MARE DE DÉU DE LES ALEGRIES

Música de J. Mundet

Església del santuari romànic de la Verge de les Alegries a Lloret de Mar.

De l’època romànica queda la part baixa del campanar fins al primer nivell de finestres.
Una restauració recent ha posat en relleu el romànic de les parets de la façana i laterals. Al llarg del temps l’ermita ha sofert moltes modificacions. El 1913 es va fer una reforma important finançada pels germans Narcís i Joan Gelats Durall, en què es modificà la façana, la porta d’entrada i l’interior. També es va col·locar el retaule barroc i es va construir el camerino de la verge seguint les línies de l’època amb daurats, estucats venecians i marbre. Es van fer sis pintures murals amb reproduccions dels misteris de goigs i ascensió del Senyor, en els quals apareixen retratats personatges de l’època, entre ells un dels mecenes. (de la fitxa 1851) 

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT GREGORI (Osor)

Música popular.

Església d'origen romànic de Sant Pere d'Osor a La Selva.

Centra la població l'església parroquial (dedicada a sant Pere, sant Joan i sant Tomàs), que, documentada des del 917, fou reedificada i consagrada el 1125. Els terratrèmols iniciats el 1425 afectaren greument la vila, situada prop de l'epicentre: el 10 d'abril de 1427 els jurats de Girona escrivien al rei que “totes les cases de la vall e lloc d'Osor se són enderrocades”, i el 2 d'agost als jurats de Perpinyà que a Sant Pere d'Osor “eren trencats los ponts e enderrocada la isglésia”, la qual hagué de ser reconstruïda precipitadament, i a la fi del segle XVIII fou totalment transformada en un edifici barroc amb elements neoclàssics. El 1977, amb motiu de l'enderrocament d'una part del convent de monges adossat, aparegué l'extrem del creuer de l'església romànica, amb un bonic parament amb les clàssiques arcuacions llombardes marcant el doble vessant de la teulada. Aquest fragment de la banda de migdia, correlacionat amb la part visible a la banda nord, prop del campanar, permet de fixar la disposició del primitiu edifici amb un ample creuer i tres absis a la banda de llevant. (de la fitxa 1119)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL COLL (Osor)

Música d'Odló M. Planàs

Santuari romànic de Santa Maria del Coll a Osor (La Selva)

L'església és un notable edifici romànic, de la fi del segle XII, de pedra grossa i ben tallada, amb un airós campanar d'espadanya de dos pisos sobre la façana i un absis a llevant; la volta mostra reparacions fetes probablement després dels terratrèmols del segle XV. La imatge de santa Maria és moderna, refeta després del 1939; conserva part d'un retaule barroc del 1688. Al Museu Episcopal de Vic hi ha un valuós antependi romànic del segle XIII, procedent del santuari del Coll, amb Maria asseguda en majestat amb l'infant i un lliri entre els dits, dins una màndorla amb els símbols dels evangelistes i escenes de l'Anunciació, el Naixement, la Presentació i l'Assumpció. (de la fitxa 283)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT SALVADOR DEL MÓN

Música de Lluís Maria Millet

Claustre del monestir benedictí de Sant Salvador a Breda

Monestir benedictí de Sant Salvador fundat al s.XI. De tot el conjunt monàstic es conserven l'església gòtica, el campanar, l'ala nord del claustre i diverses construccions delimitades.  La magnífica torre romànica llombarda del campanar, fa 32 metres d'alçada i és una construcció de planta quadrada amb sis nivells, les finestres són cobertes amb arcs de mig punt, geminats. La teulada és coronada per una barana de merlets esglaonats que amaguen la coberta de teula àrab de dos vessants.  Del claustre romànic només resta un porxo amb galeria de l'ala nord de l'antic edifici. (de la fitxa 55)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT MARTÍ DE RIELLS DEL MONTSENY

Lletra de Mn. Pere Ribot. Música de Lluís Ma. Millet

Sant Martí de Riells

La caseria de Riells de Montseny (487 m i 81 h el 2005), de població disseminada, és centrada per l'església parroquial de Sant Martí, entre el turó de Morou (W) i el de Montsoriu (E), on s'aixeca el castell del mateix nom, ja al terme d'Arbúcies.

L'església, modernament restaurada, és d'origen romànic i pertangué al bisbat de Barcelona fins el 1957; té un portal amb arquivolta, dos capitells amb motius florals i campanar d'espadanya. Esmentada l'any 878, l'obra podria datar de la segona meitat del segle XII. (de la fitxa 757)

              

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"