MARE DE DÉU DELS DOLORS. Begudà

Música pendent de recuperar

Església de Santa Eulàlia de Begudà a la Garrotxa

La construcció, d’època medieval, ha estat parcialment reformada amb els anys. En origen era d’una sola nau, coberta amb volta de canó, però amb una ampliació posterior s’hi van afegir dos grans arcs, als costats de la nau, que van donar lloc a dues naus laterals, alhora que s’hi va afegir un porxo d’accés que encara es pot veure actualment. A l’església encara s’hi duen a terme celebracions religioses i esdevé el punt d’unió del nucli de Begudà, dins del municipi de Sant Joan les Fonts. (de la fitxa 1491)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Imatge del goigs: "Goigs i devocions populars"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANT ESTEVE DE CANYAMARS

Música d'autor no especificat.

Església de Sant Esteve de Canyamars, municipi de Dosrius (el Maresme)

El conjunt format per l’església i el cementiri està situat sobre una petita elevació, al costat del nucli antic de Canyamars. S’hi accedeix per unes escales i una porta de ferro, que condueixen a la façana principal. A la planxa inferior de la porta-reixa hi ha la data de 1878. Hi ha una altra porta de ferro a llevant, amb la mateixa data, que condueix al mateix cementiri per la zona de l’absis. L’església, orientada a llevant, és d’una nau, amb dues capelles adossades a cada costat i amb absis poligonal; a cada una de les façanes testeres de les capelles més properes al presbiteri s’obre una finestra acabada en arc de mig punt amb esplandit. La nau és coberta amb volta de canó, dividida en dos trams per arcs faixons recolzats en mènsules; per sobre s’hi aixeca la teulada a dues vessants, amb el ràfec acabat amb una imbricació de maó i teula. L’absis es cobreix amb una volta per aresta i amb teulada a cinc vessants. A la façana de migdia, a tocar de l’absis, hi ha afegit un petit cos amb funcions des agristia, que conté una interessant pica de pedra encastada a la paret. El cementiri s’estén també per aquest costat, amb nínxols que s’adossen a la façana del temple. (de la fitxa 406)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANDREU D'ARISTOT

Música popular

Església romànica de Sant Andreu del poble d'Aristot al municipi de Pont de Bar.

Església d'una nau amb absis rodó llis. Nau coberta amb volta de canó. Porta a la façana sud amb dovelles molt ben treballades. Una finestra d'una esqueixada al mig de l'absis i una altra doble esqueixada. Campanar de planta quadrada d'època més recent. (de la fitxa 1767)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE CLARÀ. Argentona

Música de l'abat Gregori Maria Sunyol

Església romànica de Sant Pere de Clarà al terme d'Argentona, però més proper a Òrrius.

Petit edifici gòtic, amb elements d'un anterior romànic. La nau és quasi quadrada, així com el presbiteri. Es conserven vestigis dels fonaments i restes de les edificacions priorals. L'església és de finals del segle xiii o del començament del XIV, moment de transició del romànic al gòtic. La nau és quasi quadrada, 8 m de llarga per 9 m d'ample. Tot i que s'hi afegim el presbiteri fa un total de 12,5 m de llargada. La coberta és una volta molt apuntada. La porta d'accés té un arc de mig punt. Al costat hi ha un nínxol d'estil gòtica que contenia un antic sarcòfag. El petit campanar d'espadanya correspon a la restauració del 1920. Sempre s'ha dit que els dos sarcòfags de pedra de la façana de l'església de Sant Julià d’Argentona procedeixen de Clarà. (de la fitxa 169)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANTA MARIA D'ALMATÀ

Música de Mn. Francesc Baldelló, pvre.

Porta romànica de Santa Maria d'Almatà, al lateral de l'església del Sant Crist de Balaguer

L'església de Santa Maria d'Almatà forma part actualment del complex del Sant Crist i està reduït únicament a la façana oest d'aquest temple actual i alguns elements interiors. L'únic vestigi d'aquest temple s'observa en la façana oest del Sant Crist, on s'hi veu l'entrada que anava del creuer cap a la façana de ponent de l'antic temple de Santa Maria d'Almatà. La planta de l'edifici era de creu llatina, amb la façana a l'oest i el presbiteri a l'est. Com s'ha dit, únicament se'n conserva una gran portalada de mig punt adovellada i per sobre una gran rosassa decorada amb motius geomètrics (ambdós elements tapiats actualment). L'altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l'arc que sosté el cor. L'aparell d'aquesta part del temple és a base de carreus homogenis ben escairats, mentre que el rebliment dels murs és de maçoneria. La teulada de la part que resta de Santa Maria és a doble vessant, cobert amb teula i es troba en molt mal estat de conservació. Tipològicament es pot situar aquest temple en els segles XII o XIII. (de la fitxa 1972)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA COLOMA DE MARATA

Tonada popular

Església romànica de Santa Coloma de Marata al terme de Les Franqueses del Vallès.

Església parroquial, pertany al primer romànic rural, de darreries del segle XI. S'aprecia una nau única amb volta de canó en dos plans desiguals, més baix l'anterior al presbiteri, i en arcs de mig punt a cada tram. L'absis és rodó, cobert amb volta de mitja taronja i l'altar és de pedra. Més tard el temple s'amplià obrint-se-li quatre capelles laterals dels segles XVI i XVII, dues a cada costat, cobertes amb volta d'aresta que es recolza sobre pillastres. La part exterior és fonamentalment de pedra picada. L'absis presenta tres bandes d'arqueria llombarda i un finestral esqueixat d'arc de mig punt. Al la façana hi ha un arc senzill, de carreu, de mig punt amb una obertura en forma de creu grega, a la part superior. A la part del campanar, la façana està coronada per una torre, que degué ser espadanya. Té dos vuits per a les campanes, d'arc de mig punt, a més d'un altre a la dreta. (de la fitxa 329)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT SALVADOR. Vilanova d'Espoia

Música de Mn. Domènec Cols i Puig, pvre.

Església de Sant Salvador al terme de la Torre de Claramunt

És una construcció romànica tardana de mitjan segle XII, documentada per primera vegada l’any 1199, d’una sola nau amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, capçada, a sol naixent, per un absis semicircular amb finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt adovellat. (de la fitxa 661)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

MARE DE DÉU DE MALENYANES. La Roca del Vallès

Música recollida per A. Suñé Font

Església romànica de Santa Agnès de Malenyanes a la Roca del Vallès

Prop de la parròquia, al bosc de Ca n'Alzina, hi ha la capella de Santa Maria de Malenyanes, pre-romànica, reconstruïda al segle XI, que fou la primitiva parròquia de l'indret. La capella i la seva advocació actual gaudeixen d'una veneració especial perquè hom els atribueix protecció a les parteres. La població celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 24 d'agost i la festa major d'hivern a prop del 21 de gener. (de la fitxca 1095)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT JAUME DE MARGANELL

Música de Mn. Josep Maideu i Auguet, pvre.

Església romànica de Sant Jaume al terme de Castellbell i el Vilar (Bages)

Ens expliquen que fou edificada en la primera meitat del segle XII, i va romandre sota domini del Monestir de Santa Cecília de Montserrat, fins a la desamortització eclesiàstica, i d’aleshores ençà depèn de Sant Cristòfol. Consta d’una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular on s’obre una finestra de doble esqueixada. L’absis és cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra, mentre que la nau de volta de canó, és coberta amb una teulada clàssica de teula àrab. En el mur posterior s’alça una petita creu de pedra, i a la façana trobem el campanar de paret. (de la fitxa 585)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"