SANTA MAGDALENA DE BURG

 

Església de Sant Cristòfol de Burg.

De la primitiva església romànica de Sant Cristòfor es conserva només part del seu mur nord, adossat a la roca, darrere la població actual i sota el penyal del castell, que correspon a un edifici d'una sola nau, segurament coberta amb embigat i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d'un arc presbiteral del qual es conserva el brancal nord.   L'aparell és de pedra llosenca sense treballar disposada irregularment en filades horitzontals, i palesa les formes rurals de les construccions s'atribueix al s. XI o potser a principis del s.XII. L'actual església és d'una sola nau flanquejada per capelles laterals amb capçalera rectangular a sud i façana sota el pinyó de la coberta amb licorella a dues aigües, en la què s'obre la porta d'arc de mig punt i per sobre d'aquesta, un petit òcul. A la dreta de la porta, s'aixeca la torre-campanar vuitavat a partir del nivell de la coberta de la nau, rematada per un agut xapitell de llicorella. Els murs externs són de pedra recoberta per d'arrebossat. (de la fitxa 1682)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA MAGDALENA (La Seu d'Urgell)

Música de Mn. Pere Mas

Portalada romànica de lla catedral Santa Maria de la Seu d'Urgell.

La catedral romànica de la Seu és única a Catalunya per la seva unitat de construcció en un estil pur italianitzant. És una basílica de tres naus i transsepte molt llarg (amb cúpula sobre el creuer), en el qual s’obren cinc absis a llevant, però només el central sobresurt exteriorment (és dotat d’una elegant galeria superior i té una absidiola buidada interiorment), mentre que els laterals s’inscriuen en el gruix del mur. Les voltes són de canó, reforçada la de la nau central i d’aresta les laterals. Els pilars són de secció cruciforme amb columnetes als angles. Hi ha cinc portals, tres a la façana principal de ponent i els altres a tramuntana i a migdia; aquests són els més decorats, possiblement del segle XIII. Dues torres octagonals emmarquen el frontispici, ornamentat a la part superior per arcuacions i sanefes, i sobre el portal principal hi ha dos lleons molt deteriorats. Dues torres majors, rectangulars, s’alcen a banda i banda del transsepte. (de la fitxa 1700)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MAGDALENA DE BERRÚS

Música recollida per Lluís Alcoverro Llop

Ermita romànica de Santa Magdalena al terme de Riba-roja d'Ebre.

El lloc de Berrús, despoblat, es troba a la part occidental del terme de Riba-roja, a la dreta de l'Ebre. La seua església, Santa Magdalena de Berrús, va ser desmuntada i traslladada pedra a pedra a un turonet proper a causa de la construcció de l'embassament de Riba-roja després del 1962.  És una petita construcció romànica/gòtica coberta amb volta apuntada sostinguda per arcs torals apuntats, de pedra, molt junts. Sense absis destacat, l'església té la porta apuntada a la façana de ponent i una espadanya de dos ulls sobre la mateixa façana. És lloc de devoció popular i el Dilluns de Pasqua s'hi celebra un romiatge.  El lloc de Berrús és documentat el 1205 i pertanyia als templers i després als hospitalers. A l'antic lloc de Berrús, abans que fos inundat per l'embassament, es van recollir nombrosos fragments de ceràmica romana (sigillata hispànica). (de la fitxa 1748)

 

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANTA MAGDALENA DEL MAS CERDÀ

Portada dels goigs

Música de Joan Clos i Casanovas

Pàgina amb la nota històrica.

Església romànica dedicada a Santa Magdalena a La Bassella

La capella de Santa Magdalena es troba aïllada i està situada sobre un talús de pedra proper al Mas Cerdà. És una petita construcció d'una nau, coberta amb volta de canó, i absis semicircular orientat a llevant. L'absis presenta una finestra centrada de doble esqueixada de tres arcs en gradació i un parament de carreus ben tallats. La porta és refeta amb una llinda que porta inscrita la data 1743. El campanar d'espadanya d'un sol ull que corona el mur de ponent també és d'època barroca. (de la fitxa 1651)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MAGDALENA DE PUIGSAC

Música popular

Església romànica de Santa Magdalena de Puigsac  al terme de Pardines (el Ripollès)

Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó i acabat amb un absis semicircular amb volta de quart d'esfera. Va ser transformat al s.XVIII, però la restauració posterior, dels anys 80 del segle XX, va intentar retornar als orígens romànics, afegint una porxada sobre el portal. Els murs de la façana exterior estan fets amb carreus molt regulars, formant fileres. El portal és originari del segle XII i presenta doble arquivolta. A la façana hi ha dues finestres de doble esqueixada. Al segle XVII, s'hi incorporaren dues capelles, avui ja desaparegudes. A ponent hi ha un portal i un ull de bou del segle XVIII, acabat amb un campanar de cadireta de dos ulls. (de la fitxa 27)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"

SANTA MAGDALENA DE BELL-LLOC

Música d'A. Peralba

Revers dels goigs amb nota històrica

Estat actual de l'esglesiola romànica de anta Magdalena de Bell-.lloc

Les ruïnes de l'esglesiola romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc serven el record del petit veïnat o sagrera, especialment documentada al segle XIV.  És també una fita curiosa de la història de la sèquia de Manresa, ja que aquí van reunir-se —entorn d'una ben proveïda taula—, un dia de l'any 1345 representants de Vic i de Manresa tractant de resoldre les diferències que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d'aquella obra tan important. (de la fitxa 454)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MAGDALENA DE LES PLANES

Lletra i música populars

Esglesiola romànica de Santa Maria Magdalena de les Planes de Besora al terme de Navès

Aquesta església està situada dins la parròquia de Besora i prop de la casa de Les Planes.
És un curiós edifici en el qual són evidents dues etapes de construció, no gaire allunyades en el temps, possiblement. Consta d'una nau, molt curta, gairebé quadrada, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis, la planta del qual depassa àmpliament el semicercle, i s'obre a la nau a través d'un arc pre-absidal, el qual forma la degradació del mur. (de la fitxa 174)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MAGDALENA DE PERELLA

Lletra i música populars. Arranjament de Mª Teresa Montclús

Església romànica de Santa Magdalena de Perella a Sant Pau de Segúries

Es troba dalt d'un puig visible des de la carretera de Camprodon a l'altura de la Ferreria.
L'edifici és bàsicament el mateix del s. XII. De planta rectangular sense absis, amb volta un xic apuntada. S'hi afegí posteriorment una sagristia i un campanar de torre.
Construïda poc abans de 1145. (de la fitxa 101)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"