SANTA MARIA DE LES BESSES

Música de Sebastià Ribas i Llaveria



Església romànica de Santa Maria de les Besses al terme de Cervià de les Garrigues
L'edifici presenta una sola nau de planta rectangular amb orientació nord-oest típica de les esglésies de l'època. A l'exterior no s'observa cap diferència entre la nau i el presbiteri, on es troba l'altar, està més elevada que la resta de la nau, i s'accedeix a ella per una escala formada de lloses de pedra. Els murs estan fets amb carreus de pedra sorrenca, molt voluminosos a la part baixa dels murs. En general els carreus s'uneixen amb morterades de pedra amb fang. A l'exterior cal destacar-hi una sèrie de contraforts (concretament tres) fets amb pedra sorrenca picada però no gaire treballada. Aquests contraforts són de vital importància per reforçar la paret contra restant la força dels arcs. Pel que fa a les finestres, l'església només ni presenta dues, una al frontis est i l'altra a l'oest, al presbiteri. La teulada ha estat reconstruïda. El sostre presenta embigats de fusta a dos vessants apuntalats en tres arcs diafragma. Els arcs es prolonguen pel mur fins a terra i corresponen amb els tres contraforts de l'exterior. La porta que es troba al mur nord té un arc de mig punt amb dovelles molt notables en sentit de radi, encara que són més petites i estretes en l'arc. A l'interior la porta presenta una mena d'arc escarser format per dovelles ben escairades, ben tallades. Al mur nord, a l'exterior, al costat dret de la porta, hi ha una construcció de carreus que guarda els ossos de l'antic cementiri de la població de les Besses. A l'interior s'hi pot observar una de les característiques més importants de l'art de l'època, els arcs apuntats (element típic del gòtic) que conviuen amb elements del romànic (arc de mig punt, etc.) (de la fitxa 1966)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MARÇAL DEL MONTSENY

Música de Mn. Andreu Ramírez, pvre.

Església romànica de Sant Marçal, al Montseny.
L'actual església és un edifici romànic, amb absis circular, volta de mig punt i un ample campanar d'espadanya. El dilluns de la segona Pasqua s'hi realitza el tradicional vot de poble de Montseny a sant Marçal. Al costat nord de l'ermita, hi ha un petit cementiri i al costat sud el casal de l'antic priorat, que durant molts anys ha estat refugi d'excursionistes i parada obligada en les travesses del Matagalls a les Agudes. Durant la primera meitat del segle xx, va ser regentat per l'ermità Ignasi Sala i la seva família. Actualment és un restaurant de cuina de muntanya. A pocs metres de la capella hi ha la popular Taula dels Tres Bisbes, on conflueixen els bisbats de Terrassa (antigament Barcelona), Vic i Girona. Segons la tradició, en aquesta taula rodona els bisbes de les tres demarcacions podien deliberar sense abandonar el territori de les seves respectives diòcesis.(de la fitxa 71)
 

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ESTEVE DEL PUJOL DE PLANÈS


Sant Esteve del Pujol de Planès a Montmajor (el Berguedà)

L'església és una construcció interessant del primer romànic o romànic llombard (segle XI), que encara conserva la capçalera amb un absis central flanquejat per dues absidioles decorades amb arcuacions cegues i bandes llombardes.   L'església romànica fou modificada al segle XVII, data en la qual a la nau central es van afegir capelles laterals i la sagristia. L'interior es va enguixar i es va decorar amb retaules. Al segle XVII també es va construir la veïna rectoria. ... (de la fitxa 432)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

MARE DE DÉU DE GRÀCIA. Llanars



Església de Sant Esteve de Llanars (el Ripollès)
Destaca la notable església parroquial de Sant Esteve, edifici romànic construït a mitjan segle XII (la consagrà el 10 de novembre de 1168 el bisbe de Girona Guillem de Peratallada); té una sola nau amb absis, i la volta és d'arc una mica apuntat.  Els murs exteriors s'ornen amb un fris de dents de serra sobre una cornisa de pedra sostinguda per mènsules.  Li dóna un gran atractiu el campanar d'espadanya sobre la façana, acabat amb una coberta piramidal molt punxeguda.  El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l'estil de l'escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga.  El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l'entrada.  A l'interior es conserva un valuós frontal d'altar romànic, que presidí el temple des de la consagració... (de la fitxa 458)
 

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

L'ASSUMPCIÓ. Santa Maria de Merlés

Música de Mn. Llorenç Riu, pvre.
Església de Sant Martí de Merlés.
L'església de Sant Martí de Merlès, a l'esquerra de la riera, s'uneix a la propera de Santa Maria, a l'altra banda, per un antic pont medieval que encara no existia l'any 893, quan es va consagrar l'església de Santa Maria de Merlès.   El degueren crear poc després els fidels de la part esquerra del riu, que es consideraven del bisbat de Vic, mentre que els de la riba dreta eren del bisbat d'Urgell.  Es tracta d'un pont gòtic que fou consolidat al segle XVIII. Consta de tres arcs, el central lleugerament apuntat i els dos laterals de mig punt.  Hom té notícies de l'església de Sant Martí des de l'any 976, però l'edifici preromànic fou substituït a mitjan segle XI per l'actual, que es reformà al segle XVII.  Consta d'una nau romànica que es cobreix amb una volta del segle XVII, un presbiteri quadrat i una porta a migdia.  El campanar romànic és una torre quadrangular amb dues obertures d'arc de mig punt que s'aixeca sobre la nau. (de la fitxa 1170)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA L'ANTIGA

Música de Mn. J. Masuet, pvre.
Església romànica (molt modificada) de Santa Maria l'Antiga a Santa Perpètua de Mogoda.
Segons l’estat actual del coneixement, podem parlar d’ocupació de l’espai que ocupa l’església des d’època romana (s. I-V dC) tal com ho demostra una sitja i conduccions d’aigua que hi ha sota la rectoria i un tros de paviment romà trobat sota el campanar medieval. A partir del s. XII es construeix la nau central de l’actual església romànica. Un segle després s’amplia el temple amb la construcció d’una capella lateral al sud i el campanar de planta quadrada al mur de tramuntana. Aquesta capella s’allargarà fins al peu de la nau principal (s. XIV). Al segle XVI es reforma la nau principal construint l’absis trapezoidal i la porta de l’entrada oest, en ús encara i marcada amb l’any de modificació del llindar: 1574. Als segles XVII-XVIII correspon el sobre alçament del campanar i la construcció de la capella del Sant Crist. D’aquesta època és també la construcció de l’hostatgeria i la rectoria que envolta l’església pel nord. (de la fitxa 1193)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE MÀRTIR. Sant Cugat de Gavadons

Música popular

Església romànica de San Cigat de Gavadons a Collsuspina.


Situada al N del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual fàbrica sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serralada que tanca la Plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb
 voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades. (de la fitxa 240)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JOAN DE L'AVELLANET

Música Mn. Joan Bajona

Església romànica de Sant Joan al terme de Bagà


Petita d'una sola nau rematada amb absis pel cantó de llevant. El parament és de carreus de pedra disposats en filades poc regulars.  La coberta és una volta de canó i absis amb volta de quart d'esfera; exteriorment ens trobem amb una coberta a dues aigües amb teula àrab.  La porta és un arc de mig punt rebaixat adovellat i obert cap el nord. A excepció de la finestra dels cantons curts, no hi ha més obertures al mur.  Està situada en un context rural, avui dominat per un campament de l'antiga "organización de jóvenes españoles (OJE)", ara de la generalitat. Actualment hi ha un camp d'esports tancat amb filat metàl·lic just a tocar dels murs de l'església.  L'absis està datat al s. XII però la nau és una reconstrucció del s. XIV. Es té constància que el 1621 era una sufragània de la parròquia de St. Esteve de Bagà. (de la fitxa 195)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"