MARE DE DÉU DE GRÀCIA

Música del mestre Framcesc Pujol.

Ermita romànica a la Mare de Déu de Gràcia a Sant Salvador de Guardiola (el Bages)

Petita capella situada als afores del nucli de la vila. Presenta elements d'època medieval, però ha estat molt restaurada al llarg dels segles. D'aquest estil en destaca un baixrelleu d'un animal inscrit en el mur de la porta d'entrada. L'accés principal de la capella, es fa a partir d'una porxada coberta per una teulada a doble vessant; En aquesta hi ha un fris de pedra en el qual s'hi aprecia un escrit. L'interior és força modern i té un aire classicista, l'espai és cobert per una volta de creueria rebaixada. (de la fitxa 1826)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA EULÀLIA PROVENÇANA

Música de Joaquim Miranda.

Església romànica de Santa Eulàlia a l'Hospitalet de Llobregat.

Aquesta església, adossada a la qual ha estat bastit modernament un nou edifici parroquial de majors dimensions, és romànica, de tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle; a la façana de ponent, sobreposada a un aparell més antic, hi ha un portal amb arquivoltes ornades de fulles i motius geomètrics; al timpà hi ha una inscripció, segons la qual fou construït el març de 1201 per un mestre d'obres de qui només consta la A inicial del nom o cognom. Recentment, en edificar-se la nova rectoria s'han trobat restes d'àmfores i teules romanes, i també altres petits objectes de la mateixa època i de l'època medieval. És per aquests indrets que al principi del segle aparegué un cap de Medusa, l'original del qual es troba al Museu Arqueològic i una còpia al Museu de l'Hospitalet, possiblement d'alguna vil·la romana que hi hauria hagut per aquests encontorns. (de la fitxa 135)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DEL CATLLAR

Música antiga extreta del C.S.I.C.

Estat actual del Santuari romànic de Santa Maria del Catllar

L'antiga parròquia i després santuari de Santa Maria del Catllar corona un cim de 1 104 m d'altitud, al SW de la vila de Ripoll. A l'indret d'un antic castell, propietat inicial dels comtes de Cerdanya, s'erigí un gran temple romànic que fou consagrat pel bisbe i abat Oliba el primer de gener de 1040, en honor de santa Maria. El terratrèmol del 1428 li féu caure la volta, i al segle XVII, quan l'església es transformà en santuari, es construí un ample cambril a l'indret de l'antic absis, i prop seu es bastí la casa o hostaleria dels ermitans. Depenia del monestir de Ripoll, i restà abandonat en ocasió de la destrucció d'aquest; resten els murs de l'església i l'arrencada d'una volta de canó. Era un edifici d'una sola nau feta amb carreus grossos i ben tallats. Es troba en estat ruïnós, de total abandó, envoltat d'antenes i amb un repetidor de televisió a prop. L'edifici és datat al final del segle XI o principi del XII. (de la fitxa 1064)

 

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

VERGE DE PUIG-AGUILAR

Música popular arranjada.

Santuari romànic de Santa Maria de Puig-Aguilar a Guixers (el Sollsonès)

Església d'una nau rectangular capçada per un absis quadrat. La coberta és de teula a dues vessants. L'absis està orientat a tramuntana. El parament està fet per pedres sense escairar. El conjunt ha sofert un sobrealçament i l'afegit d'un cos rectangular a la capçalera per ser utilitzat com a sagristia . També es va afegir un porxo que cobreix la porta d'entrada. No es veu cap finestra a la part antiga. A l'interior hi ha una volta de canó que arrenca d'una motllura. Hi ha també dos arcs torals de mig punt. Al cantó de llevant hi ha un campanar quadrat , amb quatre finestres obertes amb un arc de mig punt amb teulada a quatre vessants. La portada s'obre a l'angle sud-est del mur frontal. Està constituïda per dos arcs de mig punt en degradació que arrenquen d'impostes que es desenvolupen sobretot a mà dreta. (de la fitxa 1828)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

VERGE MARIA DE BRIOLF (Pla de l'Estany)

Música de Francesc de P. Baldelló, pvre.

Església romànica de Sant Esteve de Briolf al terme de Sant Miquel de Campmajor.

A la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà, en la part septentrional del terme, hi ha el despoblat de Brió o Briolf. L’església de Sant Esteve, romànica, és força desfigurada al seu interior. El lloc és esmentat al testament del comte-bisbe Miró, on consta com a Briulfo, i va ser llegat a l’església de Sant Pere de Besalú durant el segle X. Se'n conserva una torre de defensa del segle XII. (de la fitxa 1000)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT VICENÇ D'ÀGER

Música : Tradicional
Transcripció: germà Simeó Camprubí, f.m.s.

Església parroquial de Sant Vicenç a Àger (la Noguera)

Església de St. Vicenç d'estil romànic/gòtic/neoclàssic. L'actual parròquia de la vila és fruit de tres ampliacions. L'església de St. Vicenç, d'una sola nau en origen, es remunta al segle XI. Posteriorment s'adossà al mur nord el temple de St. Salvador del mateix segle. El campanar data del segle XIII. A cavall del XVIII i XIV, es construí la nau sud-oest d'estil neoclàssic. Al seu interior es guarda el sarcòfag romà del segle III procedent de la col·legiata de St. Pere, la Mare de Déu de Colobor i un magnífic òrgan d'estil barroc. (de la fitxa 1173)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANDREU DE LA VOLA

Música de Rafael G. Villena

Poques pedres en queden de la primitiva església romànica.

L'església, malgrat tenir orígens romànics, ha sofert tantes transformacions que no conserva cap element de l'antic estil. Al 1594 s'hi obrí un portal nou i al segle XVIII s'hi bastí la sagristia i el campanar. Actualment està molt abandonada degut al despoblament que pateix la zona i només se celebra missa una vegada a l'any, per la festa major.

Església de tres naus, la central més elevada que les laterals. La capçalera, sense absis, és orientada a llevant, per on sobresurt un cos destinat a sagristia, decorat amb pintures. El mur de tramuntana del temple s'adossa al mas que fou la rectoria. La façana presenta el capcer triangular. A la part esquerra, adossat a l'església hi ha un campanar de torre amb els angles escairats a la part superior. No té campana, està força deteriorat i un sector és refet amb totxo. El portal de la façana és d'arc rebaixat i la dovella central és decorada amb una petxina i inscripcions. Al damunt s'obre un òcul. (de la fitxa 856)

          

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT PERE DEL GRAU (Lluçà)

Lletra i música de Mn. Sebastià Noguera, prev.

Capella romànica de Sant Pere del Grau al terme municipal de Lluçà.

L’església de Sant Pere del Grau, antiga sufragània del monestir de Lluçà, es troba dins del terme de Lluçà, al N de Prats de Lluçanès, prop el gran casal del Grau. És un edifici de tradició romànica molt modificat i restaurat al principi de segle XX. Abans el lloc era anomenat Torroella, i l’església Sant Pere de Torroella. L’any 1878 l’esglesiola passà a ser capella particular del mas de Torroella. (de la fitxa 1270)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

NOSTRA SENYORA DEL PUIG DE FRANSA (antics - II)

Música extreta d'un arxiu del CSIC

L'església de Sant Martí d'Ogassa es troba a 1 370 m d'altitud, als vessants de la Serra Cavallera. La uneix amb Ogassa una pista de muntanya i centra un territori de masos disseminats. La primitiva església de Sant Martíd'Aguaciafou consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf (993-1010), i fou refeta per Joan Oriol i consagrada pel seu cunyat l'abat Oliba, el 1024. Al segle XII fou molt modificada, sobretot la façana, que forma una gran pantalla amb un ample campanar d'espadanya de doble finestra, absorbit més tard pel cos de l'obra; la resta és un edifici d'una sola nau, amb capelles als murs laterals.  (de la fitxa 218)

          

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"