SANT VÍCTOR (Saurí-Vall d'Àssua)

Transcripció de Mn. Jaume Planas

Església romànica de Sant Víctor de Saurí

Església d'una nau amb capçalera rectangular a orient i una porta als peus de la nau que s'obre en un petit atri afegit posteriorment a la construcció de l'església. També s'hi ha afegit algunes capelles laterals i d'altres dependències.Al costat de migdia s'aixeca la torre-campanar, de secció quadrada a la base, que es transforma en octogonal a partir del nivell de la coberta feta amb llicorella.L'aparell utilitzat en aquesta construcció és la pedra pissarrosa sense desbastar. Es tracta d'un edifici que ha sofert restauracions amb el pas del temps i que per tant, conserva pocs vestigis de l'edifici alt-medieval, visibles a les façanes oest i nord; i especialment en el mur sud, on es conserven dues cantonades assenyalades en el parament que semblarien correspondre a un transsepte. Si aquesta hipòtesi fos confirmada parlaríem d'una església d'una sola nau amb transsepte. En el mur de llevant s'observa una gran arcada, paredada que, podria correspondre a l'obertura absidal. Com la resta d'esglésies de la vall, l'aparell dels murs es format per carreus allargats disposats ordenadament. L'aparença actual es la d'un edifici barroc, d'estil popular remodelat íntegrament entre els segles XVII-XVIII, amb modificacions posteriors (de la fitxa 1864)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MATIES APÒSTOL (Crespià)

Música de Joaquim Pla (l'avi Joaquim)

Detall de l'església de Santa Eulàlia on s'hi venera a l'apòstol Matíes.

La seva església parroquialés dedicada a Santa Eulàlia. D'origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l'església del segle XII: la porta, amb quatre arquivoltes en degradació, té a sobre una finestra; hi ha una torre rectangular, sobre la qual s'aixeca el campanar, al costat septentrional de la façana; l'absis, que va ser sobrealçat i és parcialment encastat en una construcció veïna, té una finestra i un fris dentat, damunt mènsules. Posseeix un notable retaule de marbre. Al segle XVI va ser engrandida amb dues naus més i se li construïren unes noves voltes. (de la fitxa 537)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

MARE DE DÉU DEL ROURE (Pruit)

Lletra i tonada de Mn. Jacint Verdaguer, pvre.

Església romànica de Sant Llorenç Dosmunts de la qual és sufragània la masia del Bac on s'hi venera la Mare de Déu del Roure.

Sant Llorenç Dosmunts
La petita església de Sant Llorenç Dosmunts, propera al mas de les Viles, en un petit serradet i envoltada pel clos del cementiri i de xiprers, és un model de santuari rural. La seva pedra daurada, amb l'ampli campanar d'espadanya, sobresurt en la verdor del paisatge. L'edifici romànic del segle XII és anterior als primers documents conservats que l'esmenten entre l'any 1242 i 1265. L'absis fou mutilat i substituït per una capçalera rectangular al segle XVII. Fou parròquia independent fins al segle XV, que fou unida com a sufragània a Sant Andreu de Pruit. El frontal romànic del segle XII, amb un Pantocràtor central i escenes del martiri de sant Llorenç, es conserva al Museu Episcopal de Vic. Al petit cementiri hi ha una gran tomba dels Viles Fatjó, amos de les Viles, que es constituïren patrons de l'església. (de la fitxa 106)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT CRISTÒFOL DE LLAMBILLES

Música de Mn. Frederic Pujol, Prev.

 

Església de Sant Cristòfol de Llambilles (el Gironès)

Edifici de planta rectangular amb la nau central i absis semicircular d'origen romànic. La volta de la nau central és d'estil gòtic molt senzilla, actualment està enguixada i pintada, deixant a la vista els arcs torals fets amb pedra de color gris. També hi ha algunes capelles laterals en una de les quals es llegeix la data de 1699. La coberta és feta amb teules a dues aigües i ràfecs laterals de tres fileres formats per rajols plans i teules girades. La façana principal és de formes barroques i està arrebossada deixant a la vista els carreus de les cantonades, de les obertures i les dovelles de la porta principal. El campanar presenta un basament quadrangular molt alt, transformant-se en una torre de planta octogonal, per mitjà de quatre trompes. Les obertures de la torre són amb arcs de mig punt. (de la fitxa 1806)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

MARE DE DÉU DEL REMEI DE CAMBRILS

Música popular

Capella romànica del Castell de Cambrils a Odèn (el Solsonès)

Mare de Déu del Remei del Castell de Cambrils. Esglesiola que forma part del conjunt del castell de Cambrils. Dedicat anteriorment a Sant Esteve, no ha deixat trobar cap dada històrica. Consta d’una nau coberta amb canó lleugerament rebaixada i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual arrenca de la roca. A l’interior, arrebossat i pintat, es conserva un arc preabsidal en degradació i un de toral, tots dos de mig punt lleugerament rebaixat.  Al mur de tramuntant, l’arc toral, que s’eixampla en els seus extrems inferiors, arrenca del sòl, mentre que, a l’altra banda, actualment s’inicia damunt un banc de pedra que no arriba al mig metre d’alçada i que s’allarga fins al frontis. Darrere l’altar hi ha un envà que dificulta la visió de la curvatura interior de l’absis i la finestra. La paret està feta amb carreus simplement escairats, de diferents mides i disposats en filades irregulars. La nau en algun moment fou allargada, per això el parament (la paret) és diferent. És tracta d’una obra rural, barroerament construïda i que, tot i el seu arcaïsme, cal situar-la en una datació ja avançada, possiblement dins el segle XII. (de la fitxa 1089)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE ARMENGOL

Música de Mn. F. Baldelló, pvre.

EPISODI
... es diu que, en un d'aquests viatges a Bugia, el 1266, Fra Pere Ermengol i Fra Guillem Florentí troben 18 adolescents captius. Les autoritats li demanen un preu al qual no poden arribar. Fra Pere es queda com a captiu en lloc dels vailets fins que arribi Fra Guillem amb els diners. Al cap d'unes setmanes, les autoritats decideixen penjar-lo, pensant que ja no vindrien a buscar-lo. Així, Fra Pere és penjat.
Uns dies més tard, arriba Fra Guillem amb els diners del rescat però ja no els hi accepten, dient que és massa tard. El sacerdot, desconsolat, va a buscar el lloc on li han indicat que trobaria el cos del màrtir Pere Ermengol. En arribar-hi, descobreix astorat que Fra Pere és viu! Després de despenjar-lo, ell li explica que ha tingut una visió en la qual els àngels el sostenien per evitar que s'ofegués, i que se li ha aparegut la Mare de Déu.
Amb els diners, compren la llibertat de més cristians captius i tot junts retornen a Catalunya.  

De la Viquipèdia

Església romànica de Sant Jaume de la Guàrdia de Prats, d'on és fill Sant Pere Armengol.

No es por assegurar que en l'església actual quedi res d’aquella primera església del segle XII. És probable que, amb el creixement que experimentà la població al llarg del segle XIII, el temple anés quedant petit i, en conseqüència, se suscités la necessitat de construir un edifici més gran. Això tingué lloc arribada la centúria següent. Tal com la veiem avui, l'església parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats mostra una clara superposició de construccions: al damunt de les medievals se n'afegiren altres de barroques, fet que suposà una notable modificació estructural, i funcional de l'espai interior del temple. Les obres de restauració en curs han permès veure amb força precisió, la modificació barroca,... (de la fitxa 95)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT PERE DE SOMONT

Música de Mn. Albert Vives

Església romànica de Sant Pere de Somont a les Valls de Valira (l'Alt Urgell)

Es tracta d’una petita esglesiola de morfologia molt comuna, de dimensions reduïdes, amb una nau sensiblement trapezoidal coberta amb volta de canó seguida, en part apuntada i en part rebaixada a causa de les diferents amplades de la nau, i capçada a llevant amb un absis semicircular llis, esbiaixat, cobert amb una volta de quart d’esfera i obert a la nau en un arc. Com a elements arquitectònics té dues finestres absidals i dues portes. La més antiga és a la façana de migjorn, i l’altra, la més recent, que és la que s’utilitza habitualment, és centrada a la façana de ponent, que així mateix és encapçalada amb un campanar, refet, de cadireta. La volta de canó arrenca curiosament més a l’interior dels murs laterals i de l’absis, de manera que els paraments verticals acaben amb una banqueta. L’aparell és fet amb carreus grossos i petits, amb unes juntes bastant gruixudes de morter de calç, i presenta les filades amb certa irregularitat, on s’hi observen carreus ben tallats interposats en el parament. La coberta és de llosa de llicorella ben refeta i conservada, i acaba als laterals amb un petit ràfec. L’obra en general té les característiques de les obres rurals del segle XII. (de la fitxa 1849)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LES ALEGRIES

Música de J. Mundet

Església del santuari romànic de la Verge de les Alegries a Lloret de Mar.

De l’època romànica queda la part baixa del campanar fins al primer nivell de finestres.
Una restauració recent ha posat en relleu el romànic de les parets de la façana i laterals. Al llarg del temps l’ermita ha sofert moltes modificacions. El 1913 es va fer una reforma important finançada pels germans Narcís i Joan Gelats Durall, en què es modificà la façana, la porta d’entrada i l’interior. També es va col·locar el retaule barroc i es va construir el camerino de la verge seguint les línies de l’època amb daurats, estucats venecians i marbre. Es van fer sis pintures murals amb reproduccions dels misteris de goigs i ascensió del Senyor, en els quals apareixen retratats personatges de l’època, entre ells un dels mecenes. (de la fitxa 1851) 

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"