SANTA MARIA D'ALMATÀ

Música de Mn. Francesc Baldelló, pvre.

Porta romànica de Santa Maria d'Almatà, al lateral de l'església del Sant Crist de Balaguer

L'església de Santa Maria d'Almatà forma part actualment del complex del Sant Crist i està reduït únicament a la façana oest d'aquest temple actual i alguns elements interiors. L'únic vestigi d'aquest temple s'observa en la façana oest del Sant Crist, on s'hi veu l'entrada que anava del creuer cap a la façana de ponent de l'antic temple de Santa Maria d'Almatà. La planta de l'edifici era de creu llatina, amb la façana a l'oest i el presbiteri a l'est. Com s'ha dit, únicament se'n conserva una gran portalada de mig punt adovellada i per sobre una gran rosassa decorada amb motius geomètrics (ambdós elements tapiats actualment). L'altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l'arc que sosté el cor. L'aparell d'aquesta part del temple és a base de carreus homogenis ben escairats, mentre que el rebliment dels murs és de maçoneria. La teulada de la part que resta de Santa Maria és a doble vessant, cobert amb teula i es troba en molt mal estat de conservació. Tipològicament es pot situar aquest temple en els segles XII o XIII. (de la fitxa 1972)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE ARMENGOL

Música de Mn. F. Baldelló, pvre.

EPISODI
... es diu que, en un d'aquests viatges a Bugia, el 1266, Fra Pere Ermengol i Fra Guillem Florentí troben 18 adolescents captius. Les autoritats li demanen un preu al qual no poden arribar. Fra Pere es queda com a captiu en lloc dels vailets fins que arribi Fra Guillem amb els diners. Al cap d'unes setmanes, les autoritats decideixen penjar-lo, pensant que ja no vindrien a buscar-lo. Així, Fra Pere és penjat.
Uns dies més tard, arriba Fra Guillem amb els diners del rescat però ja no els hi accepten, dient que és massa tard. El sacerdot, desconsolat, va a buscar el lloc on li han indicat que trobaria el cos del màrtir Pere Ermengol. En arribar-hi, descobreix astorat que Fra Pere és viu! Després de despenjar-lo, ell li explica que ha tingut una visió en la qual els àngels el sostenien per evitar que s'ofegués, i que se li ha aparegut la Mare de Déu.
Amb els diners, compren la llibertat de més cristians captius i tot junts retornen a Catalunya.  

De la Viquipèdia

No es por assegurar que en l'església actual quedi res d’aquella primera església del segle XII. És probable que, amb el creixement que experimentà la població al llarg del segle XIII, el temple anés quedant petit i, en conseqüència, se suscités la necessitat de construir un edifici més gran. Això tingué lloc arribada la centúria següent. Tal com la veiem avui, l'església parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats mostra una clara superposició de construccions: al damunt de les medievals se n'afegiren altres de barroques, fet que suposà una notable modificació estructural, i funcional de l'espai interior del temple. Les obres de restauració en curs han permès veure amb força precisió, la modificació barroca,... (de la fitxa 95)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

VERGE MARIA DE BRIOLF (Pla de l'Estany)

Música de Francesc de P. Baldelló, pvre.

Església romànica de Sant Esteve de Briolf al terme de Sant Miquel de Campmajor.

A la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà, en la part septentrional del terme, hi ha el despoblat de Brió o Briolf. L’església de Sant Esteve, romànica, és força desfigurada al seu interior. El lloc és esmentat al testament del comte-bisbe Miró, on consta com a Briulfo, i va ser llegat a l’església de Sant Pere de Besalú durant el segle X. Se'n conserva una torre de defensa del segle XII. (de la fitxa 1000)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DE MONTSERRAT

Música de Francesc de P. Baldelló, Pvre.

Portalada romànica d'entrada a l'església.

De l'antic conjunt romànic només resta una portalada que ara és situada, entrant a l'església, al començament del lateral dret del claustre construït en atri de la basílica. Està formada per cinc arquivoltes en degradació, quatre de les quals recolzen en columnes a partir d'una imposta (en part restaurada); l'ultima imposta protegeix tot el portal i està parcialment destruïda. La iconografia que es troba a la decoració escultòrica oposa l'Antic i el Nou Testament: Samsó amb els lleons i Adam i Eva, per un costat, i escenes de la Verge Maria i la vida de Jesús, per l'altre. També hi ha gran varietat d'animals i monstres i decoració vegetal. Al timpà hi ha una imatge de la Mare de Déu d'època posterior. (de la fitxa 1813)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JUST (La Seu d'Urgell)

Música de Mn. Francesc de Paula Baldelló, Pvre.

Claustre de la catedral romànica de la Seu d'Urgell.

La catedral romànica de la Seu és única a Catalunya per la seva unitat de construcció en un estil pur italianitzant. És una basílica de tres naus i transsepte molt llarg (amb cúpula sobre el creuer), en el qual s’obren cinc absis a llevant, però només el central sobresurt exteriorment (és dotat d’una elegant galeria superior i té una absidiola buidada interiorment), mentre que els laterals s’inscriuen en el gruix del mur. El claustre, situat a migdia de la catedral, té planta rectangular. Tres de les seves ales conserven la galeria romànica, mentre que la de llevant fou substituïda el 1603 per uns arcs i pilastres sense decoració. Els capitells del claustre mostren una clara influència rossellonesa. Esculpits en dur granit, presenten termes ornamentals o figuratius. (de la fitxa 1700)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA FLORENTINA DE PRADES

Música de Francesc de P. Baldelló, prev.

Església romànica de Santa Maria de Prades.

El primer document conservat que parla de l'església de Prades, dedicada a Santa Maria la Major, és una butlla del papa Celestí III de l'any 1194. L'edifici de l'església és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que es compon d'una gran nau central. Amb volta de canó i un absis sisavat i reforçat amb contraforts. Entre les capelles laterals, n'hi ha una dedicada a santa Florentina, patrona de la vila. L'actual porta lateral, anomenada "porta falsa", és una de les restes més interessants que es conserven de la vila romànica i era l'entrada principal de l'església, quan l'actual capella del Santíssim n'era encara l'altar major. (de la fitxa 1372)

           

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"  
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars

SANTA MARIA DEL GRESOLET

Música de Mn. Francesc de Paula Baldelló, pvre.

Revers amb nota històrica

Santuari del Gresolet al peu del Pedraforca.

El santuari, centre de devoció local, existia ja el 1258, any en què consta que hi havia una comunitat de donats, però ja el 1320 en tenia cura un capellà custodi, que ho era també del castell.  El 1337 Pere Galceran de Pinós en reconstruí la casa i l’església, que fou assolada pels terratrèmols del segle XV (consta com a arruïnat el 1499).  Fou reedificat una altra vegada i s’anà modificant i ampliant, de manera que el 1709 constava de nau central i dues capelles laterals.  El 1660 hi fou creada una confraria i germandat de sacerdots. El santuari restà a cura d’uns ermitans fins el 1959, i la imatge de la Mare de Déu fou traslladada a Saldes. (de la fitxa 1570)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT BERNABÉ DE JOSA DE CADÍ

Música de Mn. Francesc de  Paula Baldelló, pvre.

Església romànica de Santa Maria de Josa de Cadí

Sobre el poble de Josa de Cadí, als vessants inferiors de Cadinell hi ha l'antiga església parroquial, avui capella, del fossar de Santa Maria, romànica, d'una nau amb un absis llis, sense arcuacions. L'execució de l'aparell, especialment en la finestra absidal, assenyala clarament una datació dins el segle XII i conserva encara fortes influències formals i tècniques de l'arquitectura del segle anterior. (de la fitxa 92)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Música popular adaptada per Mn. F. Baldelló.

Església romànica de Sant Miquel de Campmajor

De l'edifici primitiu resta l'absis romànic, sobrealçat, amb arcuacions i bandes llombardes. Conserva també un campanar antic. A la sagristia es conserven algunes peces gòtiques i renaixentistes i una custòdia del segle XVIII que fou donada pel canonge Dr. Rovira (de la fitxa 1090)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"