SANT JAUME DE MARGANELL

Música de Mn. Josep Maideu i Auguet, pvre.

Església romànica de Sant Jaume al terme de Castellbell i el Vilar (Bages)

Ens expliquen que fou edificada en la primera meitat del segle XII, i va romandre sota domini del Monestir de Santa Cecília de Montserrat, fins a la desamortització eclesiàstica, i d’aleshores ençà depèn de Sant Cristòfol. Consta d’una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular on s’obre una finestra de doble esqueixada. L’absis és cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra, mentre que la nau de volta de canó, és coberta amb una teulada clàssica de teula àrab. En el mur posterior s’alça una petita creu de pedra, i a la façana trobem el campanar de paret. (de la fitxa 585)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT CUGAT DEL RACÓ (Navàs)

Música de Josep Maria Castells

Església romànica de Sant Cugat del Racó al terme de Navàs (Bages)

Aquest edifici té tres característiques que el fan singular. En primer lloc la seva planta, que és de creu grega, de la qual n’hi ha pocs exemplars a Catalunya. Originàriament hi havia tres absis, actualment només en queden dos, l’absis central, i l’absidiola nord, la del sud va desaparèixer al segle XVll, en què es feu una sagritia, en aquest costat. Les naus són gairebé de la mateixa alçada, i són cobertes amb volta de canó de mig punt, i en el lloc d’intersecció d’aquestes s’aixeca una cúpula, coberta amb mitja esfera, recoberta amb argamassa, però que a l’acabament resta descobert una part de l’aparell, fet amb petits blocs de pedra que formen una espiral. Aquesta cúpula a l’exterior és ressaltada amb un cimbori cilíndric, aquesta és l’ altra característica que dóna singularitat a aquesta església, ja que no se n’ha conservat cap més en tot Catalunya. A l’exterior ressalta la decoració llombarda, a base d’arcuacions cegues i lessenes. Aquest fet és normal en moltes esglésies d’aquesta època, però el cas de Sant Cugat és especial, ja que aquesta decoració s’estén per tots els murs, aquesta seria la tercera característica que fa singular aquesta església. (de la fitxa 850)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE GRÀCIA

Música del mestre Framcesc Pujol.

Ermita romànica a la Mare de Déu de Gràcia a Sant Salvador de Guardiola (el Bages)

Petita capella situada als afores del nucli de la vila. Presenta elements d'època medieval, però ha estat molt restaurada al llarg dels segles. D'aquest estil en destaca un baixrelleu d'un animal inscrit en el mur de la porta d'entrada. L'accés principal de la capella, es fa a partir d'una porxada coberta per una teulada a doble vessant; En aquesta hi ha un fris de pedra en el qual s'hi aprecia un escrit. L'interior és força modern i té un aire classicista, l'espai és cobert per una volta de creueria rebaixada. (de la fitxa 1826)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DE MONTSERRAT

Música de Francesc de P. Baldelló, Pvre.

Portalada romànica d'entrada a l'església.

De l'antic conjunt romànic només resta una portalada que ara és situada, entrant a l'església, al començament del lateral dret del claustre construït en atri de la basílica. Està formada per cinc arquivoltes en degradació, quatre de les quals recolzen en columnes a partir d'una imposta (en part restaurada); l'ultima imposta protegeix tot el portal i està parcialment destruïda. La iconografia que es troba a la decoració escultòrica oposa l'Antic i el Nou Testament: Samsó amb els lleons i Adam i Eva, per un costat, i escenes de la Verge Maria i la vida de Jesús, per l'altre. També hi ha gran varietat d'animals i monstres i decoració vegetal. Al timpà hi ha una imatge de la Mare de Déu d'època posterior. (de la fitxa 1813)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE SERRAÏMA

Música de Jordi Sunyer

Església romànica de Sant Pere de Serraïma al terme municipal de Sallent

L'església de Sant Pere de Serraïma, centre de la parròquia i de l'antiga quadra del seu nom, flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, s'aixeca al bell mig d'un planell enlairat. Es tracta d'un temple romànic llombard del segle XI, que malgrat les ampliacions i reformes que sofrí en segles posteriors, encara conserva pràcticament la seva estructura primitiva.  Consta d'una nau que s'obre a llevant amb un absis semicircular.  El mur de ponent no forma part de l'obra original, i tampoc el campanar i les dues capelles que flanquegen la capella a manera de creuer. (de la fitxa 453)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA ÀGATA (Àgueda) DE CASTELLADRALL

Música de Mn. Joan Ballarà, Pvre.

Església d'orígen romànic de Sant Miquel de Castelladrall a Navàs.

No es coneix com era en l’època preromànca, l’actual és del segle XI, però molt transformada en el segle XVII. L’església románica era de planta basilical, és a dir tres naus, que eren molt estretes i altes. La capçalera tenia tres absis amb altars dedicats a Sant Miquel, la Mare de Déu i Sant Joan. Les voltes eren de canó. De l’època románica se’n conserven els murs exteriors, excepte a la capçalera. (de la fitxa 1278)

     

 

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTES ESPINES

Música de Josep Maideu i Auguet, Pvre.

Timpà del portal de l'església romànica de Sant Pere d'Or a Sampedor (Bages)

Situada al bell mig del nucli antic de Santpedor, i amb una orientació típica d' un edifici medieval (E-W) s' aixeca l'esgésia de Sant Pere, patrò de la vila des del seu origen. Datada ja al 993, conserva restes del segle XII, especialment les cares de ponent de la nau, amb sengles finestres romàniques. L'element més rellevant és, però, la portalada romànica atribuïda a Arnau Cadell, autor del claustre de Sant Cugat del Vallés, i la seva rica decoració dels quatre capitells i del timpà amb la figura del Pantocràtor i els quatre evangelistes. A l' interior hi ha una escultura en alabastre de Sant Miquel i una creu gòtica de orfebreria (s.XIV). (de la fitxa 1053)

     

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA CREU DEL MUJAL (Navàs)

Música de Jaume Freixa.

Església d'origen romànic de Santa Creu de Mujal al terme de Navàs (el Bages)

Església d'una sola nau amb la façana principal orientada a ponent. La Porta d'arc de mig punt i amb arquivoltes en degradació és a la façana de ponent. L'església fou ampliada a mitjans s.XIXè amb l'ampliació de la nau i la construcció del campanar a ponent. La primera església del Mujal era segurament d'origen Romànic, malgrat les restes no ho permetin confirmar-ho. El campanar és una construcció de l'any 1854. (de la fitxa 931)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MARTÍ DE SERRAÏMA

Música de Mn. Josep Potellas i Casals

Revers amb la nota històrica.

Església de Sant Martí de Serraïma al terme municipal de Sallent (Bages)

Sant Martí de Serraïma conserva la seva església romànica, la qual s'aixeca en una zona planera molt propera al mas Santmartí. L'edifici, per bé que en el seu origen era una construcció romànica que hom data del segle XII, actualment, a causa de les acusades transformacions que s'hi feren al segle XVIII, li llevaren la seva estructura primitiva (supressió de l'absis i inversió de l'orientació del temple). (de la fitxa 452)

           

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"