MARE DE DÉU DEL REMEI DE CAMBRILS

Música popular
Capella romànica del Castell de Cambrils a Odèn (el Solsonès)
Mare de Déu del Remei del Castell de Cambrils. Esglesiola que forma part del conjunt del castell de Cambrils. Dedicat anteriorment a Sant Esteve, no ha deixat trobar cap dada històrica. Consta d’una nau coberta amb canó lleugerament rebaixada i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual arrenca de la roca. A l’interior, arrebossat i pintat, es conserva un arc preabsidal en degradació i un de toral, tots dos de mig punt lleugerament rebaixat.  Al mur de tramuntant, l’arc toral, que s’eixampla en els seus extrems inferiors, arrenca del sòl, mentre que, a l’altra banda, actualment s’inicia damunt un banc de pedra que no arriba al mig metre d’alçada i que s’allarga fins al frontis. Darrere l’altar hi ha un envà que dificulta la visió de la curvatura interior de l’absis i la finestra. La paret està feta amb carreus simplement escairats, de diferents mides i disposats en filades irregulars. La nau en algun moment fou allargada, per això el parament (la paret) és diferent. És tracta d’una obra rural, barroerament construïda i que, tot i el seu arcaïsme, cal situar-la en una datació ja avançada, possiblement dins el segle XII. (de la fitxa 1089)



    http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_Vicenc_Ager&Camprubi2018(Esteban).mp3     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_PuigFranca_Ogassa_CSIC.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE ARMENGOL

Música de Mn. F. Baldelló, pvre.
EPISODI
... es diu que, en un d'aquests viatges a Bugia, el 1266, Fra Pere Ermengol i Fra Guillem Florentí troben 18 adolescents captius. Les autoritats li demanen un preu al qual no poden arribar. Fra Pere es queda com a captiu en lloc dels vailets fins que arribi Fra Guillem amb els diners. Al cap d'unes setmanes, les autoritats decideixen penjar-lo, pensant que ja no vindrien a buscar-lo. Així, Fra Pere és penjat.
Uns dies més tard, arriba Fra Guillem amb els diners del rescat però ja no els hi accepten, dient que és massa tard. El sacerdot, desconsolat, va a buscar el lloc on li han indicat que trobaria el cos del màrtir Pere Ermengol. En arribar-hi, descobreix astorat que Fra Pere és viu! Després de despenjar-lo, ell li explica que ha tingut una visió en la qual els àngels el sostenien per evitar que s'ofegués, i que se li ha aparegut la Mare de Déu.
Amb els diners, compren la llibertat de més cristians captius i tot junts retornen a Catalunya
.  

Església romànica de Sant Jaume de la Guàrdia de Prats, d'on és fill Sant Pere Armengol.

No es por assegurar que en l'església actual quedi res d’aquella primera església del segle XII. És probable que, amb el creixement que experimentà la població al llarg del segle XIII, el temple anés quedant petit i, en conseqüència, se suscités la necessitat de construir un edifici més gran. Això tingué lloc arribada la centúria següent. Tal com la veiem avui, l'església parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats mostra una clara superposició de construccions: al damunt de les medievals se n'afegiren altres de barroques, fet que suposà una notable modificació estructural, i funcional de l'espai interior del temple. Les obres de restauració en curs han permès veure amb força precisió, la modificació barroca,... (de la fitxa 95)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"



SANT PERE DE SOMONT

Música de Mn. Albert Vives

Església romànica de Sant Pere de Somont a les Valls de Valira (l'Alt Urgell)
Es tracta d’una petita esglesiola de morfologia molt comuna, de dimensions reduïdes, amb una nau sensiblement trapezoidal coberta amb volta de canó seguida, en part apuntada i en part rebaixada a causa de les diferents amplades de la nau, i capçada a llevant amb un absis semicircular llis, esbiaixat, cobert amb una volta de quart d’esfera i obert a la nau en un arc. Com a elements arquitectònics té dues finestres absidals i dues portes. La més antiga és a la façana de migjorn, i l’altra, la més recent, que és la que s’utilitza habitualment, és centrada a la façana de ponent, que així mateix és encapçalada amb un campanar, refet, de cadireta. La volta de canó arrenca curiosament més a l’interior dels murs laterals i de l’absis, de manera que els paraments verticals acaben amb una banqueta. L’aparell és fet amb carreus grossos i petits, amb unes juntes bastant gruixudes de morter de calç, i presenta les filades amb certa irregularitat, on s’hi observen carreus ben tallats interposats en el parament. La coberta és de llosa de llicorella ben refeta i conservada, i acaba als laterals amb un petit ràfec. L’obra en general té les característiques de les obres rurals del segle XII. (de la fitxa 1849)


    http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_Vicenc_Ager&Camprubi2018(Esteban).mp3     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_PuigFranca_Ogassa_CSIC.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LES ALEGRIES

Música de J. Mundet
Església del santuari romànic de la Verge de les Alegries a Lloret de Mar.

De l’època romànica queda la part baixa del campanar fins al primer nivell de finestres.
Una restauració recent ha posat en relleu el romànic de les parets de la façana i laterals. Al llarg del temps l’ermita ha sofert moltes modificacions. El 1913 es va fer una reforma important finançada pels germans Narcís i Joan Gelats Durall, en què es modificà la façana, la porta d’entrada i l’interior. També es va col·locar el retaule barroc i es va construir el camerino de la verge seguint les línies de l’època amb daurats, estucats venecians i marbre. Es van fer sis pintures murals amb reproduccions dels misteris de goigs i ascensió del Senyor, en els quals apareixen retratats personatges de l’època, entre ells un dels mecenes. (de la fitxa 1851) 


    http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_Vicenc_Ager&Camprubi2018(Esteban).mp3     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_PuigFranca_Ogassa_CSIC.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MARTÍ DE MAÇANET

Música de J. Sancho Marraco
LLEGENDA
La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan essent Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació.

Església romànica de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys a l'Alt Empordà.

L'església situada, al centre del poble, és d'una nau amb absis semicircular, el qual presenta la característica articulació del seu mur amb decoració de dents de serra i un fris d'arcs cecs. Algunes de les mènsules dels arcs tenen motius en relleu. D'època romànica també resten tres finestres de doble esqueixada, alguna d'elles reformada. Hi ha dues portalades, una a ponent, modificada, i l'altra, més destacada, a migdia (coneguda com a Porta Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt esquemàtics que representen personatges i fruits. La nau posseeix volta apuntada, i tot l'aparell de l'església està fet amb carreus de granit, ben escairats i voluminosos. De l'interior només esmentem l'arc triomfal doble i en degradació, i la coberta ametllada del presbiteri. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar de planta octogonal amb arcades de mig punt, que és un afegitó del s.XVII o del XVIII. Com en altres esglésies d'aquesta comarca no hi falten làpides gòtiques. Apareixen encastades en el mur de migdia, i la inscripció més ben conservada data de 1340. Fruit d'unes obres de fortificació realitzades en els segles XVII i XVIII, dos galeries laterals sobremonten els murs romànics de la nau. (de la fitxa 1845)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"




SANT QUINTÍ DE PUIG-RODON (Campdevànol)

Música popular

Lamentable estat de l'església romànica de Sant Quintí, a Campdevànol,  bisbat de Vic.
L'estat del patrimoni propietat de l'Església és un motiu de preocupació en molts dels municipis de la comarca. En el cas de Campdevànol es pateix molt pel futur de l'ermita de Sant Quintí de Puigrodon, una església romànica del segle XII que amenaça ruïna. Sant Quintí de Puigrodon és una de les antigues parròquies del municipi, situada entre la serra de Sant Marc –al límit amb el terme de les Llosses- i el riu Merdàs, a 1.122 metres d'altitud. Va ser una donació del comte Bernat II de Besalú al Monestir de Ripoll el 1096. L'església es va construir el segle XII i forma un conjunt juntament amb la rectoria, unes capelles laterals i un alt campanar que s'acaba amb una teulada de doble vessant. La part més externa de l'església va ser construïda entre els segles XVII i XVIII. (de la fitxa 1269)


    http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_Vicenc_Ager&Camprubi2018(Esteban).mp3     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_PuigFranca_Ogassa_CSIC.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE GRÀCIA

Música del mestre Framcesc Pujol.

Ermita romànica a la Mare de Déu de Gràcia a Sant Salvador de Guardiola (el Bages)
Petita capella situada als afores del nucli de la vila. Presenta elements d'època medieval, però ha estat molt restaurada al llarg dels segles. D'aquest estil en destaca un baixrelleu d'un animal inscrit en el mur de la porta d'entrada. L'accés principal de la capella, es fa a partir d'una porxada coberta per una teulada a doble vessant; En aquesta hi ha un fris de pedra en el qual s'hi aprecia un escrit. L'interior és força modern i té un aire classicista, l'espai és cobert per una volta de creueria rebaixada. (de la fitxa 1826)

    http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_Vicenc_Ager&Camprubi2018(Esteban).mp3     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_PuigFranca_Ogassa_CSIC.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA EULÀLIA PROVENÇANA

Música de Joaquim Miranda.
Església romànica de Santa Eulàlia a l'Hospitalet de Llobregat.
Aquesta església, adossada a la qual ha estat bastit modernament un nou edifici parroquial de majors dimensions, és romànica, de tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle; a la façana de ponent, sobreposada a un aparell més antic, hi ha un portal amb arquivoltes ornades de fulles i motius geomètrics; al timpà hi ha una inscripció, segons la qual fou construït el març de 1201 per un mestre d'obres de qui només consta la A inicial del nom o cognom. Recentment, en edificar-se la nova rectoria s'han trobat restes d'àmfores i teules romanes, i també altres petits objectes de la mateixa època i de l'època medieval. És per aquests indrets que al principi del segle aparegué un cap de Medusa, l'original del qual es troba al Museu Arqueològic i una còpia al Museu de l'Hospitalet, possiblement d'alguna vil·la romana que hi hauria hagut per aquests encontorns. (de la fitxa 135)


    http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_Vicenc_Ager&Camprubi2018(Esteban).mp3     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_PuigFranca_Ogassa_CSIC.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DEL CATLLAR

Música antiga extreta del C.S.I.C.
Estat actual del Santuari romànic de Santa Maria del Catllar

L'antiga parròquia i després santuari de Santa Maria del Catllar corona un cim de 1 104 m d'altitud, al SW de la vila de Ripoll. A l'indret d'un antic castell, propietat inicial dels comtes de Cerdanya, s'erigí un gran temple romànic que fou consagrat pel bisbe i abat Oliba el primer de gener de 1040, en honor de santa Maria. El terratrèmol del 1428 li féu caure la volta, i al segle XVII, quan l'església es transformà en santuari, es construí un ample cambril a l'indret de l'antic absis, i prop seu es bastí la casa o hostaleria dels ermitans. Depenia del monestir de Ripoll, i restà abandonat en ocasió de la destrucció d'aquest; resten els murs de l'església i l'arrencada d'una volta de canó. Era un edifici d'una sola nau feta amb carreus grossos i ben tallats. Es troba en estat ruïnós, de total abandó, envoltat d'antenes i amb un repetidor de televisió a prop. L'edifici és datat al final del segle XI o principi del XII. (de la fitxa 1064)
 
    http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&Sants/S_Vicenc_Ager&Camprubi2018(Esteban).mp3     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_PuigFranca_Ogassa_CSIC.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"