SANTA MAGDALENA DE BURG

 

Església de Sant Cristòfol de Burg.

De la primitiva església romànica de Sant Cristòfor es conserva només part del seu mur nord, adossat a la roca, darrere la població actual i sota el penyal del castell, que correspon a un edifici d'una sola nau, segurament coberta amb embigat i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d'un arc presbiteral del qual es conserva el brancal nord.   L'aparell és de pedra llosenca sense treballar disposada irregularment en filades horitzontals, i palesa les formes rurals de les construccions s'atribueix al s. XI o potser a principis del s.XII. L'actual església és d'una sola nau flanquejada per capelles laterals amb capçalera rectangular a sud i façana sota el pinyó de la coberta amb licorella a dues aigües, en la què s'obre la porta d'arc de mig punt i per sobre d'aquesta, un petit òcul. A la dreta de la porta, s'aixeca la torre-campanar vuitavat a partir del nivell de la coberta de la nau, rematada per un agut xapitell de llicorella. Els murs externs són de pedra recoberta per d'arrebossat. (de la fitxa 1682)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JOAN DE LA FONT. Riudaura

 

Capella de Sant Joan de la Font al terme de Riudaura

 

Es desconeix el seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un rierol que aflueix a la riera de Riudaura. L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic.  La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri. L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria.  (de la fitxa 1568)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANDREU DE PORRERES

 

Música popular

 

Església Romànica de Sant Andreu de Porreres a la Vall del Bach, terme de la Vall de Bianya

 

Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac. La primera referència documental és de l'any 946. Actualment es troba en molt mal estat de conservació, gairebé en ruïna.

Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l'edifici romànic s'anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modificat en èpoques més tardanes.

L'absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S'hagué de reforçar, sembla que després dels sismes, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de dobre esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l'extrem sud de la mateixa capçalera.

La porta d'entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants. (de la fitxa 1459)

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT MIQUEL ARCÀNGEL DE PERA

 

 

 

Església romànica de Sant Miquel

Aigua amunt de la vall d’Oix, als seus vessants esquerres, enlairada a uns 800 m, hi ha la caseria (22 h) i l’antiga parròquia de Sant Miquel de Pera, església d’origen romànic, molt modificada, amb una porta a migdia protegida per un porxo d’època posterior i un campanar d’espadanya transformat en torre. En depengué l’església de Sant Andreu de Bestracà i fou un dels llocs més poblats del terme.(de la fitxa 1560)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JORDI DE LLIMIANA

Església de Santa Maria de Llimiana (Pallars Jussà)

 L'església parroquial de Santa Maria de Llimiana és romànica, de tres naus separades per arcades sobre pilastres. La nau central, un xic més alta, té arcs torals que recolzen sobre semi columnes adossades als pilars. El temple restà molts anys desfigurat a l'exterior, a causa de la construcció d'algunes dependències adossades, com la rectoria, la qual amagava gairebé del tot els absis. El 1990 s'hi dugué a terme l'enderrocament de l'edifici de la rectoria, que deixà al descobert la majestuositat dels tres absis romànics. Els absis romànics de l'església tenen una alçada d'uns 9 m i daten del segle XI. Aquests, com les parets laterals de l'església, són decorats per lesenes i arcuacions llombardes. El campanar, de base quadrada, és adossat a la façana de migdia, la part superior del qual s'enderrocà a la fi del segle XIX. A la façana de migdia hi ha una mènsula i cinc petits caps. El 1936 es perdé un notable santcrist romànic, de talla. (de la fitxa 213)

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT MARTÍ XIC

 

Església dedicada a Sant Martí al terme de Masíes de Voltregà (Osona)

L'església de Sant Martí Xic fou des de els seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials, depenent dels senyors del castell, fins que finalment passà a dependre del domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. Les primeres notícies d'aquesta església es remunten a l'any 1097, quan el sacerdot Ermemir deixà dos sesters de pa i de vi per la seva edificació, que deu correspondre a l'edifici actual. A partir de 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Quan els bisbes de Vic va comprar el castell de Voltregà, l'any 1370, també esdevingueren patrons de l'església. Al segle XV li fou llevat el títol de parròquia. La falta de culte va portar a l'abandó i posterior ruïna de la capella, fins que l'any 1984 va ser restaurada. (de la fitxa 281)

 

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga" 

Imatge del goig: "ADET"

SANT GENÍS DE PLEGAMANS

 

Capella de Sant Genís a Palau-Solità i Plegamans

Edifici rectangular d'estil romànic, petit (8 X 5 metres), d'un sol espai i una sola planta. A la façana principal, porta d'arc rodó i un petit campanar.   Antigament formava part d'una església més gran, els fonaments de la qual estan soterrats i no es veuen. En un angle exterior, mig ocult, hi ha la figura d'un àngel amb una inscripció.   El que es veu ara és una petita part del que va ser una església més gran, que es va cremar durant la Guerra Civil. Avui també es pot veure el que va ser la casa del capellà, adossada a la capella. (de la fitxa 1707)

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DELS DOLORS. Begudà

Música pendent de recuperar

Església de Santa Eulàlia de Begudà a la Garrotxa

La construcció, d’època medieval, ha estat parcialment reformada amb els anys. En origen era d’una sola nau, coberta amb volta de canó, però amb una ampliació posterior s’hi van afegir dos grans arcs, als costats de la nau, que van donar lloc a dues naus laterals, alhora que s’hi va afegir un porxo d’accés que encara es pot veure actualment. A l’església encara s’hi duen a terme celebracions religioses i esdevé el punt d’unió del nucli de Begudà, dins del municipi de Sant Joan les Fonts. (de la fitxa 1491)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Imatge del goigs: "Goigs i devocions populars"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANT ESTEVE DE CANYAMARS

Música d'autor no especificat.

Església de Sant Esteve de Canyamars, municipi de Dosrius (el Maresme)

El conjunt format per l’església i el cementiri està situat sobre una petita elevació, al costat del nucli antic de Canyamars. S’hi accedeix per unes escales i una porta de ferro, que condueixen a la façana principal. A la planxa inferior de la porta-reixa hi ha la data de 1878. Hi ha una altra porta de ferro a llevant, amb la mateixa data, que condueix al mateix cementiri per la zona de l’absis. L’església, orientada a llevant, és d’una nau, amb dues capelles adossades a cada costat i amb absis poligonal; a cada una de les façanes testeres de les capelles més properes al presbiteri s’obre una finestra acabada en arc de mig punt amb esplandit. La nau és coberta amb volta de canó, dividida en dos trams per arcs faixons recolzats en mènsules; per sobre s’hi aixeca la teulada a dues vessants, amb el ràfec acabat amb una imbricació de maó i teula. L’absis es cobreix amb una volta per aresta i amb teulada a cinc vessants. A la façana de migdia, a tocar de l’absis, hi ha afegit un petit cos amb funcions des agristia, que conté una interessant pica de pedra encastada a la paret. El cementiri s’estén també per aquest costat, amb nínxols que s’adossen a la façana del temple. (de la fitxa 406)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"