MARE DE DÉU DE BELLVITGE

Lletra de Josep Massons i Andreu. Música de Francesc de P. Baldelló

Santuari de la Mare de Déu de Bellvitge a l'Hospitalet de Llobregat

L'antic santuari de la Mare de Déu de Bellvitge,situat a la part baixa del terme de Santa Eulàlia de Provençana, probablement ja existia al segle XI quan els esposos Gotmar i Ótula vengueren el mas anomenat Amalvigia el 1057, per 30 unces d'or. Aquest nom, que també apareix documentat com a Malvige, Amalvigia o Amalviia (procedeix de les arrels godes Amali Vigiusi correspon a un antropònim femení) es transformà en el topònim actual de Bellvitge per etimologia popular, ja que hom l'havia interpretat com a 'mal viatge'. La llegenda atribueix el canvi demala bellal fet d'haver-se dessecat aquells terrenys pantanosos i insalubres. El creixement continu del delta per causa de les riuades ha comportat que l'església hagi anat quedant soterrada. Documentada des del 1279, unes excavacions recents del subsòl n'han localitzat els fonaments uns 4 o 5 m sota el nivell actual. (de la fitxa 134)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"