SANT GENÍS DE PLEGAMANS

 

Capella de Sant Genís a Palau-Solità i Plegamans

Edifici rectangular d'estil romànic, petit (8 X 5 metres), d'un sol espai i una sola planta. A la façana principal, porta d'arc rodó i un petit campanar.   Antigament formava part d'una església més gran, els fonaments de la qual estan soterrats i no es veuen. En un angle exterior, mig ocult, hi ha la figura d'un àngel amb una inscripció.   El que es veu ara és una petita part del que va ser una església més gran, que es va cremar durant la Guerra Civil. Avui també es pot veure el que va ser la casa del capellà, adossada a la capella. (de la fitxa 1707)

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MARÇAL DEL MONTSENY

Música de Mn. Andreu Ramírez, pvre.

Església romànica de Sant Marçal, al Montseny.

L'actual església és un edifici romànic, amb absis circular, volta de mig punt i un ample campanar d'espadanya. El dilluns de la segona Pasqua s'hi realitza el tradicional vot de poble de Montseny a sant Marçal. Al costat nord de l'ermita, hi ha un petit cementiri i al costat sud el casal de l'antic priorat, que durant molts anys ha estat refugi d'excursionistes i parada obligada en les travesses del Matagalls a les Agudes. Durant la primera meitat del segle xx, va ser regentat per l'ermità Ignasi Sala i la seva família. Actualment és un restaurant de cuina de muntanya. A pocs metres de la capella hi ha la popular Taula dels Tres Bisbes, on conflueixen els bisbats de Terrassa (antigament Barcelona), Vic i Girona. Segons la tradició, en aquesta taula rodona els bisbes de les tres demarcacions podien deliberar sense abandonar el territori de les seves respectives diòcesis.(de la fitxa 71)
 

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA L'ANTIGA

Música de Mn. J. Masuet, pvre.

Església romànica (molt modificada) de Santa Maria l'Antiga a Santa Perpètua de Mogoda.

Segons l’estat actual del coneixement, podem parlar d’ocupació de l’espai que ocupa l’església des d’època romana (s. I-V dC) tal com ho demostra una sitja i conduccions d’aigua que hi ha sota la rectoria i un tros de paviment romà trobat sota el campanar medieval. A partir del s. XII es construeix la nau central de l’actual església romànica. Un segle després s’amplia el temple amb la construcció d’una capella lateral al sud i el campanar de planta quadrada al mur de tramuntana. Aquesta capella s’allargarà fins al peu de la nau principal (s. XIV). Al segle XVI es reforma la nau principal construint l’absis trapezoidal i la porta de l’entrada oest, en ús encara i marcada amb l’any de modificació del llindar: 1574. Als segles XVII-XVIII correspon el sobre alçament del campanar i la construcció de la capella del Sant Crist. D’aquesta època és també la construcció de l’hostatgeria i la rectoria que envolta l’església pel nord. (de la fitxa 1193)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

NOSTRA SENYORA DE VALLIVANA

Música popular

Església sabadellenca de Sant Vicenç de Jonqueres on s'hi canten els goigs a la Mare de Déu de Vallivana.

L’església parroquial de Jonqueres presenta una planta rectangular, amb dues capelles laterals de planta quadrada situades a cada costat i al centre de la nau. L’edifici ha sofert, en el transcurs del temps, importants transformacions, en diverses etapes constructives:
1ª). Segle X: construcció a la qual actualment correspon el mur de ponent i el de tramuntana.
2ª). Segle XIII: afecta el mur de migdia, en donar amplada a la nau principal.
3ª). Segle XVI: corresponent a l’ampliació pel costat de llevant.
L’any 1982 es restaurà el conjunt arquitectònic, però en no donar-li cap utilitat, començà a caure en ruïnes altra vegada. L’última restauració de l’edifici (1993) va lligada a una continuïtat de conservació i manteniment. (de la fitxa 215)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT VICENÇ DE JONQUERES (Sabadell)

Música de Mn. Camil Geis, pvre.

Vista de l campanar de l'església de Sant Vicenç de Jonqueres a Sabadell.

L’església parroquial de Jonqueres presenta una planta rectangular, amb dues capelles laterals de planta quadrada situades a cada costat i al centre de la nau. L’edifici ha sofert, en el transcurs del temps, importants transformacions, en diverses etapes constructives:
1ª). Segle X: construcció a la qual actualment correspon el mur de ponent i el de tramuntana.
2ª). Segle XIII: afecta el mur de migdia, en donar amplada a la nau principal.
3ª). Segle XVI: corresponent a l’ampliació pel costat de llevant.
L’any 1982 es restaurà el conjunt arquitectònic, però en no donar-li cap utilitat, començà a caure en ruïnes altra vegada. L’última restauració de l’edifici (1993) va lligada a una continuïtat de conservació i manteniment. (de la fitxa 215)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LES ARENES

Música popular

Ermita Santuari de la Mare de Déu de les Arenes a Sant Feliu del Racó.

 Es tracta d’una capella d’estructura senzilla, amb una única nau rectangular, amb volta de canó, i un absis semicircular amb volta de quart d’esfera. La capella té una casa adossada a la seva esquerra. L’absis, la nau i la casa daten del segle XII; l’allargament de la nau i un petit portal del segle XIV i un atri fou construït als segles XVIII-XIX. La casa de l'ermità està adossada a la banda nord. (de la fitxa 533)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE REIXAC

Música de Mn. Josep Colomer, pvre.

Església de Sant Pere de Reixac al terme de Montcada.

Al primer pis de la torre, de planta quadrangular, s’ha datat al segle XI o XII, tot i que ales primeres fileres de pedres de parament molt irregular, s’observa una orientació diferent d’opus spicatus, cosa que ens indica una construcció anterior. La part superior és octogonal, amb quatre finestres, producte de la reforma del segle XVII. On ara hi ha la porta que comunica amb la nau principal, abans hi havia un arc de mig punt rebaixat que actualment està tapiat. (de la fitxa 699)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE REIXAC

Música d'Enric Prats i Martí

Revers dels goigs amb nota històrica

Església romànica de Sant Pere de Reixac a Montcada

Al primer pis de la torre, de planta quadrangular, s’ha datat al segle XI o XII, tot i que ales primeres fileres de pedres de parament molt irregular, s’observa una orientació diferent d’opus spicatus, cosa que ens indica una construcció anterior. La part superior és octogonal, amb quatre finestres, producte de la reforma del segle XVII. On ara hi ha la porta que comunica amb la nau principal, abans hi havia un arc de mig punt rebaixat que actualment està tapiat. (de la fitxa 699)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT BERNAT DE MENTHON

Monestir de Sant Llorenç del Munt

Aquest edifici, que ha romàs pràcticament inalterat fins els nostres dies, és un monument cabdal del romànic català del període anomenat llombard. Externament mostra una ben marcada planta de creu grega amb un petit creuer amb cúpula o cimbori al seu centre, a la intersecció de la nau amb el creuer; internament, però, aquest és poc perceptible, per la qual cosa l’edifici fa la impressió d’ésser de tres naus i de planta basilical, amb cadascuna de les naus acabades amb el seu respectiu absis, ornat de lesenes i arcuacions llombardes. Per les seves proporcions i solucions arquitectòniques és un edifici notabilíssim, fet amb pedra de muntanya, amb les tres naus cobertes de volta de canó, llevat del creuer, sense arcs torals. La nau central té només dos trams de llarg i, com que hi ha un presbiteri d’un sol tram, el centre del creuer on s’aixeca la cúpula queda pràcticament al centre de l’edificació. La cúpula s’aixeca sobre els arcs que acaben les voltes i es constitueix l’octàgon que li serveix de base amb les trompes, formades per una volta cònica, suportada pels murs i l’arc extrem. (de la fitxa 1300)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"