SANT MAURICI DE CALÇ


Música popular tradicional recuperada per Mn. Ramon Pijuan Virosta
i escrita per Carme Cornellà. març de 2017
Església de Sant Maurici de Calç (o Escals) al poble de Pujarnol del terme de Porqueres.
El veïnat del Calç o Descalç és situat a llevant del poble de Pujarnol, vora la riera de Matamors, a la part meridional del terme. La seva església de Sant Maurici depèn de la de Pujarnol; és romànica, d'una nau sobrealçada. En l'acte de consagració de la parroquial de Porqueres, hom disposà que Sant Maurici de Calç formés part del seu terme;
esdevingué, però, parròquia independent. Unida a Miànigues, 1363 per insuficiència
del benefici rectoral, a causa de les mortalitats (Notularum 1363-1364, (G-45) f. 18-19 i 20-21v). Hom desféu aquesta unió i l'uní a Pujarnol, 1608 (de la fitxa 251)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANTONI DE LES CODINES

Melodia de Josep Maria Gely

Església de Sant Antoni Abat a les Codines (Centelles)

Antiga capella i hospital de camí ral situats al terme de Centelles (Osona), al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles. La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291; l’hospital, amb elements gòtics (s XV) i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles. (de la fitxa 562)

     

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
 

SANT OT (La Seu d'Urgell)

Músiva de Mn. Pere Mas, Pvre.
Vista posterior de la catedral romànica de Santa Maria
(IV)  Presideix l’església la imatge romànica de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, talla policromada del segle XIII (restaurada el 1922). És situada dins l’absidiola de l’altar major. Bé que actualment hom tendeix a anomenar-la la Mare de Déu d’Urgell, el nom popular és el de la Mare de Déu d’Andorra, perquè segons la tradició hi havia estat amagada durant la invasió sarraïna. La catedral, d’altra banda, mostra nus els paraments i la seva bella arquitectura, desproveïda de decoració, ja que l’ornamentació pictòrica antiga és escassa, els altars foren destruïts diverses vegades i altres elements (el cadirat gòtic del cor, del segle XV, el retaule d’argent daurat, del 1350, i el retaule de talla policromada, del 1631) han desaparegut. Les pintures que decoraven l’absis del costat de l’Epístola proper a la torre del transsepte, i que entre altres representacions mostren la de la Santa Cena (segle XIII), es conserven al Museu Episcopal de Vic. (de la fitxa 1700)
 

     

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PAU DE CASSERRES

Música de Mn. Josep Maideu, pvre.

Església romànica de Sant Pau de Casserres al Berguedà.
Fou en el segle XII quan el vell edifici pre-romànic fou substituït per l’interessant exemplar que avui es pot admirar. Té planta de creu llatina, amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, que acaba en un absis llis i semicircular cobert a quart d'esfera, l'amplària del qual gairebé iguala la de la nau. Al bell mig de l'absis sobre una elegant finestra de doble esqueixada acabada amb dos arcs de mig punt en degradació. El portal d'entrada, al mur de migjorn, és d'una gran bellesa; la porta és emmarcada per una petita arquivolta ornamentada, ressaltada per tres arcs en degradació, fets amb dovelles. Al mur de ponent s'alça un ferm campanar d'espadanya de dues obertures; a aquest mur s'adossà, posteriorment, la rectoria.  A banda i banda de la nau s'obren capelles del S. XVIII. (de la fitxa 1071)

     

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTES ESPINES

Música de Josep Maideu i Auguet, Pvre.

Timpà del portal de l'església romànica de Sant Pere d'Or a Sampedor (Bages)
Situada al bell mig del nucli antic de Santpedor, i amb una orientació típica d' un edifici medieval (E-W) s' aixeca l'esgésia de Sant Pere, patrò de la vila des del seu origen. Datada ja al 993, conserva restes del segle XII, especialment les cares de ponent de la nau, amb sengles finestres romàniques. L'element més rellevant és, però, la portalada romànica atribuïda a Arnau Cadell, autor del claustre de Sant Cugat del Vallés, i la seva rica decoració dels quatre capitells i del timpà amb la figura del Pantocràtor i els quatre evangelistes. A l' interior hi ha una escultura en alabastre de Sant Miquel i una creu gòtica de orfebreria (s.XIV). (de la fitxa 1053)


     

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PRIM I SANT FELICIÀ DE BESALÚ

Música d'autor no especificat

Revers dels goigs amb nota històrica
Detalls del monestir romànic de Sant Pere de Besalú.
És un edifici de tres naus, amb creuer i un únic absis, enriquit interiorment per una girola formada per un joc de cinc arcs sostinguts per quatre columnes aparellades i bonics capitells que revelen la mà d'un artista del nord d'Itàlia. Les naus laterals són sostingudes per sis pilastres de planta quadrada. Aquestes naus són cobertes amb voltes de mig punt. El campanar que hi ha al costat fou construït el 1697. (de la fitxa 717)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE PONTS

Música de Mn. Bonifaci Fortuny i Feliu, pvre.

Revers dels goigs amb nota històrica.




Des del punt de vista arquitectònic, l’església és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament.  S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.  La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior. (de la fitxa 1041)


               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"