APUNTS SOBRE ELS GOIGS


QUÈ SÓN EL GOIGS?



De la pàgina Els Goigs de l'Ignasi
en reconeixement a la tasca de difusió
i en homenatge i record del seu autor en
Jaume Ignasi Argilés (a.c.s.)



Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col• col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.
El nom de goigs ve del llatí "gaudia". També havien estat anomenats antigament cobles, coples, llaus o llaors, etc.
La forma estròfica dels goigs prové de l'antiga dansa provençal, la qual formava part, juntament amb la "balada" o "ball rodo", de les anomenades "cançons de dansa" (cosa que fa suposar que en principi foren ballats, si més no amb motiu d'aplecs i festes majors). El costum de cantar-ne ja arrenca dels segles XIII i XIV.
Ordinàriament els goigs es componen de versos heptasíl·labs amb un respost o tornada inicial de quatre versos ( que rimen "abab" o "abba"), un nombre variable d'estrofes o cobles (set o vuit en general) de sis o vuit versos, amb una "retronxa", això és, la represa dels dos darrers versos o rimes de la tornada inicial.
Les melodies que els acompanyen soles ser senzilles i de gran espontaneïtat: una frase, amb una senzilla variant melòdica, de moviment alegre i lleuger, sovint de regust gregorià com si acabessin de sortir del temple. Se n'han conservat poques, molt poques, confiades com eren a la memòria de la gent. Sovint hi ha lletres que manlleven una mateixa melodia comuna, dita popular, per tal de suplir aquella escassetat.
Quant als temes, ja s'ha dit més o menys: Els goigs tradicionals solen glossar vida i miracles del sant o de la santa, així com els motius de la seva intercessió: secada, pedregada, guarició de malalties, epidèmies...N'hi ha que fan referència a la situació geogràfica del lloc, esdeveniments religiosos, polítics, socials, climatològics...
(extret del llibre Goigs Marians del Bisbat de Solsona, de Mn. Climent Forner) .
                                                                                                                           



Del bloc El Far de Puig-Agut
una exposició de Nora Vela.


Els goigs són unes composicions poètiques de lloança a la Verge, a Déu i els sants principalment. Van adreçats a ser cantats pel poble a les esglésies i santuaris tot lloant l’advocació titular. Les poesies, en català des del seu origen, presenten una estructura estròfica i mètrica molt antiga, derivada de la ‘dansa’ medieval provençal, que s’ha perpetuat ininterrompudament al llarg de set-cents anys gràcies a ser cantats en ocasions festives, i també gràcies a la difusió de la impremta. És per això que dels goigs se’n diu que conformen un gènere literari semi popular  per aquesta dualitat en la seva transmissió: l’oral i la tipogràfica.
Quan a partir del segle XVI aquests goigs fins aleshores cantats es comencen a difondre impresos en un full de paper solt, es decoren de forma especial amb una estampa xilogràfica que representa l’advocació i boniques orles que envolten els versos. Les estrofes es disposen generalment en dues columnes. Al final de les cobles hi sol figurar una molt breu oració i, a banda i banda de la imatge, apareixen un parell de motius decoratius com gerros florals o símbols al·lusius al lloc.
El contingut literari de les diferents estrofes dels goigs ha estat classificat, des dels seus inicis, entre els gèneres poètics eminentment narratius ja que exposen àmpliament missatges de Déu als homes, o relaten episodis de les vides dels sants, o devocions litúrgiques, per acabar tot implorant favors davant les adversitats humanes. I el que converteix aquests goigs en documents singularíssim és que des del seu origen són escrits en català i presents en tot l’àmbit dels Països Catalans.
Aquests càntics no són doncs coses del passat: arguments, lloances i precs encara ara s’entonen, es publiquen i es reediten, tot actualitzant les versions per vincular-les millor a les idiosincràsies de la societat actual. La seva difusió ha estat permanent i ininterrompuda, i atresoren un munt d’informacions i de missatges que mantenen ben viu el desig dels fidels per cantar-los en ocasions festives assenyalades, com misses patronals, aplecs, o festes d’aniversari. (...)

                                                                                                                           



Del bloc Els Goigs de Manlleu
publicat per la BIBLIOTECA MUNICIPAL DE MANLLEU.

 ELS GOIGS COM A DOCUMENT GRÀFIC

La majoria de goigs estan impresos en un full solt de mida foli que conté diversos elements ornamentals i tipogràfics:

Xilografia

EstampaEl gravat de la figura divina presideix el full. Tradicionalment eren fets amb la tècnica de la xilografia al boix. Representa la imatge del personatge celestial, amb els seus atributs iconogràfics, així com –en alguns casos- aspectes de l’escenari i lloc de devoció. És freqüent, sobretot en els goigs impresos més antics, que un mateix gravat es repeteixi en diferents advocacions marianes o diferents sants i santes.

Tipografia
S’estructura al voltant del gravat:

Capçalera
A la part superior sol contenir el nom de l’advocació, santa, sant o Mare de Déu a qui estan dedicats i el lloc de veneració. Una de les fórmules més usuals és la que comença per “Goigs a llaor...” però també s’utilitzen d’altres com “Cobles...” o “Afectuosos llantos...”. Fa la funció de títol.

Text
Distribuït en columnes, generalment de dues a quatre, i en estrofes. La primera ‘l’entrada’, sol començar per la locució causal ‘puix’ o equivalent (que significa ‘ja que’) i que enllaça, generalment, amb una petició que se sol formular en els dos darrers versos que solen repetir-se.

OracióEls goigs antics poden anar acompanyats d’una oració en llatí per pronunciar un cop s’han cantat els goigs.

Nota
També en els goigs antics, pot trobar-se una nota sobre la devoció o la possibilitat de guanyar indulgències si es canten.

Composició gràfica

Emmarquen la imatge i el text:


Ornament
Generalment són dues composicions decoratives que acompanyen la imatge a cada banda. Poden ser gerros o altres elements al·legòrics.

Corondell
Element decoratiu que separa les columnes de la composició poètica. Poden ser molt simples –una ratlla- o, fins i tot, no ser-hi; en els més antics poden estar formats d’elements tipogràfics i de petits gravats complementaris del principal.

Partitura musical
Tot i que abans del segle XX no s’acostumava a posar, molts goigs dels darrers temps la inclouen amb la finalitat d’afavorir el cant.

Orla
Sanefa que envolta tot el full. Pot ser simple o amb elements vegetals, tipogràfics o al·legòrics diversos.

Resum històric
En els goigs moderns, al revers del full, pot trobar-se un text, particularment interessants, on s’explica la història del lloc i de la devoció practicada al personatge celestial, la santa, sant o Mare de Déu.

 
                                                                                                                          

Un article de Nora Vela
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Els goigs a través de recursos electrònics


 Introducció


Abordar un estudi diferent sobre els goigs1 representa oferir una dimensió nova a tot el que s'ha dit fins ara en les nombroses monografies i articles publicats, que es troben fàcilment en qualsevol catàleg de biblioteca.

Atès el context acadèmic d'aquesta publicació, no es pot obviar l'enfocament més erudit que popular del tema, que tot partint de conceptes i definicions de l'àmbit universitari ens dirigeixen a plantejaments de treballs de recerca possibles i també a polítiques culturals, internacionals i pròpies sobre la preservació i conservació d'aquesta part del patrimoni bibliogràfic i documental que, per la precarietat material i el caràcter tradicional, semipopular i efímer, està més necessitada ara que mai d'una atenció especial.

En un moment en què les grans biblioteques ofereixen notícia dels seus fons fabulosos en línia, tant a través de catàlegs descriptius com de digitalitzacions consultables electrònicament, els goigs catalans pateixen una ignorància catalogràfica de manera generalitzada segurament per la complexitat i el temps de dedicació que cada foli necessita al moment de descriure'l. És més ràpid tractar una enciclopèdia multivolum que uns goigs d'un sol full que, a més de les dades usuals, pot oferir notació musical, responsabilitat artística d'orles i de gravats, toponímia vinculada al text o estudis històrics diversos, entre d'altres a considerar. I cal tenir present que es calcula que hi ha uns 40.000 goigs publicats des del segle xvi, sense que pel caràcter tipogràfic de full volander s'hagin sotmès a reglaments legals d'impressió i de difusió, ni tan sols sovint a permisos eclesiàstics usuals.

És per això que l'inventari general, per no dir la catalogació, de tots els goigs està per fer i no es pot partir de cap llista procedent d'administracions públiques o religioses, ni de bibliografies retrospectives ni actuals. Solament els fons importants de col·leccions, com ara les del Monestir de Montserrat, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona i l'Arxiu Gavín, entre d'altres, poden servir de base per arribar algun dia a tenir el coneixement cabal de la producció gogística catalana feta des del Renaixement i, ininterrompudament, fins al segle xxi.
Però alguna cosa està canviant des del moment que la informàtica ha democratitzat el coneixement i la difusió, i permet que col·lectius i particulars, amb exemplars de goigs als seus arxius, accedeixin a fer públics els documents i els donin a conèixer en línia sense supeditacions editores ni barreres econòmiques.
I és aquí on la difusió dels goigs comença a gaudir d'una perspectiva oberta, des del moment en què se'n digitalitzen alguns exemplars o es mostren les notícies en recursos electrònics, ja sigui per temes, per llocs o per èpoques. Les facilitats editores de les tecnologies de la informació i la documentació comencen a reactivar l'interès pel tema i s'espera que també a estimular l'estudi literari, artístic i antropològic d'uns documents únics a escala mundial quant a tipologia, d'uns textos de coneixement i d'accés tan difícils fins ara.
Per contextualitzar un marc referent a una aproximació històrica dels goigs, en el capítol dedicat a "El cançoner", Martí de Riquer (1964, v. 3, p. 539) diu que "des dels darrers anys del segle xiii o primers del xiv2 existeixen poesies en llaors de la Mare de Déu escrites en l'estrofisme del goig, avui tan popular, estrofisme que correspon al de la dansa de la poesia provençal". A partir d'aquesta asseveració s'obre la perspectiva dels estudis literaris dels goigs que completarà Antoni Comas (1964, v. 4, p. 213­–248) en definir-los com a "gènere poètic semipopular d'arrel medieval, àmpliament conreat als Països Catalans fins a l'actualitat. Diem que són semipopulars perquè han fiat llur pervivència, no pas solament a la memòria col·lectiva, sinó també a l'estampa". En aquesta definició es troba l'objecte d'estudi dels goigs que es podria establir sota diverses perspectives: la literària,3 ja al·ludida pel que fa els textos; la tipogràfica,4 pel que fa a les presentacions, que inclouria les estampacions, les impremtes i la difusió; l'artística, que involucraria imatges, poesia i música;5 l'antropològica6 i l'etnogràfica,7 i la religiosa,8 totes basades en les transmissions a través de la memòria col·lectiva i de la impremta. També es pot veure en èpoques més recents la perspectiva amb notació musical inclosa.9 Totes demanen treballs de recerca i tesis elaborades. Les referències de les notes anteriors podrien oferir models de tractament per abordar i estimular recerques futures, ja que com diu Joan Carles Gomis (2002, p. 59) "en l'actualitat el valor dels fulls de goigs és essencialment artístic, literari i documental per a l'estudi i la investigació".
La consulta directa dels fulls dels goigs és bàsica per facilitar aquests estudis possibles. Constitueixen la bibliografia essencial del tema. I com tot document imprès, aquests fulls formen part del patrimoni escrit nacional protegit per la Llei de patrimoni cultural català de la Generalitat de Catalunya (1993), que dicta normes de preservació i conservació dels documents impresos.
Però la realitat és que les col·leccions de goigs són lluny d'inventariar-se o de catalogar-se públicament per mostrar-se als investigadors —abans s'ha parlat del cas, que també afecta altres materials rellevants com ara el dels cartells, que són objecte de descripcions minucioses i llargues— i que l'espai d'Internet comença a facilitar una incipient aproximació oberta a la riquesa cultural i patrimonial d'aquest gènere literari i artístic.
El propòsit d'aquest document és mostrar els recursos electrònics disponibles a Internet sobre els goigs, actualment, acompanyats de comentaris orientatius. Cada recurs es presenta amb el títol, l'adreça electrònica i el comentari pertinent. Tots s'han consultat entre els mesos d'agost i de setembre de 2009, Any Amades, de feliç coincidència per estar dedicat justament a l'insigne folklorista,10 amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort. Com sigui que la tipologia dels materials en línia és molt variada i els continguts plurals, s'agrupen en quatre apartats tots els recursos per facilitar-ne el seguiment dels casos i l'apreciació. Sota cada epígraf o subepígraf, els temes s'ordenen de manera preferencial:
  • Recursos que inclouen goigs de lectura íntegra i factible.
  • Recursos d'articles i de monografies sobre goigs, agrupats temàticament.
  • Recursos de biblioteques i d'arxius amb notícies explícites de les col·leccions de goigs.
  • Recursos per al col·leccionisme.

Podeu llegir tot l’article a: http://www.ub.edu/bid/23/vela1.htm 


Notes

1 1 En el sentit que atorga al terme Josep Massot i Muntaner en el seu article “Goig” a Gran Enciclopèdia Catalana, 2a edició, 2a reimpressió. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. v.12, p.134-135. Disponible a: <http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0186360> [Consulta: 08/09/2009]
2 Damià Roure (2007, p. 179–181) diu que en aquesta biblioteca es troben "els goigs més antics a partir del segle xiv, amb els 'Set goigs' del Llibre vermell". El facsímil d'aquest manuscrit està disponible a: <http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08140629733581728654480/index.htm>. [Consulta: 08/09/2009]. Una audició recent de "Lo set goitx" del Llibre vermell a través d'una interpretació coral a "Brissago Valtravaglia (Va) Chiesa di S. Giorgio 23 agosto 2009 Stagione Musicale di Luino 2009 Progetto Interreg Interpretando suoni e luoghi Direzione artistica e organizzazione: Associazione Rinascenze" es pot sentir i veure a: <http://www.youtube.com/watch?v=HPi-cbqcPVs>. [Consulta: 22/09/2009].
3 Marina Romero Frías ofereix un exemple de tractament particular d'un aspecte literari en el seu estudi (2006).
4 Joana Escobedo ha estudiat a fons els aspectes tipogràfics de la producció poètica catalana impresa en plecs solts (1988; 1992). Els futurs estudis de goigs podrien completar-se tot partint de les anàlisis fetes en casos paral·lels pel que fa al suport material.
5 Joan Carles Gomis Corell analitza detalladament els tres casos (2002, p. 57–64)).
6 Henry Kamen aborda aquesta perspectiva (1998, p. 129-141).
7 Josep Martí ofereix un exemple de tractament etnogràfic dels goigs segons el tema mèdic (1989, p. 143-150)).
8 Dominique de Courcelles aprofundeix en aquesta perspectiva en la refosa de diversos estudis seus compilats a La paraula de l'àngel (2008). A Galícia, Feliciano Trigo Díaz analitza el fenomen dels gozos com una "teología popular en verso" (1996).
9 Se centra en aquest aspecte el projecte de recerca del musicòleg Jaume Ayats Abeyà (2006), amb una bibliografia final interessant.
10 Estudiós dels goigs, és també autor, juntament amb Josep Colomines, de l'obra Els goigs (Amades; Colomines, 1946–1948).