, que conté una interessant pica de pedra encastada a la paret. El cementiri s’estén també per aquest costat, amb nínxols que s’adossen a la façana del temple. (de la fitxa 406)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANDREU D'ARISTOT

Música popular

Església romànica de Sant Andreu del poble d'Aristot al municipi de Pont de Bar.

Església d'una nau amb absis rodó llis. Nau coberta amb volta de canó. Porta a la façana sud amb dovelles molt ben treballades. Una finestra d'una esqueixada al mig de l'absis i una altra doble esqueixada. Campanar de planta quadrada d'època més recent. (de la fitxa 1767)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE CLARÀ. Argentona

Música de l'abat Gregori Maria Sunyol

Església romànica de Sant Pere de Clarà al terme d'Argentona, però més proper a Òrrius.

Petit edifici gòtic, amb elements d'un anterior romànic. La nau és quasi quadrada, així com el presbiteri. Es conserven vestigis dels fonaments i restes de les edificacions priorals. L'església és de finals del segle xiii o del començament del XIV, moment de transició del romànic al gòtic. La nau és quasi quadrada, 8 m de llarga per 9 m d'ample. Tot i que s'hi afegim el presbiteri fa un total de 12,5 m de llargada. La coberta és una volta molt apuntada. La porta d'accés té un arc de mig punt. Al costat hi ha un nínxol d'estil gòtica que contenia un antic sarcòfag. El petit campanar d'espadanya correspon a la restauració del 1920. Sempre s'ha dit que els dos sarcòfags de pedra de la façana de l'església de Sant Julià d’Argentona procedeixen de Clarà. (de la fitxa 169)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANTA MARIA D'ALMATÀ

Música de Mn. Francesc Baldelló, pvre.

Porta romànica de Santa Maria d'Almatà, al lateral de l'església del Sant Crist de Balaguer

L'església de Santa Maria d'Almatà forma part actualment del complex del Sant Crist i està reduït únicament a la façana oest d'aquest temple actual i alguns elements interiors. L'únic vestigi d'aquest temple s'observa en la façana oest del Sant Crist, on s'hi veu l'entrada que anava del creuer cap a la façana de ponent de l'antic temple de Santa Maria d'Almatà. La planta de l'edifici era de creu llatina, amb la façana a l'oest i el presbiteri a l'est. Com s'ha dit, únicament se'n conserva una gran portalada de mig punt adovellada i per sobre una gran rosassa decorada amb motius geomètrics (ambdós elements tapiats actualment). L'altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l'arc que sosté el cor. L'aparell d'aquesta part del temple és a base de carreus homogenis ben escairats, mentre que el rebliment dels murs és de maçoneria. La teulada de la part que resta de Santa Maria és a doble vessant, cobert amb teula i es troba en molt mal estat de conservació. Tipològicament es pot situar aquest temple en els segles XII o XIII. (de la fitxa 1972)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA COLOMA DE MARATA

Tonada popular

Església romànica de Santa Coloma de Marata al terme de Les Franqueses del Vallès.

Església parroquial, pertany al primer romànic rural, de darreries del segle XI. S'aprecia una nau única amb volta de canó en dos plans desiguals, més baix l'anterior al presbiteri, i en arcs de mig punt a cada tram. L'absis és rodó, cobert amb volta de mitja taronja i l'altar és de pedra. Més tard el temple s'amplià obrint-se-li quatre capelles laterals dels segles XVI i XVII, dues a cada costat, cobertes amb volta d'aresta que es recolza sobre pillastres. La part exterior és fonamentalment de pedra picada. L'absis presenta tres bandes d'arqueria llombarda i un finestral esqueixat d'arc de mig punt. Al la façana hi ha un arc senzill, de carreu, de mig punt amb una obertura en forma de creu grega, a la part superior. A la part del campanar, la façana està coronada per una torre, que degué ser espadanya. Té dos vuits per a les campanes, d'arc de mig punt, a més d'un altre a la dreta. (de la fitxa 329)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"