 |
| Música de Mn. F. Baldelló, pvre. |
EPISODI
... es diu que, en un d'aquests viatges a Bugia, el 1266, Fra Pere Ermengol i Fra Guillem Florentí troben 18 adolescents captius. Les autoritats li demanen un preu al qual no poden arribar. Fra Pere es queda com a captiu en lloc dels vailets fins que arribi Fra Guillem amb els diners. Al cap d'unes setmanes, les autoritats decideixen penjar-lo, pensant que ja no vindrien a buscar-lo. Així, Fra Pere és penjat.
Uns dies més tard, arriba Fra Guillem amb els diners del rescat però ja no els hi accepten, dient que és massa tard. El sacerdot, desconsolat, va a buscar el lloc on li han indicat que trobaria el cos del màrtir Pere Ermengol. En arribar-hi, descobreix astorat que Fra Pere és viu! Després de despenjar-lo, ell li explica que ha tingut una visió en la qual els àngels el sostenien per evitar que s'ofegués, i que se li ha aparegut la Mare de Déu.
Amb els diners, compren la llibertat de més cristians captius i tot junts retornen a Catalunya.
... es diu que, en un d'aquests viatges a Bugia, el 1266, Fra Pere Ermengol i Fra Guillem Florentí troben 18 adolescents captius. Les autoritats li demanen un preu al qual no poden arribar. Fra Pere es queda com a captiu en lloc dels vailets fins que arribi Fra Guillem amb els diners. Al cap d'unes setmanes, les autoritats decideixen penjar-lo, pensant que ja no vindrien a buscar-lo. Així, Fra Pere és penjat.
Uns dies més tard, arriba Fra Guillem amb els diners del rescat però ja no els hi accepten, dient que és massa tard. El sacerdot, desconsolat, va a buscar el lloc on li han indicat que trobaria el cos del màrtir Pere Ermengol. En arribar-hi, descobreix astorat que Fra Pere és viu! Després de despenjar-lo, ell li explica que ha tingut una visió en la qual els àngels el sostenien per evitar que s'ofegués, i que se li ha aparegut la Mare de Déu.
Amb els diners, compren la llibertat de més cristians captius i tot junts retornen a Catalunya.
No es por assegurar que en l'església actual quedi res d’aquella primera església del segle XII. És probable que, amb el creixement que experimentà la població al llarg del segle XIII, el temple anés quedant petit i, en conseqüència, se suscités la necessitat de construir un edifici més gran. Això tingué lloc arribada la centúria següent. Tal com la veiem avui, l'església parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats mostra una clara superposició de construccions: al damunt de les medievals se n'afegiren altres de barroques, fet que suposà una notable modificació estructural, i funcional de l'espai interior del temple. Les obres de restauració en curs han permès veure amb força precisió, la modificació barroca,... (de la fitxa 95)
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada