NOSTRA SENYORA DE VALLIVANA

Música popular
Església sabadellenca de Sant Vicenç de Jonqueres on s'hi canten els goigs a la Mare de Déu de Vallivana.

L’església parroquial de Jonqueres presenta una planta rectangular, amb dues capelles laterals de planta quadrada situades a cada costat i al centre de la nau. L’edifici ha sofert, en el transcurs del temps, importants transformacions, en diverses etapes constructives:
1ª). Segle X: construcció a la qual actualment correspon el mur de ponent i el de tramuntana.
2ª). Segle XIII: afecta el mur de migdia, en donar amplada a la nau principal.
3ª). Segle XVI: corresponent a l’ampliació pel costat de llevant.
L’any 1982 es restaurà el conjunt arquitectònic, però en no donar-li cap utilitat, començà a caure en ruïnes altra vegada. L’última restauració de l’edifici (1993) va lligada a una continuïtat de conservació i manteniment. (de la fitxa 215)



     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

VERGE DEL VITRALL

Música de Salvador Dabau
La Catedral de Girona
Dintre de l'edifici romànic de la catedral destaca el claustre de planta trapezoïdal per la irregularitat del terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són de quart de canó mentre que la nord és de mig. Les columnes aparellades i pilars intercalats suporten el carregament de les voltes mitjançant arcs de mig punt amb sostret interior i exterior. L'escultura d'alguns capitells, principalment els de l'ala sud, desenvolupa un ampli cicle veterotestamentari iniciat amb la creació d'Adam.
La iconografia de l'Antic Testament, excepcional pel seu número, es presenta en molts casos com una premonició tipològica del Nou, del qual només s'escollí un incomplet cicle cristològic. La resta de representacions són de caràcter animal i vegetal, amb algunes escenes de caça i treballa. Les figures, de cànon curt i caps grossos amb trets molt breus, recorden les dels claustres de Sant Cugat i Sant Pere de Galligans, encara que els nexes són més d'ordre compositiu que estilístic. Tots ells, però, s'inclouen dins un corrent autòcton amb influències llenguadocianes, practicat per diferents tallers a Catalunya durant la segona meitat del segle XII i principis del XIII.(de la fitxa 1900)



     


Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JULIÀ DE LLESSUI

Música recuperada per Mn. Francesc Portella.

Església romànica de Sant Julià de Llessui terme de Sort
Església d'una nau rematada a l'est per un absis semicircular il·luminat per una petita finestra atrompetada. La nau es cobreix amb voltes d'arestes, i damunt d'aquestes, un llosat de llicorella a dues aigües. Al costat nord, s'hi obre una capella. Al sud, s'hi adossava l'antiga rectoria que en aquests darrers anys ha estat substituïda per apartaments, que malgrat tot, no desdiuen gaire, en el seu aspecte extern, de la resta del conjunt, si bé dificulten la visibilitat de l'absis. També, a migdia, i aproximadament al centre de la nau, es troba l'ampla porta d'arc de mig punt, constituït amb grans i ben tallades dovelles, totalment exemptes de decoració. Al mur que tanca la nau per ponent, s'obre una finestra de mig punt, i per damunt d'aquesta, un petit òcul. Remata el pinyó d'aquesta façana, una petita espadanya de dos arcs. L'aparell emprat és de mida bastant reduïda, integrat per blocs paral·lelepipèdics, de proporcions molt allargades i molt regulars. Als murs laterals, sota el ràfec de la coberta, corre un fris decorat amb totxos que alternen amb espais buits. (de la fitxa 1890)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE GRÀCIA I DEL BELL AMOR

Música de Francesc Civil
Claustre romànic de la Catedral de Girona
... Dintre de l'edifici romànic de la catedral destaca el claustre de planta trapezoïdal per la irregularitat del terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són de quart de canó mentre que la nord és de mig. Les columnes aparellades i pilars intercalats suporten el carregament de les voltes mitjançant arcs de mig punt amb sostret interior i exterior. L'escultura d'alguns capitells, principalment els de l'ala sud, desenvolupa un ampli cicle veterotestamentari iniciat amb la creació d'Adam. (de la fitxa 199)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL SOMRIURE (Montgrony)

Música de Mn. Josep Maideu i Auguet, pvre.
Església de Sant Pere de Montgrony al terme de Gombrèn (el Ripollès)
L'església de Sant Pere és documentada des del 899, però l'edifici actual es reconstruí entorn del 1130. Té una gran nau amb absis i dues absidioles en disposició de creu o trevolada; a migdia té un pòrtic amb tres arcs que precedeix el portal i el campanar d'espadanya. Els absis són ornats amb arcuacions i faixes de tipus llombard. Pràcticament abandonada al llarg del segle XIX (la parroquialitat havia passat a Gombrèn), fou restaurada entre el 1880 i el 1915 gràcies a l'interès dels bisbes de Vic Morgades i Torras i Bages. Amb motiu de la restauració, i en altres ocasions, s'hi celebraren festes de tipus patriòtic romàntic que exaltaven Mogrony com a Covadonga catalana.(de la fitxa 7)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LA SALUT (Forès)

Música popular

Portalada romànica de l'església de Sant Miquel de Forès


És un edifici romànic, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. En afegir-se, al segle XIV, dues capelles laterals, ha donat lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes, les dues a migdia. La més antiga està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. Està situada més d'un metre per sota el nivell del carrer i s'hi accedeix mitjançant uns esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, porta dels homes, és més sòbria i és una obra arcaïtzant. (de la fitxa 94)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT BARTOMEU DE COVILDASES (Vidrà)

Música d'Elisard Sala

Església de Sant Bartomeu de Covildases a Vidrà (Osona)
L'ermita és situada al mig dels prats, és d'una bellesa extraordinària. Romànica del segle XII, té una sola nau de volta de canó amb una absis semicircular ornamentat per arcs llombards. L'edificació actual ha rebut notables canvis i reformes, sobretot per haver-li caigut la volta en els terratrèmols de l'any 1425. Des de l'ermita el paisatge que és pot contemplar és imponet.(de la fitxa 59)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT SALVADOR DE BELLVER (el Lluçanès)

Música de Josep Prenafeta i Gavaldà
Església romànica de Sant Salvador al terme de Sant Boi de Lluçanès
Aquesta església es troba citada l'any 1110. Des de començaments del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues que seguia la regla de sant Agustí. Aquesta comunitat havia quedat reduïda el 1278 a un sol membre, en canvi adquirí força importància una confraria que també hi tenia seu.
Situada dalt d'un turó. Església d'una sola nau amb volta apuntada i dos arcs torals.
 L'absis té dues finestres amb arcs en degradació, cornisa en dents de serra, arcuacions i bandes llombardes. (de la fitxa 121)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_CugatRaco_Navas&Castella1984(Sunyer).mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"