VERGE DEL VITRALL

Música de Salvador Dabau

La Catedral de Girona

Dintre de l'edifici romànic de la catedral destaca el claustre de planta trapezoïdal per la irregularitat del terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són de quart de canó mentre que la nord és de mig. Les columnes aparellades i pilars intercalats suporten el carregament de les voltes mitjançant arcs de mig punt amb sostret interior i exterior. L'escultura d'alguns capitells, principalment els de l'ala sud, desenvolupa un ampli cicle veterotestamentari iniciat amb la creació d'Adam.
La iconografia de l'Antic Testament, excepcional pel seu número, es presenta en molts casos com una premonició tipològica del Nou, del qual només s'escollí un incomplet cicle cristològic. La resta de representacions són de caràcter animal i vegetal, amb algunes escenes de caça i treballa. Les figures, de cànon curt i caps grossos amb trets molt breus, recorden les dels claustres de Sant Cugat i Sant Pere de Galligans, encara que els nexes són més d'ordre compositiu que estilístic. Tots ells, però, s'inclouen dins un corrent autòcton amb influències llenguadocianes, practicat per diferents tallers a Catalunya durant la segona meitat del segle XII i principis del XIII.(de la fitxa 1900)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE D'ARÇ

Lletra i música de Mn. Lluís Alemany, prev.

Església romànica de Sant Pere d'Arç al terme de Calonge de Segarra

L’església de Sant Pere de l'Arç, - segons els experts – és una de les millors esglésies romàniques del rodal, L’edifici del segle XII, documentat però des del 1038, és d’una única nau, capçat per un absis semicircular, amb decoració llombarda d’arcuacions cegues i lesenes extremadament curtes. Les reformes del segle XVIII comportaren la substitució de la primitiva volta, mentre que el 1886 s’alterà la porta d’accés. A la part de ponent, el campanar també és de factura moderna. ... (de la fitxa 689)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA ÀGATA (Àgueda) DE CASTELLADRALL

Música de Mn. Joan Ballarà, Pvre.

Església d'orígen romànic de Sant Miquel de Castelladrall a Navàs.

No es coneix com era en l’època preromànca, l’actual és del segle XI, però molt transformada en el segle XVII. L’església románica era de planta basilical, és a dir tres naus, que eren molt estretes i altes. La capçalera tenia tres absis amb altars dedicats a Sant Miquel, la Mare de Déu i Sant Joan. Les voltes eren de canó. De l’època románica se’n conserven els murs exteriors, excepte a la capçalera. (de la fitxa 1278)

     

 

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE FABREGADA

Música popular

Església romànica de Santa Maria de Fabregada al terme de Sant Esteve de la Sarga.

És un edifici romànic del segle XII, amb nau amb coberta de canó, lleugerament apuntada, absis semicircular i una petita espadanya sobre la paret de ponent. Una motllura bisellada recorre tot el ràfec de la teulada. A l’interior, un arc toral parteix la nau, que és de planta irregular, en dos trams. La porta té una ornamentació molt senzilla, amb una arquivolta en degradació i les dovelles extradossades per una motllura bisellada llisa, amb alguns elements geomètrics com boles o mitjos cilindres. L’absis té una finestra de doble esqueixada, i enfront, a la façana de ponent, n’hi ha una altra, però aquesta és de traçat recte. Els murs de tot l’edifici són de carreus llisos, regulars i bastant grossos, exceptuant els de l’absis que presenta uns carreus menys polits, posats de manera més irregular. (de la fitxa 1772)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Els Goigs a les comarques de Lleida"

SANT ANTONI DE LES CODINES

Melodia de Josep Maria Gely

Església de Sant Antoni Abat a les Codines (Centelles)

Antiga capella i hospital de camí ral situats al terme de Centelles (Osona), al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles. La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291; l’hospital, amb elements gòtics (s XV) i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles. (de la fitxa 562)

     

 

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT OT (La Seu d'Urgell)

Músiva de Mn. Pere Mas, Pvre.

Vista posterior de la catedral romànica de Santa Maria

(IV)  Presideix l’església la imatge romànica de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, talla policromada del segle XIII (restaurada el 1922). És situada dins l’absidiola de l’altar major. Bé que actualment hom tendeix a anomenar-la la Mare de Déu d’Urgell, el nom popular és el de la Mare de Déu d’Andorra, perquè segons la tradició hi havia estat amagada durant la invasió sarraïna. La catedral, d’altra banda, mostra nus els paraments i la seva bella arquitectura, desproveïda de decoració, ja que l’ornamentació pictòrica antiga és escassa, els altars foren destruïts diverses vegades i altres elements (el cadirat gòtic del cor, del segle XV, el retaule d’argent daurat, del 1350, i el retaule de talla policromada, del 1631) han desaparegut. Les pintures que decoraven l’absis del costat de l’Epístola proper a la torre del transsepte, i que entre altres representacions mostren la de la Santa Cena (segle XIII), es conserven al Museu Episcopal de Vic. (de la fitxa 1700)

 

     

 

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PAU DE CASSERRES

Música de Mn. Josep Maideu, pvre.

Església romànica de Sant Pau de Casserres al Berguedà.

Fou en el segle XII quan el vell edifici pre-romànic fou substituït per l’interessant exemplar que avui es pot admirar. Té planta de creu llatina, amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, que acaba en un absis llis i semicircular cobert a quart d'esfera, l'amplària del qual gairebé iguala la de la nau. Al bell mig de l'absis sobre una elegant finestra de doble esqueixada acabada amb dos arcs de mig punt en degradació. El portal d'entrada, al mur de migjorn, és d'una gran bellesa; la porta és emmarcada per una petita arquivolta ornamentada, ressaltada per tres arcs en degradació, fets amb dovelles. Al mur de ponent s'alça un ferm campanar d'espadanya de dues obertures; a aquest mur s'adossà, posteriorment, la rectoria.  A banda i banda de la nau s'obren capelles del S. XVIII. (de la fitxa 1071)

     

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTES ESPINES

Música de Josep Maideu i Auguet, Pvre.

Timpà del portal de l'església romànica de Sant Pere d'Or a Sampedor (Bages)

Situada al bell mig del nucli antic de Santpedor, i amb una orientació típica d' un edifici medieval (E-W) s' aixeca l'esgésia de Sant Pere, patrò de la vila des del seu origen. Datada ja al 993, conserva restes del segle XII, especialment les cares de ponent de la nau, amb sengles finestres romàniques. L'element més rellevant és, però, la portalada romànica atribuïda a Arnau Cadell, autor del claustre de Sant Cugat del Vallés, i la seva rica decoració dels quatre capitells i del timpà amb la figura del Pantocràtor i els quatre evangelistes. A l' interior hi ha una escultura en alabastre de Sant Miquel i una creu gòtica de orfebreria (s.XIV). (de la fitxa 1053)

     

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA LLÚCIA (La Seu d'Urgell)

Música recollida per Mn. Pere Mas, Pvre.

Interior de la catedral de Santa Maria de La Seu d'Urgell.

La catedral mostra nus els paraments i la seva bella arquitectura, desproveïda de decoració, ja que l’ornamentació pictòrica antiga és escassa, els altars foren destruïts diverses vegades i altres elements (el cadirat gòtic del cor, del segle XV, el retaule d’argent daurat, del 1350, i el retaule de talla policromada, del 1631) han desaparegut. Les pintures que decoraven l’absis del costat de l’Epístola proper a la torre del transsepte, i que entre altres representacions mostren la de la Santa Cena (segle XIII), es conserven al Museu Episcopal de Vic. Annex a la catedral hi ha el Museu Diocesà d’Urgell, instal·lat a la capella de la Pietat del claustre, del segle XVI, i a l’antic edifici, degudament condicionat, de les monges llevadores. (de la fitxa 1700)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"