SANTA MARIA DE LES BESSES

Música de Sebastià Ribas i Llaveria

Església romànica de Santa Maria de les Besses al terme de Cervià de les Garrigues

L'edifici presenta una sola nau de planta rectangular amb orientació nord-oest típica de les esglésies de l'època. A l'exterior no s'observa cap diferència entre la nau i el presbiteri, on es troba l'altar, està més elevada que la resta de la nau, i s'accedeix a ella per una escala formada de lloses de pedra. Els murs estan fets amb carreus de pedra sorrenca, molt voluminosos a la part baixa dels murs. En general els carreus s'uneixen amb morterades de pedra amb fang. A l'exterior cal destacar-hi una sèrie de contraforts (concretament tres) fets amb pedra sorrenca picada però no gaire treballada. Aquests contraforts són de vital importància per reforçar la paret contra restant la força dels arcs. Pel que fa a les finestres, l'església només ni presenta dues, una al frontis est i l'altra a l'oest, al presbiteri. La teulada ha estat reconstruïda. El sostre presenta embigats de fusta a dos vessants apuntalats en tres arcs diafragma. Els arcs es prolonguen pel mur fins a terra i corresponen amb els tres contraforts de l'exterior. La porta que es troba al mur nord té un arc de mig punt amb dovelles molt notables en sentit de radi, encara que són més petites i estretes en l'arc. A l'interior la porta presenta una mena d'arc escarser format per dovelles ben escairades, ben tallades. Al mur nord, a l'exterior, al costat dret de la porta, hi ha una construcció de carreus que guarda els ossos de l'antic cementiri de la població de les Besses. A l'interior s'hi pot observar una de les característiques més importants de l'art de l'època, els arcs apuntats (element típic del gòtic) que conviuen amb elements del romànic (arc de mig punt, etc.) (de la fitxa 1966)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LA SALUT (Forès)

Música popular

Portalada romànica de l'església de Sant Miquel de Forès

És un edifici romànic, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. En afegir-se, al segle XIV, dues capelles laterals, ha donat lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes, les dues a migdia. La més antiga està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. Està situada més d'un metre per sota el nivell del carrer i s'hi accedeix mitjançant uns esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, porta dels homes, és més sòbria i és una obra arcaïtzant. (de la fitxa 94)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE ARMENGOL

Música de Mn. F. Baldelló, pvre.

EPISODI
... es diu que, en un d'aquests viatges a Bugia, el 1266, Fra Pere Ermengol i Fra Guillem Florentí troben 18 adolescents captius. Les autoritats li demanen un preu al qual no poden arribar. Fra Pere es queda com a captiu en lloc dels vailets fins que arribi Fra Guillem amb els diners. Al cap d'unes setmanes, les autoritats decideixen penjar-lo, pensant que ja no vindrien a buscar-lo. Així, Fra Pere és penjat.
Uns dies més tard, arriba Fra Guillem amb els diners del rescat però ja no els hi accepten, dient que és massa tard. El sacerdot, desconsolat, va a buscar el lloc on li han indicat que trobaria el cos del màrtir Pere Ermengol. En arribar-hi, descobreix astorat que Fra Pere és viu! Després de despenjar-lo, ell li explica que ha tingut una visió en la qual els àngels el sostenien per evitar que s'ofegués, i que se li ha aparegut la Mare de Déu.
Amb els diners, compren la llibertat de més cristians captius i tot junts retornen a Catalunya.  

De la Viquipèdia

No es por assegurar que en l'església actual quedi res d’aquella primera església del segle XII. És probable que, amb el creixement que experimentà la població al llarg del segle XIII, el temple anés quedant petit i, en conseqüència, se suscités la necessitat de construir un edifici més gran. Això tingué lloc arribada la centúria següent. Tal com la veiem avui, l'església parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats mostra una clara superposició de construccions: al damunt de les medievals se n'afegiren altres de barroques, fet que suposà una notable modificació estructural, i funcional de l'espai interior del temple. Les obres de restauració en curs han permès veure amb força precisió, la modificació barroca,... (de la fitxa 95)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE DE VALLBONA DE LES MONGES

 

Claustre de Santa Maria de Vallbona de les Monges, a l'Urgell

El claustre és de planta trapezoïdal i mostra diferents estils a cada una de les ales. La meridional, romànica, és de finals del segle XII o principis del segle XIII, mentre que la de llevant (primera meitat del XIII) s'adapta a l'estil del Cister, amb una volta d'arcs apuntats. L'ala nord és gòtica (s. XIV), amb dues grans arcades ogivals, mentre que la de ponent (s. XV) imita les formes romàniques de la primera galeria. Al voltant del claustre es troben les altres dependències, com la cuina i el refetor, transformades en èpoques posteriors, així com la gran sala capitular, gòtica (s. XIV). (de la fitxa 1800)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PAU DEL SEMINARI DE TARRAGONA

Música de Salvador Ritort

Capella romànica dedicada a Sant Pau dins el seminari de Tarragona.

Temple minúscul de només una nau se sembla al de Santa Tecla la Vella. Amb planta rectangular i columnes a cada costat amb capitells corintis, a la façana principal hi ha una porta amb llinda, sobreposada amb posterioritat, sense dubte, degut al desgast de la primera ogival la qual encara resta a l'interior. Té, també, un frontó decorat. Entre aquest i la llinda s'obre una rosassa circular. (de la fitxa 1593)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT BARTOMEU DE FRAGUERAU

Música de Mn. Joan Grifoll i Guasch, pbre.

Ermita romànica de Sant Bartomeu de Fraguera a Ulldemolins (el Priorat)

L'ermita de Sant Bartomeu es troba en una barrancada lateral del congost del Fraguerau. La fundació de l'eremitori es troba vinculada a la figura d'un ermita del segle XII, a cavall entre la historia i la llegenda: fra Guerau. L'ermita es va bastir al segle XIII, potser, sobre un eremitori anterior i formava part del territori del monestir cistercenc de Bonrepòs. Amb la desaparició d'aquest monestir a la segona meitat del segle XV, Sant Bartomeu i el seu entorn:" anomenat la Quadra de Fraguerau, van passar a ser propietat de la cartoixa d'Scala-Dei. Amb la desamortització deis béns d'Scala-Dei, el 1835, va passar a Ulldemolins. L'edifici, d'estil romànic, esta format per una nau rectangular. Compta amb un campanar de paret amb una única campana, treta d'una bomba. Cada 24 d'agost hi té lloc l'aplec. (de la fitxa1744)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

L'ASSUMPCIÓ DE PRADES

Música de Joan Maria Aragonès i Rebollar

L'anomenada porta falsa és una de les restes romàniques més interessants del temple.

El primer document conservat que parla de l'església de Prades, dedicada a Santa Maria la Major, és una butlla del papa Celestí III de l'any 1194. L'edifici de l'església és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que es compon d'una gran nau central. Amb volta de canó i un absis sisavat i reforçat amb contraforts. Entre les capelles laterals, n'hi ha una dedicada a santa Florentina, patrona de la vila. L'actual porta lateral, anomenada "porta falsa", és una de les restes més interessants que es conserven de la vila romànica i era l'entrada principal de l'església, quan l'actual capella del Santíssim n'era encara l'altar major. (de la fitxa 1372)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LES NEUS (Pla de Santa Maria)

Música de Mn. Joan Grifoll i Guasch, Pvre.

Església d'origen romànic de Sant Ramon al Pla de Santa Maria (l'Alt Camp)

Al raval de Sant Ramon hi ha la magnífica església romànica de Sant Ramon, un dels exemplars romànics més interessants de la comarca, ja als afores (inicialment dedicada a santa Maria, a mitjan segle XIX tenia encara l'advocació a la Mare de Déu del Roser i al començament del segle actual era ja dedicada a sant Ramon de Penyafort). Fou molt possiblement construïda al començament del segle XIII amb la mateixa estructura actual d'una nau, absis semicircular i ampli transsepte. La volta és apuntada i damunt el creuer s'aixeca un cimbori vuitavat; tot l'edifici és obrat amb un magnífic aparell de carreus ben escairats.(de la fitxa 99)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA FLORENTINA DE PRADES

Música de Francesc de P. Baldelló, prev.

Església romànica de Santa Maria de Prades.

El primer document conservat que parla de l'església de Prades, dedicada a Santa Maria la Major, és una butlla del papa Celestí III de l'any 1194. L'edifici de l'església és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que es compon d'una gran nau central. Amb volta de canó i un absis sisavat i reforçat amb contraforts. Entre les capelles laterals, n'hi ha una dedicada a santa Florentina, patrona de la vila. L'actual porta lateral, anomenada "porta falsa", és una de les restes més interessants que es conserven de la vila romànica i era l'entrada principal de l'església, quan l'actual capella del Santíssim n'era encara l'altar major. (de la fitxa 1372)

           

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"  
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars