SANT VICENÇ D'ÀGER

Música : Tradicional
Transcripció: germà Simeó Camprubí, f.m.s.

Església parroquial de Sant Vicenç a Àger (la Noguera)

Església de St. Vicenç d'estil romànic/gòtic/neoclàssic. L'actual parròquia de la vila és fruit de tres ampliacions. L'església de St. Vicenç, d'una sola nau en origen, es remunta al segle XI. Posteriorment s'adossà al mur nord el temple de St. Salvador del mateix segle. El campanar data del segle XIII. A cavall del XVIII i XIV, es construí la nau sud-oest d'estil neoclàssic. Al seu interior es guarda el sarcòfag romà del segle III procedent de la col·legiata de St. Pere, la Mare de Déu de Colobor i un magnífic òrgan d'estil barroc. (de la fitxa 1173)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANDREU DE LA VOLA

Música de Rafael G. Villena

Poques pedres en queden de la primitiva església romànica.

L'església, malgrat tenir orígens romànics, ha sofert tantes transformacions que no conserva cap element de l'antic estil. Al 1594 s'hi obrí un portal nou i al segle XVIII s'hi bastí la sagristia i el campanar. Actualment està molt abandonada degut al despoblament que pateix la zona i només se celebra missa una vegada a l'any, per la festa major.

Església de tres naus, la central més elevada que les laterals. La capçalera, sense absis, és orientada a llevant, per on sobresurt un cos destinat a sagristia, decorat amb pintures. El mur de tramuntana del temple s'adossa al mas que fou la rectoria. La façana presenta el capcer triangular. A la part esquerra, adossat a l'església hi ha un campanar de torre amb els angles escairats a la part superior. No té campana, està força deteriorat i un sector és refet amb totxo. El portal de la façana és d'arc rebaixat i la dovella central és decorada amb una petxina i inscripcions. Al damunt s'obre un òcul. (de la fitxa 856)

          

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT PERE DEL GRAU (Lluçà)

Lletra i música de Mn. Sebastià Noguera, prev.

Capella romànica de Sant Pere del Grau al terme municipal de Lluçà.

L’església de Sant Pere del Grau, antiga sufragània del monestir de Lluçà, es troba dins del terme de Lluçà, al N de Prats de Lluçanès, prop el gran casal del Grau. És un edifici de tradició romànica molt modificat i restaurat al principi de segle XX. Abans el lloc era anomenat Torroella, i l’església Sant Pere de Torroella. L’any 1878 l’esglesiola passà a ser capella particular del mas de Torroella. (de la fitxa 1270)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

NOSTRA SENYORA DEL PUIG DE FRANSA (antics - II)

Música extreta d'un arxiu del CSIC

L'església de Sant Martí d'Ogassa es troba a 1 370 m d'altitud, als vessants de la Serra Cavallera. La uneix amb Ogassa una pista de muntanya i centra un territori de masos disseminats. La primitiva església de Sant Martíd'Aguaciafou consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf (993-1010), i fou refeta per Joan Oriol i consagrada pel seu cunyat l'abat Oliba, el 1024. Al segle XII fou molt modificada, sobretot la façana, que forma una gran pantalla amb un ample campanar d'espadanya de doble finestra, absorbit més tard pel cos de l'obra; la resta és un edifici d'una sola nau, amb capelles als murs laterals.  (de la fitxa 218)

          

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA FE DE CALONGE

Música actual de Mons. Valentí Miserachs, pvre.

Restes del romànic de l'església de Santa Fe de Calonge de Segarra.

L'església parroquial de Santa Fe de Calonge (643 m d'altitud), ara servida des de Calaf, és un edifici alçat o renovat al final del període romànic, d'una nau amb transsepte i campanar tardà sobre la cúpula. El presbiteri és quadrat, però té dues absidioles una a cada braç del creuer. És notable el seu portal de ponent, ornat amb una arquivolta. L'edificació ha sofert moltes modificacions en la capçalera i en la seva coberta, però manté una gràcia i esveltesa notables. Té adossada la gran casa de la rectoria, amb arcs i un clos vers la part de migdia. (de la fitxa 361)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE D'ARÇ

Lletra i música de Mn. Lluís Alemany, prev.

Església romànica de Sant Pere d'Arç al terme de Calonge de Segarra

L’església de Sant Pere de l'Arç, - segons els experts – és una de les millors esglésies romàniques del rodal, L’edifici del segle XII, documentat però des del 1038, és d’una única nau, capçat per un absis semicircular, amb decoració llombarda d’arcuacions cegues i lesenes extremadament curtes. Les reformes del segle XVIII comportaren la substitució de la primitiva volta, mentre que el 1886 s’alterà la porta d’accés. A la part de ponent, el campanar també és de factura moderna. ... (de la fitxa 689)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

NOSTRA SENYORA DEL PUIG DE MEIÀ

Música popular

Església dedicada a Sant Cristòfol i a la Mare de Déu al terme de Vilanova de Meià (la Noguera)

L'antiga capella del castell, abans dedicada a sant Cristòfol, és avui santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. L'edifici és d'una nau, amb volta de canó, arcades laterals i arcs torals amb impostes ornamentades. Uns sarcòfags que hi han aparegut són, segons Josep Sarrate, de tradició visigòtica. L'església fou consagrada el 1037 a la Mare de Déu, per Eribau, bisbe d'Urgell. (de la fitxa 467)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE GRAUDESCALES

 

 

Església romànica de Sant Pere de Graudescales al terme solsoní de Navès.

Es tracta d'un magnífic exemplar romànic llombard, refet a la segona meitat del segle XII, d'una nau i tres absis, amb el cimbori vuitavat sobre el creuer, sostingut per quatre petxines; els absis acaben amb arcuacions cegues però sense les bandes. Va ser restaurat els anys 1956-58 per les diputacions de Lleida i de Barcelona. Al principi del segle X el prevere Magnulf, potser rector de la Móra, edificà en aquest lloc una església dedicada a sant Pere, consagrada el 913 pel bisbe d'Urgell Nantigís, i un estatge. D'acord amb el bisbe i el comte Borrell, el prevere Francemir hi edificà el monestir perquè s'hi establís una comunitat de monjos que seguissin la regla de sant Benet. (de la fitxa 700)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"