SANT MARTÍ DE DOSQUERS

Música popular tradicional.
Església romànica parroquial de Sant Martí de Dosquers a la Garrotxa.
L'església parroquial de Sant Martí de Dosquers s'alça a 162 m d'altitud al centre de l'antic terme.És un edifici romànic, d'una sola nau, absis semicircular sobrealçat i porta amb arquivoltes.Posteriorment hom li afegí una torre campanar de planta rectangular damunt la façana, que dóna al conjunt un aire fortificat.Prop seu hi ha alguns masos.És documentada per primera vegada el 1278 (Sancti Martini de Duobuscheriis) quan el bisbe de Girona Pere de Castellnou llegà un calze d'argent a aquest temple. (de la fitxa 713)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT GREGORI (Osor)

Música popular.
Església d'origen romànic de Sant Pere d'Osor a La Selva.
Centra la població l'església parroquial (dedicada a sant Pere, sant Joan i sant Tomàs), que, documentada des del 917, fou reedificada i consagrada el 1125. Els terratrèmols iniciats el 1425 afectaren greument la vila, situada prop de l'epicentre: el 10 d'abril de 1427 els jurats de Girona escrivien al rei que “totes les cases de la vall e lloc d'Osor se són enderrocades”, i el 2 d'agost als jurats de Perpinyà que a Sant Pere d'Osor “eren trencats los ponts e enderrocada la isglésia”, la qual hagué de ser reconstruïda precipitadament, i a la fi del segle XVIII fou totalment transformada en un edifici barroc amb elements neoclàssics. El 1977, amb motiu de l'enderrocament d'una part del convent de monges adossat, aparegué l'extrem del creuer de l'església romànica, amb un bonic parament amb les clàssiques arcuacions llombardes marcant el doble vessant de la teulada. Aquest fragment de la banda de migdia, correlacionat amb la part visible a la banda nord, prop del campanar, permet de fixar la disposició del primitiu edifici amb un ample creuer i tres absis a la banda de llevant. (de la fitxa 1119)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA LLÚCIA (La Seu d'Urgell)

Música recollida per Mn. Pere Mas, Pvre.

Interior de la catedral de Santa Maria de La Seu d'Urgell.
La catedral mostra nus els paraments i la seva bella arquitectura, desproveïda de decoració, ja que l’ornamentació pictòrica antiga és escassa, els altars foren destruïts diverses vegades i altres elements (el cadirat gòtic del cor, del segle XV, el retaule d’argent daurat, del 1350, i el retaule de talla policromada, del 1631) han desaparegut. Les pintures que decoraven l’absis del costat de l’Epístola proper a la torre del transsepte, i que entre altres representacions mostren la de la Santa Cena (segle XIII), es conserven al Museu Episcopal de Vic. Annex a la catedral hi ha el Museu Diocesà d’Urgell, instal·lat a la capella de la Pietat del claustre, del segle XVI, i a l’antic edifici, degudament condicionat, de les monges llevadores. (de la fitxa 1700)




Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LES NEUS (Pla de Santa Maria)

Música de Mn. Joan Grifoll i Guasch, Pvre.

Església d'origen romànic de Sant Ramon al Pla de Santa Maria (l'Alt Camp)
Al raval de Sant Ramon hi ha la magnífica església romànica de Sant Ramon, un dels exemplars romànics més interessants de la comarca, ja als afores (inicialment dedicada a santa Maria, a mitjan segle XIX tenia encara l'advocació a la Mare de Déu del Roser i al començament del segle actual era ja dedicada a sant Ramon de Penyafort). Fou molt possiblement construïda al començament del segle XIII amb la mateixa estructura actual d'una nau, absis semicircular i ampli transsepte. La volta és apuntada i damunt el creuer s'aixeca un cimbori vuitavat; tot l'edifici és obrat amb un magnífic aparell de carreus ben escairats.(de la fitxa 99)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LES ENCIES (Les Planes d'Hostoles)


Música de Frederic Pujol i Tarrés, Prev.
Església de Santa Maria de les Encies a Les Planes d'Hostoles
El topònim de les Encies sembla derivar de la paraula llatina “incis” que significa tall, divisió o incisura. Aquesta referència té relació amb la troballa d’una primitiva imatge de fusta policromada – avui desapareguda- en una esquerda a sota la vella església a principis del segle XII. Precisament d’aquí hi va brollar una font, tal com indiquen els goigs, d’aigües miraculoses (adreçada a les parteres). L’Església data del segle XVII, d’origen romànic. Disposava de diferents relíquies autèntiques -Sants Cosme, Damià, Eugènia i Hipòlit, portades allí en el segle XVII. Al mateix temps que s’hi feren les capelles del Roser i al de Sant Isidre, el porxo i el campanar. La seva situació de pas entre dues valls (Vall d’Hostoles i Vall del Llémena), motivà que a l’any 1655 l’església fou greument saquejada i profanada per les tropes franceses durant la Guerra dels Trenta Anys. (de la fitxa 1655)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE LA VANSA

Música existent corregida per Jordi Xandri

Revers dels goigs amb nota històrica.

Església romànica de Sant Pere de La Vansa, al terme de la Vansa-Fórnols a l'Alt Urgell
L'església de Sant Pere de la Vansa es troba documentada per primera vegada l'any 1031. L'edifici és d'una nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual presenta característiques d'una época més tardana a la de la resta del temple. La porta, situada a la façana de ponent, és rematada per un arc de mig punt. De la construcció original es conserva només una finestra de doble esqueixada. amunt la portalada s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, amb un afegitó per a una tercera campana. Aquesta església és un clar exemple de l'arquitectura rural del segle XII. (de la fitxa 93)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JUST (La Seu d'Urgell)

Música de Mn. Francesc de Paula Baldelló, Pvre.
Claustre de la catedral romànica de la Seu d'Urgell.
La catedral romànica de la Seu és única a Catalunya per la seva unitat de construcció en un estil pur italianitzant. És una basílica de tres naus i transsepte molt llarg (amb cúpula sobre el creuer), en el qual s’obren cinc absis a llevant, però només el central sobresurt exteriorment (és dotat d’una elegant galeria superior i té una absidiola buidada interiorment), mentre que els laterals s’inscriuen en el gruix del mur. El claustre, situat a migdia de la catedral, té planta rectangular. Tres de les seves ales conserven la galeria romànica, mentre que la de llevant fou substituïda el 1603 per uns arcs i pilastres sense decoració. Els capitells del claustre mostren una clara influència rossellonesa. Esculpits en dur granit, presenten termes ornamentals o figuratius. (de la fitxa 1700)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"