SANT CRISTÒFOL DE LLAMBILLES

Música de Mn. Frederic Pujol, Prev.

 

Església de Sant Cristòfol de Llambilles (el Gironès)

Edifici de planta rectangular amb la nau central i absis semicircular d'origen romànic. La volta de la nau central és d'estil gòtic molt senzilla, actualment està enguixada i pintada, deixant a la vista els arcs torals fets amb pedra de color gris. També hi ha algunes capelles laterals en una de les quals es llegeix la data de 1699. La coberta és feta amb teules a dues aigües i ràfecs laterals de tres fileres formats per rajols plans i teules girades. La façana principal és de formes barroques i està arrebossada deixant a la vista els carreus de les cantonades, de les obertures i les dovelles de la porta principal. El campanar presenta un basament quadrangular molt alt, transformant-se en una torre de planta octogonal, per mitjà de quatre trompes. Les obertures de la torre són amb arcs de mig punt. (de la fitxa 1806)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

MARE DE DÉU DE LA PIETAT D'EROLS

Música de Mn. Frederic Pujol, prev.

Església romànica de la Mare de Déu d'Erols a Llambilles.

El seu origen es remunta al segle XII. Ha estat restaurada en diverses ocasions, una de les quals fou verificada l’any 1430. Acabada la guerra de 1936, fou reparada amb pocs mitjans i es construí una nova imatge de la Mare de Déu als tallers d’Olot, si bé mancada de semblança amb l’anterior, pel que sembla cremada durant la comtessa civil. L’any 1964 la capella amenaçava ruïna, i fou tancada. Per iniciativa de mossèn Pere Casellas, i amb la col.laboració voluntària de diversos fidels, amb mà d’obra i donatius, l’any 1979 s’iniciaren les obres de restauració, sota la direcció de l’arquitecte Màrius Soler. L’espadanya fou l’únic element que fou objecte de modificació, transformant l’arc de rajols sobre dos pilans en la típica espadanya catalana. La restauració del presbiteri, en rebaixar-lo a nivell originari, donà com a sorpresa la troballa del primitiu altar de pedra. El pòrtic d’entrada fa 90 m2. Se’n pogué salvar la biga major. La rajola és girada, deixant visible la part més rústega. El 9 de setembre de 1979 el bisbe de Girona, Jaume Camprodon beneïa l’església i la imatge. (de la fitxa 1792)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

MARE DE DÉU DE LES ENCIES (Les Planes d'Hostoles)

Música de Frederic Pujol i Tarrés, Prev.

Església de Santa Maria de les Encies a Les Planes d'Hostoles

El topònim de les Encies sembla derivar de la paraula llatina “incis” que significa tall, divisió o incisura. Aquesta referència té relació amb la troballa d’una primitiva imatge de fusta policromada – avui desapareguda- en una esquerda a sota la vella església a principis del segle XII. Precisament d’aquí hi va brollar una font, tal com indiquen els goigs, d’aigües miraculoses (adreçada a les parteres). L’Església data del segle XVII, d’origen romànic. Disposava de diferents relíquies autèntiques -Sants Cosme, Damià, Eugènia i Hipòlit, portades allí en el segle XVII. Al mateix temps que s’hi feren les capelles del Roser i al de Sant Isidre, el porxo i el campanar. La seva situació de pas entre dues valls (Vall d’Hostoles i Vall del Llémena), motivà que a l’any 1655 l’església fou greument saquejada i profanada per les tropes franceses durant la Guerra dels Trenta Anys. (de la fitxa 1655)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LA CANDELERA (Esponellà)

Música: Mn. Frederic Pujol i Tarrés

Església de Sant Cebrià d'Esponellà.

D'origen romànic, va ser modificada als segles XV i XVI amb elements de caràcter ogival. Reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d'armes. Conserva encara l'absis semicircular primitiu sobrealçat. S'hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l'altra d'alabastre, del segle XIV. El monestir de Sant Vicenç de Besalú posseí algunes terres a la parròquia d'Esponellà, que li foren donades pel comte Bernat Tallaferro l'any 1000, entre les quals es destaca el mas Grimau (a Spondiliano) amb totes les seves pertinences. (de la fitxa 539)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MIQUEL DE COLERA

Música de Frederic Pujol

Església romànica de Sant Miquel de Colera a l'Alt Empordà

L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Colera és en un replà al vessant oriental de la serra de la Balmeta, prop de la carena, uns 4 km a ponent del poble. Pels volts de la primera quinzena de maig es fa la festa de l’Ermita.  És una església romànica dels segles XII i XIII, d’una nau i absis semicircular.  La portalada té quatre arcs de mig punt en degradació (en resta la llinda, però el timpà ha desaparegut).  El campanar és de cadireta.  És un exemplar notable per la unitat d. Prop seu hi havia unes ruïnes amb opus spicatum que podrien pertànyer a una església anterior a la romànica, destruïdes en efectuar una replantació de pins. (de la fitxa 1429)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"