SANT JOAN DE LA FONT. Riudaura

 

Capella de Sant Joan de la Font al terme de Riudaura

 

Es desconeix el seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un rierol que aflueix a la riera de Riudaura. L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic.  La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri. L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria.  (de la fitxa 1568)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JOAN DE L'AVELLANET

Música Mn. Joan Bajona

Església romànica de Sant Joan al terme de Bagà

Petita d'una sola nau rematada amb absis pel cantó de llevant. El parament és de carreus de pedra disposats en filades poc regulars.  La coberta és una volta de canó i absis amb volta de quart d'esfera; exteriorment ens trobem amb una coberta a dues aigües amb teula àrab.  La porta és un arc de mig punt rebaixat adovellat i obert cap el nord. A excepció de la finestra dels cantons curts, no hi ha més obertures al mur.  Està situada en un context rural, avui dominat per un campament de l'antiga "organización de jóvenes españoles (OJE)", ara de la generalitat. Actualment hi ha un camp d'esports tancat amb filat metàl·lic just a tocar dels murs de l'església.  L'absis està datat al s. XII però la nau és una reconstrucció del s. XIV. Es té constància que el 1621 era una sufragània de la parròquia de St. Esteve de Bagà. (de la fitxa 195)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JOAN D'ORGANYÀ

Tanscripció musical de Simeó Camprubí

Cova del Sant Cap a Les Avellanes i Santa Linya

Llavors Joan d’Organyà juntament amb altes monjos de la comunitat, es traslladaren cap a terres urgellenques. S’ubicaren al llavors anomenat mont Malet, sobre el poble de Vilanova de la Sal, a uns tres quilòmetres de l’actual Monestir de les Avellanes. Damunt del mont Malet, mirant cap a l’extensa plana d’Urgell hi ha una cova natural on s’establiren els monjos. El lloc tot i les vistes al pla, era molt inhòspit, sense aigua i gairebé sense vegetació. (de la fitxa 1563)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JOAN DE MONDARN

Melodia antiga recollida per Jaume Sancristòfol, prev.

Església de Sant Joan de Mondarn al terme de Viver i Serrateix

Església de Sant Joan, bastida damunt una roca al costat de la masia de Cor-de-roure, antic hostal dels camins que de la muntanya anaven a Serrateix i a Cardona.  De l'església romànica resta l'absis i el presbiteri de la primeria del segle XI, amb vestigis del segle X.  A la paret nord del presbiteri es conserva la porta romànica.  Als segles XV o XVI fou modificada la part sud-oriental; al segle XVIII s'amplià i es deixà tal com és ara; es transformà la volta i s'hi feren el creuer, el cimbori i el campanar.  Correspon a una de les primeres comunitats de clergues de la comarca.  El lloc és esmentat ja el 899 dins les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses. (de la fitxa 768)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JOAN DE CASELLES

Música de Mn. Josep Maideu i Auguet, pvre.

Revers  dels goigs

Església de Sant Joan de Caselles a Canillo (Andorra)

Església de la parròquia de Canillo (Andorra), de tradició preromànica, situada a 1 560 m alt, damunt un turonet que s'aixeca a la dreta de la Valira d'Encamp, aigua amunt de la població. Fou refeta al s. XII, quan li foren afegits l'absis i el campanar llombard. Els pòrtics de davant i de la façana W daten dels s. XVI i XVII. (de la fitxa 600)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT JOAN DE FÀBREGUES

Música de Josep Maria i Bernat Vivancos

És un dels millors edificis romànics de la regió. L'església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern. L'absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample. El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana. Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del segle XV. Vers el 1770 s'abarrocà l'interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions dels murs i l'arrebossat desaparegueren amb la restauració, feta, a instàncies dels Amics de Rupit, per la Diputació de Barcelona. (de la fitxa 442)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JOAN I SANT PAU DE LES ABADESSES

Lletra i música populars

Antiga església parroquial de Sant Pol dedicada als patrons Sant Joan i Sant Pau

La vila de Sant Joan de les Abadesses (3 284 h el 2005), nom que perdura des del segle XI (el monestir al seu inici s’anomenà Sant Joan de Ripoll), es troba a la confluència del Ter amb la riera d’Arçamala, a redós del seu notable monestir. La primitiva església parroquial fou dedicada als màrtirs romans sant Joan i sant Pau (popularment fou coneguda primer per Sant Joanipol i després per Sant Pol), prop de la riba del Ter i l’antic pont medieval, al vell camí de Ripoll a Camprodon. (font: http://www.enciclopedia.cat/)

              

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"

SANT JOAN DE MATA

Lletra i música popular

Església romànica de Sant Joan de Mataplana a Gombrèn. Al fons les ruïnes del castell.

Església del municipi de Gombrèn (Ripollès), situada sota les restes del castell de Mataplana. Existia el 1175 i era la capella del castell. És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1969. Una pseudotradició del s XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se n'ha dit, sense fonament, Sant Joan de Mataplana.Eglésia del municipi de Gombrèn (Ripollès), situada sota les restes del castell de Mataplana. Existia el 1175 i era la capella del castell. És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1969. Una pseudotradició del s XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se n'ha dit, sense fonament, Sant Joan de Mataplana. (de la fitxa 5)

        

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"