VERGE DEL VITRALL

Música de Salvador Dabau

La Catedral de Girona

Dintre de l'edifici romànic de la catedral destaca el claustre de planta trapezoïdal per la irregularitat del terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són de quart de canó mentre que la nord és de mig. Les columnes aparellades i pilars intercalats suporten el carregament de les voltes mitjançant arcs de mig punt amb sostret interior i exterior. L'escultura d'alguns capitells, principalment els de l'ala sud, desenvolupa un ampli cicle veterotestamentari iniciat amb la creació d'Adam.
La iconografia de l'Antic Testament, excepcional pel seu número, es presenta en molts casos com una premonició tipològica del Nou, del qual només s'escollí un incomplet cicle cristològic. La resta de representacions són de caràcter animal i vegetal, amb algunes escenes de caça i treballa. Les figures, de cànon curt i caps grossos amb trets molt breus, recorden les dels claustres de Sant Cugat i Sant Pere de Galligans, encara que els nexes són més d'ordre compositiu que estilístic. Tots ells, però, s'inclouen dins un corrent autòcton amb influències llenguadocianes, practicat per diferents tallers a Catalunya durant la segona meitat del segle XII i principis del XIII.(de la fitxa 1900)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE GRÀCIA I DEL BELL AMOR

Música de Francesc Civil

Claustre romànic de la Catedral de Girona

... Dintre de l'edifici romànic de la catedral destaca el claustre de planta trapezoïdal per la irregularitat del terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són de quart de canó mentre que la nord és de mig. Les columnes aparellades i pilars intercalats suporten el carregament de les voltes mitjançant arcs de mig punt amb sostret interior i exterior. L'escultura d'alguns capitells, principalment els de l'ala sud, desenvolupa un ampli cicle veterotestamentari iniciat amb la creació d'Adam. (de la fitxa 199)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT CRISTÒFOL DE LLAMBILLES

Música de Mn. Frederic Pujol, Prev.

 

Església de Sant Cristòfol de Llambilles (el Gironès)

Edifici de planta rectangular amb la nau central i absis semicircular d'origen romànic. La volta de la nau central és d'estil gòtic molt senzilla, actualment està enguixada i pintada, deixant a la vista els arcs torals fets amb pedra de color gris. També hi ha algunes capelles laterals en una de les quals es llegeix la data de 1699. La coberta és feta amb teules a dues aigües i ràfecs laterals de tres fileres formats per rajols plans i teules girades. La façana principal és de formes barroques i està arrebossada deixant a la vista els carreus de les cantonades, de les obertures i les dovelles de la porta principal. El campanar presenta un basament quadrangular molt alt, transformant-se en una torre de planta octogonal, per mitjà de quatre trompes. Les obertures de la torre són amb arcs de mig punt. (de la fitxa 1806)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

MARE DE DÉU DE LA CINTA DEL GINESTAR

Música de Josep Baró Güell

Església romànica de Santa Maria del Ginestar de Llémena, municipi de Sant Gregori.

Vora del límit nord-occidental del terme, a la dreta de la riera de Llémena, hi ha el poble de Ginestar de Llémena. L'església parroquial de Santa Maria és esmentada ja el 1184. És un edifici romànic modificat, d'una nau coberta amb volta de canó. En depèn el santuari de Santa Afra, enlairat a la serra de Sant Grau, vora el turó de Can Peçol, que va ser bastit el 1760 sobre un antic oratori. Inicialment fou dedicat a la Mare de Déu de les Neus. Al costat de l'església hi ha una albergueria. (de la fitxa 501)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LA PIETAT D'EROLS

Música de Mn. Frederic Pujol, prev.

Església romànica de la Mare de Déu d'Erols a Llambilles.

El seu origen es remunta al segle XII. Ha estat restaurada en diverses ocasions, una de les quals fou verificada l’any 1430. Acabada la guerra de 1936, fou reparada amb pocs mitjans i es construí una nova imatge de la Mare de Déu als tallers d’Olot, si bé mancada de semblança amb l’anterior, pel que sembla cremada durant la comtessa civil. L’any 1964 la capella amenaçava ruïna, i fou tancada. Per iniciativa de mossèn Pere Casellas, i amb la col.laboració voluntària de diversos fidels, amb mà d’obra i donatius, l’any 1979 s’iniciaren les obres de restauració, sota la direcció de l’arquitecte Màrius Soler. L’espadanya fou l’únic element que fou objecte de modificació, transformant l’arc de rajols sobre dos pilans en la típica espadanya catalana. La restauració del presbiteri, en rebaixar-lo a nivell originari, donà com a sorpresa la troballa del primitiu altar de pedra. El pòrtic d’entrada fa 90 m2. Se’n pogué salvar la biga major. La rajola és girada, deixant visible la part més rústega. El 9 de setembre de 1979 el bisbe de Girona, Jaume Camprodon beneïa l’església i la imatge. (de la fitxa 1792)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

MARE DE DÉU DE CADINS

Música de Montserrat Duran, monja de Cadins

Monestir de Santa Maria de Cadins a Sant Medir de Cartellà, terme de Sant Gregori

Al nord del terme, damunt un turonet al nord-est de Cartellà, s'aixeca el poble de Sant Medir, o Sant Medir de Cartellà. En aquest indret es fundà vers l'any 820 el primitiu monestir dedicat a sant Medir i sant Genís, amb una comunitat que s'hi estigué fins el 949, que es traslladà a Amer. Aleshores l'església restà com a parroquial, sota l'advocació de Sant Medir, i va ser reconstruïda en època romànica. Aquesta església, d'una nau i absis sobrealçat amb arcuacions, encara es conserva. Al segle XVIII li va ser afegida una altra nau. Té una torre campanar més tardana. (de la fitxa 229)

             

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE ROCACORBA

Lletra de Mn. Pere Ribot. Música de Josep M. Ramírez

Santuari romànic de la Mare de Déu de Rocacorba al terme de Canet d'Adri

L'església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161; inicialment fou l'església del castell i quan aquest va decaure (segles XIV-XV) va ser transformada en santuari marià. L'edifici actual és del segle XVIII; s'hi venera una còpia de l'antiga imatge gòtica de la Mare de Déu de la Pera, d'alabastre policromat, que es conserva al Museu Diocesà de Girona. És un lloc molt visitat pels devots de la comarca gironina. (Fitxa 553)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"