SANTA MARIA D'ALMATÀ

Música de Mn. Francesc Baldelló, pvre.

Porta romànica de Santa Maria d'Almatà, al lateral de l'església del Sant Crist de Balaguer

L'església de Santa Maria d'Almatà forma part actualment del complex del Sant Crist i està reduït únicament a la façana oest d'aquest temple actual i alguns elements interiors. L'únic vestigi d'aquest temple s'observa en la façana oest del Sant Crist, on s'hi veu l'entrada que anava del creuer cap a la façana de ponent de l'antic temple de Santa Maria d'Almatà. La planta de l'edifici era de creu llatina, amb la façana a l'oest i el presbiteri a l'est. Com s'ha dit, únicament se'n conserva una gran portalada de mig punt adovellada i per sobre una gran rosassa decorada amb motius geomètrics (ambdós elements tapiats actualment). L'altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l'arc que sosté el cor. L'aparell d'aquesta part del temple és a base de carreus homogenis ben escairats, mentre que el rebliment dels murs és de maçoneria. La teulada de la part que resta de Santa Maria és a doble vessant, cobert amb teula i es troba en molt mal estat de conservació. Tipològicament es pot situar aquest temple en els segles XII o XIII. (de la fitxa 1972)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA COLOMA DE MARATA

Tonada popular

Església romànica de Santa Coloma de Marata al terme de Les Franqueses del Vallès.

Església parroquial, pertany al primer romànic rural, de darreries del segle XI. S'aprecia una nau única amb volta de canó en dos plans desiguals, més baix l'anterior al presbiteri, i en arcs de mig punt a cada tram. L'absis és rodó, cobert amb volta de mitja taronja i l'altar és de pedra. Més tard el temple s'amplià obrint-se-li quatre capelles laterals dels segles XVI i XVII, dues a cada costat, cobertes amb volta d'aresta que es recolza sobre pillastres. La part exterior és fonamentalment de pedra picada. L'absis presenta tres bandes d'arqueria llombarda i un finestral esqueixat d'arc de mig punt. Al la façana hi ha un arc senzill, de carreu, de mig punt amb una obertura en forma de creu grega, a la part superior. A la part del campanar, la façana està coronada per una torre, que degué ser espadanya. Té dos vuits per a les campanes, d'arc de mig punt, a més d'un altre a la dreta. (de la fitxa 329)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT SALVADOR. Vilanova d'Espoia

Música de Mn. Domènec Cols i Puig, pvre.

Església de Sant Salvador al terme de la Torre de Claramunt

És una construcció romànica tardana de mitjan segle XII, documentada per primera vegada l’any 1199, d’una sola nau amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, capçada, a sol naixent, per un absis semicircular amb finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt adovellat. (de la fitxa 661)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

MARE DE DÉU DE MALENYANES. La Roca del Vallès

Música recollida per A. Suñé Font

Església romànica de Santa Agnès de Malenyanes a la Roca del Vallès

Prop de la parròquia, al bosc de Ca n'Alzina, hi ha la capella de Santa Maria de Malenyanes, pre-romànica, reconstruïda al segle XI, que fou la primitiva parròquia de l'indret. La capella i la seva advocació actual gaudeixen d'una veneració especial perquè hom els atribueix protecció a les parteres. La població celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 24 d'agost i la festa major d'hivern a prop del 21 de gener. (de la fitxca 1095)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT JAUME DE MARGANELL

Música de Mn. Josep Maideu i Auguet, pvre.

Església romànica de Sant Jaume al terme de Castellbell i el Vilar (Bages)

Ens expliquen que fou edificada en la primera meitat del segle XII, i va romandre sota domini del Monestir de Santa Cecília de Montserrat, fins a la desamortització eclesiàstica, i d’aleshores ençà depèn de Sant Cristòfol. Consta d’una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular on s’obre una finestra de doble esqueixada. L’absis és cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra, mentre que la nau de volta de canó, és coberta amb una teulada clàssica de teula àrab. En el mur posterior s’alça una petita creu de pedra, i a la façana trobem el campanar de paret. (de la fitxa 585)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DELS SET DOLORS. La Seu d'Urgell

Música recuperada per Mn. Pere Mas

Catedral romànica de la Seu d'Urgell

La catedral romànica de la Seu és única a Catalunya per la seva unitat de construcció en un estil pur italianitzant. És una basílica de tres naus i transsepte molt llarg (amb cúpula sobre el creuer), en el qual s’obren cinc absis a llevant, però només el central sobresurt exteriorment (és dotat d’una elegant galeria superior i té una absidiola buidada interiorment), mentre que els laterals s’inscriuen en el gruix del mur. Les voltes són de canó, reforçada la de la nau central i d’aresta les laterals. Els pilars són de secció cruciforme amb columnetes als angles. Hi ha cinc portals, tres a la façana principal de ponent i els altres a tramuntana i a migdia; aquests són els més decorats, possiblement del segle XIII. Dues torres octagonals emmarquen el frontispici, ornamentat a la part superior per arcuacions i sanefes, i sobre el portal principal hi ha dos lleons molt deteriorats. Dues torres majors, rectangulars, s’alcen a banda i banda del transsepte. El claustre, situat a migdia de la catedral, té planta rectangular. Tres de les seves ales conserven la galeria romànica, mentre que la de llevant fou substituïda el 1603 per uns arcs i pilastres sense decoració. Els capitells del claustre mostren una clara influència rossellonesa. Esculpits en dur granit, presenten termes ornamentals o figuratius. Presideix l’església la imatge romànica de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, talla policromada del segle XIII (restaurada el 1922). (de la fitxa 1700)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT RAMON NONAT (II) - Cardona

Música d'Enric Prats i Martí

Canònica de Sant Vicenç de Cardona on es lloa a Sant Ramon Nonat.

Pel que fa a la Canònica de Sant Vicenç, cal dir que és una obra unitària del segle XI, consagrada entre els anys 1029 i 1040.  És un magnífic exemplar romànic que presenta una planta basilical de tres naus rematades per un transsepte, on s’adossen tres absis semicirculars.  La nau central està presidida per un ampli presbiteri, la mateixa nau és coberta amb una volta de canó de mig punt.  Sota el presbiteri hi ha una cripta que ocupa tot l’espai presbiteral i l’absis central.  També destaquen diverses tombes i panteons, com la del duc Ferran I i el comte Joan Ramon Folc I. (de la fitxa 969)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DE LES BESSES

Música de Sebastià Ribas i Llaveria

Església romànica de Santa Maria de les Besses al terme de Cervià de les Garrigues

L'edifici presenta una sola nau de planta rectangular amb orientació nord-oest típica de les esglésies de l'època. A l'exterior no s'observa cap diferència entre la nau i el presbiteri, on es troba l'altar, està més elevada que la resta de la nau, i s'accedeix a ella per una escala formada de lloses de pedra. Els murs estan fets amb carreus de pedra sorrenca, molt voluminosos a la part baixa dels murs. En general els carreus s'uneixen amb morterades de pedra amb fang. A l'exterior cal destacar-hi una sèrie de contraforts (concretament tres) fets amb pedra sorrenca picada però no gaire treballada. Aquests contraforts són de vital importància per reforçar la paret contra restant la força dels arcs. Pel que fa a les finestres, l'església només ni presenta dues, una al frontis est i l'altra a l'oest, al presbiteri. La teulada ha estat reconstruïda. El sostre presenta embigats de fusta a dos vessants apuntalats en tres arcs diafragma. Els arcs es prolonguen pel mur fins a terra i corresponen amb els tres contraforts de l'exterior. La porta que es troba al mur nord té un arc de mig punt amb dovelles molt notables en sentit de radi, encara que són més petites i estretes en l'arc. A l'interior la porta presenta una mena d'arc escarser format per dovelles ben escairades, ben tallades. Al mur nord, a l'exterior, al costat dret de la porta, hi ha una construcció de carreus que guarda els ossos de l'antic cementiri de la població de les Besses. A l'interior s'hi pot observar una de les característiques més importants de l'art de l'època, els arcs apuntats (element típic del gòtic) que conviuen amb elements del romànic (arc de mig punt, etc.) (de la fitxa 1966)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"