MARE DE DÉU DEL SOMRIURE (Montgrony)

Música de Mn. Josep Maideu i Auguet, pvre.
Església de Sant Pere de Montgrony al terme de Gombrèn (el Ripollès)
L'església de Sant Pere és documentada des del 899, però l'edifici actual es reconstruí entorn del 1130. Té una gran nau amb absis i dues absidioles en disposició de creu o trevolada; a migdia té un pòrtic amb tres arcs que precedeix el portal i el campanar d'espadanya. Els absis són ornats amb arcuacions i faixes de tipus llombard. Pràcticament abandonada al llarg del segle XIX (la parroquialitat havia passat a Gombrèn), fou restaurada entre el 1880 i el 1915 gràcies a l'interès dels bisbes de Vic Morgades i Torras i Bages. Amb motiu de la restauració, i en altres ocasions, s'hi celebraren festes de tipus patriòtic romàntic que exaltaven Mogrony com a Covadonga catalana.(de la fitxa 7)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LA SALUT (Forès)

Música popular

Portalada romànica de l'església de Sant Miquel de Forès


És un edifici romànic, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. En afegir-se, al segle XIV, dues capelles laterals, ha donat lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes, les dues a migdia. La més antiga està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. Està situada més d'un metre per sota el nivell del carrer i s'hi accedeix mitjançant uns esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, porta dels homes, és més sòbria i és una obra arcaïtzant. (de la fitxa 94)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT BARTOMEU DE COVILDASES (Vidrà)

Música d'Elisard Sala

Església de Sant Bartomeu de Covildases a Vidrà (Osona)
L'ermita és situada al mig dels prats, és d'una bellesa extraordinària. Romànica del segle XII, té una sola nau de volta de canó amb una absis semicircular ornamentat per arcs llombards. L'edificació actual ha rebut notables canvis i reformes, sobretot per haver-li caigut la volta en els terratrèmols de l'any 1425. Des de l'ermita el paisatge que és pot contemplar és imponet.(de la fitxa 59)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT SALVADOR DE BELLVER (el Lluçanès)

Música de Josep Prenafeta i Gavaldà
Església romànica de Sant Salvador al terme de Sant Boi de Lluçanès
Aquesta església es troba citada l'any 1110. Des de començaments del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues que seguia la regla de sant Agustí. Aquesta comunitat havia quedat reduïda el 1278 a un sol membre, en canvi adquirí força importància una confraria que també hi tenia seu.
Situada dalt d'un turó. Església d'una sola nau amb volta apuntada i dos arcs torals.
 L'absis té dues finestres amb arcs en degradació, cornisa en dents de serra, arcuacions i bandes llombardes. (de la fitxa 121)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_CugatRaco_Navas&Castella1984(Sunyer).mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTIAGO DE CASAU (Gausac)

Música popular
Església de Sant Andreu de Casau on es canten els goigs a Santiago Apòstol
L'església parroquial de Sant Andrèu es troba a l'extrem de ponent del nucli i és d'origen romànic, d'una nau rectangular i volta de canó. L'absis fou substituït pel presbiteri quadrat, i la portada de migdia és gòtica, amb quatre arcs apuntats en degradació sostinguts per semi columnes amb dues petites bases i guardapols molt gruixut i un monograma de Crist decorant la clau de l'arc superior. Damunt hi ha un Crist en relleu, amb dos àngels al costat molt arcaïtzants. El campanar és de torre quadrada, molt robusta (l'amplada total és la mateixa de l'església), amb tres plantes (la inferior ocupada pel presbiteri). Guarda a l'interior peces valuoses: la pila baptismal per-romànica, de marbre gris, decorada amb figures i ocells i formada per un monòlit de forma circular (44 cm d'alçada i 92 de diàmetre) sobre un gruixut pedestal rectangular decorat amb semicolumnes als costats acabades amb caps que fan de capitells; la pica d'aigua beneita, també de marbre, obra del segle XII decorada amb una màscara de la boca de la qual surt una llarga cinta amb profusió de flors i fulles; una talla de la Mare de Déu, romànica (de la fitxa 536)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_CugatRaco_Navas&Castella1984(Sunyer).mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT CUGAT DEL RACÓ (Navàs)

Música de Josep Maria Castells
Església romànica de Sant Cugat del Racó al terme de Navàs (Bages)
Aquest edifici té tres característiques que el fan singular. En primer lloc la seva planta, que és de creu grega, de la qual n’hi ha pocs exemplars a Catalunya. Originàriament hi havia tres absis, actualment només en queden dos, l’absis central, i l’absidiola nord, la del sud va desaparèixer al segle XVll, en què es feu una sagritia, en aquest costat. Les naus són gairebé de la mateixa alçada, i són cobertes amb volta de canó de mig punt, i en el lloc d’intersecció d’aquestes s’aixeca una cúpula, coberta amb mitja esfera, recoberta amb argamassa, però que a l’acabament resta descobert una part de l’aparell, fet amb petits blocs de pedra que formen una espiral. Aquesta cúpula a l’exterior és ressaltada amb un cimbori cilíndric, aquesta és l’ altra característica que dóna singularitat a aquesta església, ja que no se n’ha conservat cap més en tot Catalunya. A l’exterior ressalta la decoració llombarda, a base d’arcuacions cegues i lessenes. Aquest fet és normal en moltes esglésies d’aquesta època, però el cas de Sant Cugat és especial, ja que aquesta decoració s’estén per tots els murs, aquesta seria la tercera característica que fa singular aquesta església. (de la fitxa 850)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_CugatRaco_Navas&Castella1984(Sunyer).mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DELS ÀNGELS (Sant Feliu de Guíxols)

Música de Josep Maria Vilà


Església parroquial de Sant Feliu de Guíxols de la qual és titular la Mare de Déu dels Àngels.

Sobre velles construccions, els monjos hi feren bastir l’església monacal (s. IX-XV). La primera fase és d’estil romànic (s. IX-XIV). Aquesta correspon al frontis de l’església i al primer tram de la seva nau. El Crist, encara que és de procedència navarresa, també és romànic. (de la fitxa 1258)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ

Música del P. Bartomeu Sapena, M. I.

Església parroquial de Santa Cecília de Voltregà (Osona)
El terme de Santa Cecília és documentat des del 997, i la seva parròquia és anomenada el segle XI Santa Cecília de Moixons (de Mocones), i cap al 1150 Santa Cecília de Galligans, noms d'antigues vil·les o grans propietats rurals, la darrera encara subsistent; però va prevaler el nom de Voltregà, és a dir, del castell que dominava sobre el terme. L'església de Santa Cecília de Voltregà fou renovada i consagrada pels vots del 1095. Hi subsisteix bona part de l'edifici aixecat a la fi del segle XI, compost inicialment d'una nau amb tres absis i cúpula o cimbori, per bé que les reformes efectuades cap a la fi del [`segle XVII]] i en el curs del segle XVIII l'han modificat molt i mutilat en els absis i la nau amb l'obertura de capelles, un arrebossa-me’n total i la típica transformació de l'època barroca. (de la fitxa 1878)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"