dimecres, 8 d’abril de 2020

MARE DE DÉU DELS SET DOLORS. La Seu d'Urgell

Música recuperada per Mn. Pere Mas


Catedral romànica de la Seu d'Urgell
La catedral romànica de la Seu és única a Catalunya per la seva unitat de construcció en un estil pur italianitzant. És una basílica de tres naus i transsepte molt llarg (amb cúpula sobre el creuer), en el qual s’obren cinc absis a llevant, però només el central sobresurt exteriorment (és dotat d’una elegant galeria superior i té una absidiola buidada interiorment), mentre que els laterals s’inscriuen en el gruix del mur. Les voltes són de canó, reforçada la de la nau central i d’aresta les laterals. Els pilars són de secció cruciforme amb columnetes als angles. Hi ha cinc portals, tres a la façana principal de ponent i els altres a tramuntana i a migdia; aquests són els més decorats, possiblement del segle XIII. Dues torres octagonals emmarquen el frontispici, ornamentat a la part superior per arcuacions i sanefes, i sobre el portal principal hi ha dos lleons molt deteriorats. Dues torres majors, rectangulars, s’alcen a banda i banda del transsepte. El claustre, situat a migdia de la catedral, té planta rectangular. Tres de les seves ales conserven la galeria romànica, mentre que la de llevant fou substituïda el 1603 per uns arcs i pilastres sense decoració. Els capitells del claustre mostren una clara influència rossellonesa. Esculpits en dur granit, presenten termes ornamentals o figuratius. Presideix l’església la imatge romànica de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, talla policromada del segle XIII (restaurada el 1922). (de la fitxa 1700)


            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada