NOSTRA SENYORA DEL PUIG DE MEIÀ

Música popular
Església dedicada a Sant Cristòfol i a la Mare de Déu al terme de Vilanova de Meià (la Noguera)
L'antiga capella del castell, abans dedicada a sant Cristòfol, és avui santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. L'edifici és d'una nau, amb volta de canó, arcades laterals i arcs torals amb impostes ornamentades. Uns sarcòfags que hi han aparegut són, segons Josep Sarrate, de tradició visigòtica. L'església fou consagrada el 1037 a la Mare de Déu, per Eribau, bisbe d'Urgell. (de la fitxa 467)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE GRAUDESCALES




Església romànica de Sant Pere de Graudescales al terme solsoní de Navès.
Es tracta d'un magnífic exemplar romànic llombard, refet a la segona meitat del segle XII, d'una nau i tres absis, amb el cimbori vuitavat sobre el creuer, sostingut per quatre petxines; els absis acaben amb arcuacions cegues però sense les bandes. Va ser restaurat els anys 1956-58 per les diputacions de Lleida i de Barcelona. Al principi del segle X el prevere Magnulf, potser rector de la Móra, edificà en aquest lloc una església dedicada a sant Pere, consagrada el 913 pel bisbe d'Urgell Nantigís, i un estatge. D'acord amb el bisbe i el comte Borrell, el prevere Francemir hi edificà el monestir perquè s'hi establís una comunitat de monjos que seguissin la regla de sant Benet. (de la fitxa 700)




Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"





SANTS VICTORÍ,BONIFACI, TEODORA, VALENTINA I JUSTA (Santa Maria de L'Estany)

Música popular tradicional.
Monestir romànic de Santa Maria de L'Estany.
Fou fundat l'any 1080 i hi residí una comunitat de canonges agustinians.
El claustre és l'element més atractiu del monestir i en destaquen les columnes dobles amb els seus magnífics capitells. L'església de Santa Maria, del segle XII, conserva el mateix estil primitiu simple i auster: planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga creuada per un transepte i acabada amb tres absis. Cal destacar-ne l'escultura de la Verge, Maradedéu gòtica, d'alabastre del segle XIV. (de la fitxa 1211)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DE MONTSERRAT

Música de Francesc de P. Baldelló, Pvre.

Portalada romànica d'entrada a l'església.
De l'antic conjunt romànic només resta una portalada que ara és situada, entrant a l'església, al començament del lateral dret del claustre construït en atri de la basílica. Està formada per cinc arquivoltes en degradació, quatre de les quals recolzen en columnes a partir d'una imposta (en part restaurada); l'ultima imposta protegeix tot el portal i està parcialment destruïda. La iconografia que es troba a la decoració escultòrica oposa l'Antic i el Nou Testament: Samsó amb els lleons i Adam i Eva, per un costat, i escenes de la Verge Maria i la vida de Jesús, per l'altre. També hi ha gran varietat d'animals i monstres i decoració vegetal. Al timpà hi ha una imatge de la Mare de Déu d'època posterior. (de la fitxa 1813)




Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DE MONTSERRAT (Santa Maria del Priorat)



Priorat de Santa Maria al terme de Castellfollit de Riubregós (Anoia)
... en quant a la seva arquitectura l'església és un edifici d'una sola nau, amb planta de creu llatina i un absis quadrangular. Als dos braços del transsepte hi havia dos absis semicirculars que van ser substituïts per una capella gòtica al braç nord i una sagristia al braç sud. La nau central es troba coberta amb volta apuntada i al transsepte hi ha una cúpula, amb trompes als angles que a l'exterior pren forma de cimbori circular. L'absis central i els braços laterals es troben coberts amb una volta de mig punt. Cal destacar la finestra de l'absis central que és de doble esqueixada coronada amb un arc de mig punt que a l'exterior és extradossat per una arquivolta. Els únics elements ornamentals de l'exterior es troben a l'absis central i consta de tres sèries triples d'arcuacions cegues entre lesenes. (de la fitxa 355)




Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LA CINTA DEL GINESTAR

Música de Josep Baró Güell
Església romànica de Santa Maria del Ginestar de Llémena, municipi de Sant Gregori.
Vora del límit nord-occidental del terme, a la dreta de la riera de Llémena, hi ha el poble de Ginestar de Llémena. L'església parroquial de Santa Maria és esmentada ja el 1184. És un edifici romànic modificat, d'una nau coberta amb volta de canó. En depèn el santuari de Santa Afra, enlairat a la serra de Sant Grau, vora el turó de Can Peçol, que va ser bastit el 1760 sobre un antic oratori. Inicialment fou dedicat a la Mare de Déu de les Neus. Al costat de l'església hi ha una albergueria. (de la fitxa 501)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DE GUALTER

Música de Maria Teresa Llorens



Església romànica de Santa Maria de Gualter a la Baronia de Rialb (la Noguera)
Aquest, enmig de la seva lamentable ruïna, ocasionada per una explosió que tingué lloc al desembre del 1938, en iniciar-se l'ofensiva definitiva de l'exèrcit del general Franco contra Catalunya (el temple havia estat fet servir de polvorí), deixa veure encara la grandesa i la bellesa de la gran església, iniciada després del 1118 i consagrada el 1207. Era un gran temple del segon romànic, del qual resten els murs perimetrals i dos arcs torals que reforçaven la volta. L'església tenia tres naus i dues absidioles, una de les quals encara és sencera i l'altra mig caiguda, com la major part del gran absis central. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines.(de la fitxa 313)




Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE DE VALLBONA DE LES MONGES



Claustre de Santa Maria de Vallbona de les Monges, a l'Urgell
El claustre és de planta trapezoïdal i mostra diferents estils a cada una de les ales. La meridional, romànica, és de finals del segle XII o principis del segle XIII, mentre que la de llevant (primera meitat del XIII) s'adapta a l'estil del Cister, amb una volta d'arcs apuntats. L'ala nord és gòtica (s. XIV), amb dues grans arcades ogivals, mentre que la de ponent (s. XV) imita les formes romàniques de la primera galeria. Al voltant del claustre es troben les altres dependències, com la cuina i el refetor, transformades en èpoques posteriors, així com la gran sala capitular, gòtica (s. XIV). (de la fitxa 1800)




Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"