MARE DE DÉU DE GRÀCIA. Llanars

Església de Sant Esteve de Llanars (el Ripollès)

Destaca la notable església parroquial de Sant Esteve, edifici romànic construït a mitjan segle XII (la consagrà el 10 de novembre de 1168 el bisbe de Girona Guillem de Peratallada); té una sola nau amb absis, i la volta és d'arc una mica apuntat.  Els murs exteriors s'ornen amb un fris de dents de serra sobre una cornisa de pedra sostinguda per mènsules.  Li dóna un gran atractiu el campanar d'espadanya sobre la façana, acabat amb una coberta piramidal molt punxeguda.  El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l'estil de l'escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga.  El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l'entrada.  A l'interior es conserva un valuós frontal d'altar romànic, que presidí el temple des de la consagració... (de la fitxa 458)
 

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL SOMRIURE (Montgrony)

Música de Mn. Josep Maideu i Auguet, pvre.

Església de Sant Pere de Montgrony al terme de Gombrèn (el Ripollès)

L'església de Sant Pere és documentada des del 899, però l'edifici actual es reconstruí entorn del 1130. Té una gran nau amb absis i dues absidioles en disposició de creu o trevolada; a migdia té un pòrtic amb tres arcs que precedeix el portal i el campanar d'espadanya. Els absis són ornats amb arcuacions i faixes de tipus llombard. Pràcticament abandonada al llarg del segle XIX (la parroquialitat havia passat a Gombrèn), fou restaurada entre el 1880 i el 1915 gràcies a l'interès dels bisbes de Vic Morgades i Torras i Bages. Amb motiu de la restauració, i en altres ocasions, s'hi celebraren festes de tipus patriòtic romàntic que exaltaven Mogrony com a Covadonga catalana.(de la fitxa 7)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT QUINTÍ DE PUIG-RODON (Campdevànol)

Música popular

Lamentable estat de l'església romànica de Sant Quintí, a Campdevànol,  bisbat de Vic.

L'estat del patrimoni propietat de l'Església és un motiu de preocupació en molts dels municipis de la comarca. En el cas de Campdevànol es pateix molt pel futur de l'ermita de Sant Quintí de Puigrodon, una església romànica del segle XII que amenaça ruïna. Sant Quintí de Puigrodon és una de les antigues parròquies del municipi, situada entre la serra de Sant Marc –al límit amb el terme de les Llosses- i el riu Merdàs, a 1.122 metres d'altitud. Va ser una donació del comte Bernat II de Besalú al Monestir de Ripoll el 1096. L'església es va construir el segle XII i forma un conjunt juntament amb la rectoria, unes capelles laterals i un alt campanar que s'acaba amb una teulada de doble vessant. La part més externa de l'església va ser construïda entre els segles XVII i XVIII. (de la fitxa 1269)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DEL CATLLAR

Música antiga extreta del C.S.I.C.

Estat actual del Santuari romànic de Santa Maria del Catllar

L'antiga parròquia i després santuari de Santa Maria del Catllar corona un cim de 1 104 m d'altitud, al SW de la vila de Ripoll. A l'indret d'un antic castell, propietat inicial dels comtes de Cerdanya, s'erigí un gran temple romànic que fou consagrat pel bisbe i abat Oliba el primer de gener de 1040, en honor de santa Maria. El terratrèmol del 1428 li féu caure la volta, i al segle XVII, quan l'església es transformà en santuari, es construí un ample cambril a l'indret de l'antic absis, i prop seu es bastí la casa o hostaleria dels ermitans. Depenia del monestir de Ripoll, i restà abandonat en ocasió de la destrucció d'aquest; resten els murs de l'església i l'arrencada d'una volta de canó. Era un edifici d'una sola nau feta amb carreus grossos i ben tallats. Es troba en estat ruïnós, de total abandó, envoltat d'antenes i amb un repetidor de televisió a prop. L'edifici és datat al final del segle XI o principi del XII. (de la fitxa 1064)

 

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

NOSTRA SENYORA DEL PUIG DE FRANSA (antics - II)

Música extreta d'un arxiu del CSIC

L'església de Sant Martí d'Ogassa es troba a 1 370 m d'altitud, als vessants de la Serra Cavallera. La uneix amb Ogassa una pista de muntanya i centra un territori de masos disseminats. La primitiva església de Sant Martíd'Aguaciafou consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf (993-1010), i fou refeta per Joan Oriol i consagrada pel seu cunyat l'abat Oliba, el 1024. Al segle XII fou molt modificada, sobretot la façana, que forma una gran pantalla amb un ample campanar d'espadanya de doble finestra, absorbit més tard pel cos de l'obra; la resta és un edifici d'una sola nau, amb capelles als murs laterals.  (de la fitxa 218)

          

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA EULÀLIA DE VILADONJA

Música de Mateu Sanclimens, o.f.m. cap.

Església romànica de Santa Eulàlia de Viladonja al terme de Les Llosses (el Ripollès)

L’església parroquial de Santa Eulàlia de Viladonja es troba a 1 012 m d’altitud, vers l’extrem S del terme, en una carena muntanyosa. El 975 és esmentada la vila rural Doneia o Donia, quan fou cedida al monestir de Ripoll per Aga, que la tenia per cessió del seu pare. L’església actual fou reedificada al segle XVIII, sobre la base d’una primitiva església romànica, de la qual guarda la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals. Té un petit campanar amb coberta piramidal a la banda de migdia, a la ratlla de la façana, on es construí un vestíbul el 1802. L’església té culte, i aquest va a càrrec del sacerdot de Matamala. (de la fitxa 1466)

           

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT COSME I SANT DAMIÀ DE LLANARS

Església romànica de Sant Esteve de Llanars al Ripollès

Destaca la notable església parroquial de Sant Esteve, edifici romànic construït a mitjan segle XII (la consagrà el 10 de novembre de 1168 el bisbe de Girona Guillem de Peratallada); té una sola nau amb absis, i la volta és d'arc una mica apuntat.  Els murs exteriors s'ornen amb un fris de dents de serra sobre una cornisa de pedra sostinguda per mènsules. Li dóna un gran atractiu el campanar d'espadanya sobre la façana, acabat amb una coberta piramidal molt punxeguda. El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l'estil de l'escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga. El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l'entrada. A l'interior es conserva un valuós frontal d'altar romànic, que presidí el temple des de la consagració... (de la fitxa 458)

           

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"  
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars

CRIST DE LA PURÍSSIMA SANG DE RIPOLL

Música de Mn. Damià Torrens, prev.

Portalada romànica del Monestir de Ripoll

La portalada monumental de l’església de Santa Maria de Ripoll, situada a la façana occidental, data de mitjan segle XII i substitueix la primitiva porta del temple. És una gran estructura rectangular adossada al mur realitzada en pedra de gres local i treballada en relleu amb escenes bíbliques i motius vegetals i geomètrics.
Es tracta d’una obra única. La seva singularitat rau tant en la seva forma, un gran arc de triomf, com en la riquesa i complexitat del programa iconogràfic, concebut molt probablement dintre la pròpia comunitat de benedictins ripollesos. (text extret de: http://www.monestirderipoll.cat/la-portada/)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT CRISTÒFOL DE TOSES

Música de Josep Maideu i Auguet, prev.

L'església n'és, sens dubte, l'element més remarcable, i es troba, juntament amb el seu cementiri, al damunt del poble, dominant la vall. Dedicada a sant Cristòfol, és un edifici del segle XI, d'una nau, acabada amb un absis senzill que sembla renovat al segle XII per la seva part superior. L'interior de l'església és arrebossat; té capelles obertes als costats de la nau. La façana té dues finestretes romàniques, i la seva porta conserva l'antiga ferramenta d'ornamentació, una mostra més dels treballs de forja de ferro d'aquesta zona. Té un notable campanar, rabassut i massís, d'un gran sòcol amb arcuacions llombardes i d'un pis superior, cobert a doble vessant, amb una gran finestra oberta i altres que es veuen tapiades, cosa que revela modificacions en la seva cobertura i segurament en l'altitud. L'interior no té ara cap peça remarcable; només hi ha unes pintures modernes, imitació lliure de la pintura romànica, que adornen l'absis. (de la fitxa 

891)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"