diumenge, 17 de març del 2013

SANT MIQUEL DE CUIXÀ - NTRA. SRA DEL PESSEBRE

Lletra i música populars

Cripta del monestir romànic de Sant Miquel de Cuixà (Conflent)





L’església de Sant Miquel va ser començada a construir sota l’abadiat de Ponç (957-962) i va ser finalitzada i consagrada l’any 974 per l’abat Garí. La planta de l’església té una forma bastant peculiar, car parteix d’una església pre-romànica que es va ampliant seguint els dictats del nou estil de moda: el romànic. L’església presenta una planta basilical amb tres naus cobertes de fusteria i la capçalera coberta amb volta de canó. Les naus laterals són més curtes que la nau central i capçades per un grandiós transsepte on s’obren cinc absis, dels quals el central és molt més gran i rectangular i els altres quatre tenen planta semicircular allargassada. A cada costat de l’absis central hi ha les portes que comuniquen amb el deambulatori. Les naus estan separades amb arcs de ferradura, característics de l’arquitectura pre-romànica i d’inspiració visigòtica, o potser islàmica. També són arcs de ferradura els arcs que obren l’absis.


L’aspecte gairebé definitiu de l’església va venir de la mà de l’Abat Oliba, una de les figures més rellevants del segle XI, car era també bisbe de Vic i abat del monestir de Ripoll. Oliba accedeix a l’abadia l’any 1008 i amplia l’església amb una reforma del deambulatori, la construcció de dos campanars de torre de 40 metres i la cripta circular de la Mare de Déu del Pessebre o de la Nativitat. Pel que fa a la reforma del deambulatori, hi va afegir dos corredors i tres absidioles de manera que formessin una mena de passadís al voltant del presbiteri. També va aixecar, a sobre de l’altar major, un cimbori adornat amb les figures de l'anyell i dels evangelistes, sostingut per quatre columnes de marbre rosa i els corresponents capitells de marbre blanc. Respecte als dos campanars, eren d’estil romànic llombard d’origen italià, com diu el nom, i caracteritzats per la presència d’arcuacions cegues i lesenes. A ponent de l’església, Oliba encara va fer més ampliacions i va construir un pati davant de la porta principal format per dues capelles sobreposades, de les quals sols es conserva la capella o cripta de la Mare de Déu del Pessebre, de planta circular amb un pilar central amb volta tòrica. Al costat de la cripta, l’abat de Ripoll també va fer construir una sala de tres naus destinada als pelegrins que acudien al monestir.


Tot aquest conjunt arquitectònic esdevé un dels més remarcables del romànic català, en el qual, al ser construït a cavall dels dos primers mil·lenis de la nostra era, podem apreciar un punt de partida pre-romànic sobre el qual s’enllacen dos corrents diferents: el període inicial, d'influència mossaràbiga, i el període llombard, d’influència italiana. (de la fitxa 1000)


              

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada