SANTA EULÀLIA I SANTA JÚLIA D'ELNA

Tonada popular dels goigs de Núria

La Seu d'Elna, catedral romànica dedicada a les santes Eulàlia i Júlia.

A mitjan XI hom construí la nova catedral a la Vila Alta, fortificada (l'altar major fou consagrat ja el 1069). És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals; la volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals. Els dos primers trams, amb pilars amb mitges columnes adossades, i bases i capitells preromànics, són de tradició carolíngia. (de la fitxa 712)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MIQUEL DE CUIXÀ

Música de Daniel Codina

El monestir de Sant Miquel de Cuixà al Cpnflent

L’església de Sant Miquel va ser començada a construir sota l’abadiat de Ponç (957-962) i va ser finalitzada i consagrada l’any 974 per l’abat Garí. La planta de l’església té una forma bastant peculiar, car parteix d’una església pre-romànica que es va ampliant seguint els dictats del nou estil de moda: el romànic. L’església presenta una planta basilical amb tres naus cobertes de fusteria i la capçalera coberta amb volta de canó. Les naus laterals són més curtes que la nau central i capçades per un grandiós transsepte on s’obren cinc absis, dels quals el central és molt més gran i rectangular i els altres quatre tenen planta semicircular allargassada. A cada costat de l’absis central hi ha les portes que comuniquen amb el deambulatori. Les naus estan separades amb arcs de ferradura, característics de l’arquitectura pre-romànica i d’inspiració visigòtica, o potser islàmica. També són arcs de ferradura els arcs que obren l’absis. (de la fitxa 1000)

            

   Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DE RIQUER

Lletra popular. Música de Mn. Adjutori Vilalta

Església romànica de Santa Maria de Riquer a Catllà de Conflent

El lloc i l'església foren donats a Cuixà el 948. L'església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s'hi establí un petit priorat. La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot. Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats.  El prior residia habitualment a Cuixà. El priorat fou abolit el 1790.
Resta l'església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d'embigat sobre arcs diafragmes, amb l'absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fonollà. (Fitxa 827)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"

SANT MIQUEL DE CUIXÀ - NTRA. SRA DEL PESSEBRE

Lletra i música populars

Cripta del monestir romànic de Sant Miquel de Cuixà (Conflent)

L’església de Sant Miquel va ser començada a construir sota l’abadiat de Ponç (957-962) i va ser finalitzada i consagrada l’any 974 per l’abat Garí. La planta de l’església té una forma bastant peculiar, car parteix d’una església pre-romànica que es va ampliant seguint els dictats del nou estil de moda: el romànic. L’església presenta una planta basilical amb tres naus cobertes de fusteria i la capçalera coberta amb volta de canó. Les naus laterals són més curtes que la nau central i capçades per un grandiós transsepte on s’obren cinc absis, dels quals el central és molt més gran i rectangular i els altres quatre tenen planta semicircular allargassada. A cada costat de l’absis central hi ha les portes que comuniquen amb el deambulatori. Les naus estan separades amb arcs de ferradura, característics de l’arquitectura pre-romànica i d’inspiració visigòtica, o potser islàmica. També són arcs de ferradura els arcs que obren l’absis.

L’aspecte gairebé definitiu de l’església va venir de la mà de l’Abat Oliba, una de les figures més rellevants del segle XI, car era també bisbe de Vic i abat del monestir de Ripoll. Oliba accedeix a l’abadia l’any 1008 i amplia l’església amb una reforma del deambulatori, la construcció de dos campanars de torre de 40 metres i la cripta circular de la Mare de Déu del Pessebre o de la Nativitat. Pel que fa a la reforma del deambulatori, hi va afegir dos corredors i tres absidioles de manera que formessin una mena de passadís al voltant del presbiteri. També va aixecar, a sobre de l’altar major, un cimbori adornat amb les figures de l'anyell i dels evangelistes, sostingut per quatre columnes de marbre rosa i els corresponents capitells de marbre blanc. Respecte als dos campanars, eren d’estil romànic llombard d’origen italià, com diu el nom, i caracteritzats per la presència d’arcuacions cegues i lesenes. A ponent de l’església, Oliba encara va fer més ampliacions i va construir un pati davant de la porta principal format per dues capelles sobreposades, de les quals sols es conserva la capella o cripta de la Mare de Déu del Pessebre, de planta circular amb un pilar central amb volta tòrica. Al costat de la cripta, l’abat de Ripoll també va fer construir una sala de tres naus destinada als pelegrins que acudien al monestir.

Tot aquest conjunt arquitectònic esdevé un dels més remarcables del romànic català, en el qual, al ser construït a cavall dels dos primers mil·lenis de la nostra era, podem apreciar un punt de partida pre-romànic sobre el qual s’enllacen dos corrents diferents: el període inicial, d'influència mossaràbiga, i el període llombard, d’influència italiana. (de la fitxa 1000)

              

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"

SANTA MARIA DE COSTOJA - MARE DE DÉU DE L'ESPINÀS

Música de B. Petit

Església de Santa Maria de Costoja a l'Alt Vallespir

L'església parroquial (Santa Maria) fou donada el 998 pel comte de Besalú a l'abadia d'Arles, la qual féu bastir l'actual edifici (s XII), romànic, consagrat el 1142; té una sola nau, amb un absis flanquejat per dues capelles amb volta ogival, unides per un arc triomfal; n'és molt notable la portalada, precedida d'un vestíbul, amb arquivoltes esculpides amb una decoració (vegetals i animals fantàstics) similar a la de les esglésies empordaneses de Cistella i de Lledó, i amb quatre columnes, dos de les quals són salomòniques. El campanar és de planta quadrada. (de la fitxa 641)

             

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"