SANT PERE DE VILAMAJOR

Música de Joan M. Aragonès i Rebollar

Església parroquial de Sant Pere
Es creu que el campanar romànic, situat a tocar de l’església, anomenat abans la Torre Roja pel color de la seva pedra, era la torre de l’antic palau. És una torre campanar de 30 m d’altura, totalment exempta de l’església actual i fins de l’anterior, que tot i tenir l’aspecte extern d’un campanar romànic del segle XII té algunes característiques que no fan descartar del tot la idea d’haver format part d’un antic conjunt que devia ésser integrat per la primitiva església i pel palau comtal. (de la fitxa 1478)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT GALDRIC DE TAVÈRNOLES

Música d'Armand Quintana.
Església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles.
Al poble cal destacar l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, un dels monuments romànics més ben acabats de la Plana de Vic. Fou sobrealçada el 1728, se li afegiren altars laterals i es transformà amb una nova portada al mur de ponent. Destaquen els detalls d'ornamentació llombarda, sobretot a l'absis i a la banda exterior de migdia, on s'obria la porta antiga i on hi ha el campanar de torre. S'edificà entorn del 1070 per l'equip de mestres que féu la majoria de les esglésies romàniques dels antics dominis de la casa vescomtal d'Osona-Cardona. Una acta apòcrifa pretén que l'església hauria estat consagrada el 1083. Ara apareix com una església d'una nau, amb dos arcs torals i un absis amb tres finestretes de doble obertura. (de la fitxa 724)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ROC DE VILAMÒS

Música de Jaume Masana Castet
Església de Santa Maria de Vilamòs a la Vall d'Aran.
L’església de Santa Maria de Vilamòs consta d’una planta basilical de tres naus: la nau central i la lateral de migdia presenten una volta de canó i la volta de la nau nord és de quart de cercle. Tota l’estructura se sosté a partir de quatre pilars circulars i dos de cruciformes rematats en una imposta sense decorar. La darrera restauració ha posat de manifest la configuració de la maçoneria interior, on s’observa la disposició ordenada i escairada dels carreus, molt pròpia del període romànic. A la part central del mur de migdia hi ha adossada la torre campanar de l’església, el qual, juntament amb el de l’església de Bossòst, són els dos únics campanars romànics que es conserven a la Val d’Aran. La disposició d’obertures i elements decoratius del campanar de Vilamòs és plenament romànica; en són exemples els finestrals de mig punt adovellats i la decoració llombarda. (de la fitxa 1143)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Jaume Masana Castet"
Imatge dels Goigs: "Els Goigs d'Obaga"

SANT VICENÇ DE CASTELLOLÍ

Música d'Agnès Casadesús de Marrugat

Església romànica vella i enrunada de Sant Vicenç
Les ruïnes del castell de Castellolí es troben en un turó de 584 m d'altitud al sector meridional del terme. Entre aquestes ruïnes hi ha restes de construccions posteriors a l'època medieval.   També hi ha restes de la primitiva capella del castell i antiga parròquia del lloc, Sant Vicenç de Castellolí (esmentada sovint amb l'advocació errònia de Sant Feliu per confusió amb l'església de Sant Feliu de la Vall; era un edifici romànic, del qual es conserva l'absis amb arcuacions llombardes i lesenes (segle XI); la nau, més aterrada, indica que fou ampliada amb capelles laterals; el lloc ha estat netejat de brosses i esbarzers per gent del poble. (de la fitxa 100)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT PERE DE SERRAÏMA

Música de Jordi Sunyer



Església romànica de Sant Pere de Serraïma al terme municipal de Sallent
L'església de Sant Pere de Serraïma, centre de la parròquia i de l'antiga quadra del seu nom, flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, s'aixeca al bell mig d'un planell enlairat. Es tracta d'un temple romànic llombard del segle XI, que malgrat les ampliacions i reformes que sofrí en segles posteriors, encara conserva pràcticament la seva estructura primitiva.  Consta d'una nau que s'obre a llevant amb un absis semicircular.  El mur de ponent no forma part de l'obra original, i tampoc el campanar i les dues capelles que flanquegen la capella a manera de creuer. (de la fitxa 453)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PAU DEL SEMINARI DE TARRAGONA

Música de Salvador Ritort

Capella romànica dedicada a Sant Pau dins el seminari de Tarragona.

Temple minúscul de només una nau se sembla al de Santa Tecla la Vella. Amb planta rectangular i columnes a cada costat amb capitells corintis, a la façana principal hi ha una porta amb llinda, sobreposada amb posterioritat, sense dubte, degut al desgast de la primera ogival la qual encara resta a l'interior. Té, també, un frontó decorat. Entre aquest i la llinda s'obre una rosassa circular. (de la fitxa 1593)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA FE DE LES OLUGES

Música popular

Església romànica de Sant Pere de Santa Fe de Segarra a les Oluges
L'església guarda l'estructura romànica, amb aplicacions i adaptacions posteriors, com són el campanar i la portalada orientada al N i de cara al poble. Mereixen un esment especial els seus absis, que són d'època tardana. Procedent d'aquest poble hi ha un retaule al Museu Diocesà de Solsona; hom hi pot veure les representacions pictòriques de la santa adoctrinant la gent, compareixent davant el tribunal i morint màrtir. La pintura és de la fi de l'edat mitjana. Que el poble nasqués amb el nom de Santa Fe indica l'existència d'una capella molt primitiva, on era venerada, i d'una tradició que podria molt ben ser pre-aràbiga. (de la fitxa 298)


            


 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Els Goigs a les comarques de Lleida"

NOSTRA DONA DE PINÓS

Música segons una edició del 1968

Església roànica de Sant Pau de Pinós a Santa Maria de Merlés (el Lluçanès)
L'església de Sant Pau de Pinós fou centre d'una petita demarcació històrica centrada en l'antic castell de Pinós, o torre de Ginebret, situada no gaire lluny del mas de Ginebret i abocada a la vall de Merlès; és citada ja el 1063, en què depenia de Miró Riculf, tronc del famós llinatge dels Pinós, raó per la qual hom ha considerat que aquest petit terme donà el cognom als futurs barons de Pinós i Mataplana. Les primeres notícies de l'església són de l'any 1169, però d'aquest edifici romànic només es conserva l'absis semicircular, a llevant de l'actual església, que fou construïda al segle XVII i ampliada al XVIII amb capelles laterals, la sagristia i el campanar de planta quadrada. (de la fitxa 1129)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

L'ASSUMPCIÓ DE VILANOVA DE SAU

Música de Mn. Lluís Alemany, pvre.


Església dedicada a Santa Maria en el Misteri de la Seva Assumpció a Vilanova de Sau (Osona)
A l'extrem del de llevant hi ha l'església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1040. L'edifici actual fou renovat al segle XII i conserva l'absis i l'estructura romànics. Tenia una sola nau i un sol absis, amb porta a migdia, i s'hi afegiren altars laterals, un portal a ponent i se'n modificà el teulat i la volta.(de la fitxa 763)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"