L'ASSUMPCIÓ. Santa Maria de Merlés

Música de Mn. Llorenç Riu, pvre.
Església de Sant Martí de Merlés.
L'església de Sant Martí de Merlès, a l'esquerra de la riera, s'uneix a la propera de Santa Maria, a l'altra banda, per un antic pont medieval que encara no existia l'any 893, quan es va consagrar l'església de Santa Maria de Merlès.   El degueren crear poc després els fidels de la part esquerra del riu, que es consideraven del bisbat de Vic, mentre que els de la riba dreta eren del bisbat d'Urgell.  Es tracta d'un pont gòtic que fou consolidat al segle XVIII. Consta de tres arcs, el central lleugerament apuntat i els dos laterals de mig punt.  Hom té notícies de l'església de Sant Martí des de l'any 976, però l'edifici preromànic fou substituït a mitjan segle XI per l'actual, que es reformà al segle XVII.  Consta d'una nau romànica que es cobreix amb una volta del segle XVII, un presbiteri quadrat i una porta a migdia.  El campanar romànic és una torre quadrangular amb dues obertures d'arc de mig punt que s'aixeca sobre la nau. (de la fitxa 1170)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA L'ANTIGA

Música de Mn. J. Masuet, pvre.
Església romànica (molt modificada) de Santa Maria l'Antiga a Santa Perpètua de Mogoda.
Segons l’estat actual del coneixement, podem parlar d’ocupació de l’espai que ocupa l’església des d’època romana (s. I-V dC) tal com ho demostra una sitja i conduccions d’aigua que hi ha sota la rectoria i un tros de paviment romà trobat sota el campanar medieval. A partir del s. XII es construeix la nau central de l’actual església romànica. Un segle després s’amplia el temple amb la construcció d’una capella lateral al sud i el campanar de planta quadrada al mur de tramuntana. Aquesta capella s’allargarà fins al peu de la nau principal (s. XIV). Al segle XVI es reforma la nau principal construint l’absis trapezoidal i la porta de l’entrada oest, en ús encara i marcada amb l’any de modificació del llindar: 1574. Als segles XVII-XVIII correspon el sobre alçament del campanar i la construcció de la capella del Sant Crist. D’aquesta època és també la construcció de l’hostatgeria i la rectoria que envolta l’església pel nord. (de la fitxa 1193)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE MÀRTIR. Sant Cugat de Gavadons

Música popular

Església romànica de San Cigat de Gavadons a Collsuspina.


Situada al N del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual fàbrica sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serralada que tanca la Plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb
 voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades. (de la fitxa 240)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JOAN DE L'AVELLANET

Música Mn. Joan Bajona

Església romànica de Sant Joan al terme de Bagà


Petita d'una sola nau rematada amb absis pel cantó de llevant. El parament és de carreus de pedra disposats en filades poc regulars.  La coberta és una volta de canó i absis amb volta de quart d'esfera; exteriorment ens trobem amb una coberta a dues aigües amb teula àrab.  La porta és un arc de mig punt rebaixat adovellat i obert cap el nord. A excepció de la finestra dels cantons curts, no hi ha més obertures al mur.  Està situada en un context rural, avui dominat per un campament de l'antiga "organización de jóvenes españoles (OJE)", ara de la generalitat. Actualment hi ha un camp d'esports tancat amb filat metàl·lic just a tocar dels murs de l'església.  L'absis està datat al s. XII però la nau és una reconstrucció del s. XIV. Es té constància que el 1621 era una sufragània de la parròquia de St. Esteve de Bagà. (de la fitxa 195)


     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"


SANT SIMEÓ DE CAN OLLÉ DE LA GUARDIA

Música tradicional
Estat actual de l'església romànica dedicada a Sant Simeó Estilita a La Guàrdia terme d'El Bruc.
Al sector de Ca n'Oller i Can Ferran, en un indret ara despoblat i d'accés difícil, hi ha les restes d'una capella d'origen romànic, molt més tard incrustada dins una masia, ara també enrunada. Se'n pot distingir la nau, sense volta i amb poques restes de l'absis. Els murs s'obren amb finestres de doble esqueixada i mostren un aparell escairat i ben enfilat, de mida irregular. Els especialistes la daten al segle XII. (de la fitxa 1537)

     http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.pdf      http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT SEBASTIÀ (Gurb)

Música pendent de recuperar

Església de Sant Julià Sassorba, on es canten els goigs de Sant Sebasatià, al terme de Gurb.
És la parròquia més enlairada del terme de Gurb (786 m), i estén la seva demarcació pel sector més muntanyós i despoblat. El 1091 es consagrà una nova església romànica: en resta una bona part de la nau, ornada amb actuacions llombardes, i el campanar, reformat en el seu coronament. El 1572 se li va construir una nova portada, i el segle XVIII fou suprimit l'antic absis per tal de construir-hi un nou presbiteri. L'any 1993 es va realitzar la restauració del campanar, quedant descobertes les finestres originals, a quatre costats, senzilles al primer pis geminades al segon i tercer. Tot hi haver passat nou-cents anys l’església de Sant Julià Sassorba amb el seu campanar romànic i un entorn privilegiat, ens ofereix un espai tranquil i un conjunt arquitectònic excel·lent per gaudir d’una estona agradable. (de la fitxa 12)

 http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1052_SJuliaAlfou/SJuliaFou.htm    goigs@rostoll.cat  


SANTA FE DE VILAGELANS (Gurb)

Música pendent de recuperar.

Església e Santa Fe del Castell de Vilagelans a Granollers de la Plana (Gurb)
A tocar del Castell, s'hi troba ubicada també una petita capella, Santa Fe de Vilagelans, documentada el 1072 i sobretot a partir del segle XIII. L'edifici és bàsicament romànic, i ha sofert diverses reformes, la més tardana el 1925. Aquest tipus de capelles solien acompanyar els castells o cases fortes habitades. (de la fitxa 1171)

 http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1052_SJuliaAlfou/SJuliaFou.htm    goigs@rostoll.cat  

SANTA MARIA DE LA CINTA (Llimiana)

Música pendent de recuperar
Església romànica de Santa Maria de Llimiana al Pallars Jussà
L'església parroquial de Santa Maria de Llimiana és romànica, de tres naus separades per arcades sobre pilastres. La nau central, un xic més alta, té arcs torals que recolzen sobre semicolumnes adossades als pilars. El temple restà molts anys desfigurat a l'exterior, a causa de la construcció d'algunes dependències adossades, com la rectoria, la qual amagava gairebé del tot els absis. El 1990 s'hi dugué a terme l'enderrocament de l'edifici de la rectoria, que deixà al descobert la majestuositat dels tres absis romànics. Els absis romànics de l'església tenen una alçada d'uns 9 m i daten del segle XI. Aquests, com les parets laterals de l'església, són decorats per lesenes i arcuacions llombardes. El campanar, de base quadrada, és adossat a la façana de migdia, la part superior del qual s'enderrocà a la fi del segle XIX. A la façana de migdia hi ha una mènsula i cinc petits caps. El 1936 es perdé un notable santcrist romànic, de talla. (de la fitxa213)

 
 http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1052_SJuliaAlfou/SJuliaFou.htm    goigs@rostoll.cat  

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

SANT ANDREU DE VILA-ROBAU (Ventalló)

Música pendent de recuperar.
Església romànica de Sant Andreu de Vila-robau a l'Alt Empordà.
Situada dins del poble de Vila-robau, a l'extrem nord-oest del municipi de Ventalló al qual pertany. El temple està situat a la part nord del nucli. Petit edifici d'una sola nau, amb absis de planta de ferradura orientat a llevant. Actualment, el temple no té culte, és de propietat particular i està envoltat d'altres construccions. La volta de la nau és de canó seguit i la de l'absis és de quart d'esfera, obert directament a la nau. Amb posterioritat s'obriren dues capelles laterals, probablement en època moderna.La façana està orientada a ponent i presenta una portalada d'un sol arc de mig punt, lleugerament rebaixat, bastit amb pedres de mida petita desbastades, a mode de dovelles. Està sostingut per muntants destacats que incorporen algun carreu desbastat. A la part superior hi ha una petita finestra d'un sol biaix, una mica malmesa. A l'absis hi ha una altra finestra d'un sol biaix, actualment modificada. Al mur meridional de la nau s'hi va afegir l'antiga rectoria i el mur septentrional no posseeix obertures. Al mur de capçalera hi ha un senzill i primitiu campanar de cadireta. L'església conserva restes de pintures murals de diverses èpoques. (de la fitxa 1667)

 http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1052_SJuliaAlfou/SJuliaFou.htm    goigs@rostoll.cat  

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"