SANTA MAGDALENA DE BURG

 

Església de Sant Cristòfol de Burg.

De la primitiva església romànica de Sant Cristòfor es conserva només part del seu mur nord, adossat a la roca, darrere la població actual i sota el penyal del castell, que correspon a un edifici d'una sola nau, segurament coberta amb embigat i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d'un arc presbiteral del qual es conserva el brancal nord.   L'aparell és de pedra llosenca sense treballar disposada irregularment en filades horitzontals, i palesa les formes rurals de les construccions s'atribueix al s. XI o potser a principis del s.XII. L'actual església és d'una sola nau flanquejada per capelles laterals amb capçalera rectangular a sud i façana sota el pinyó de la coberta amb licorella a dues aigües, en la què s'obre la porta d'arc de mig punt i per sobre d'aquesta, un petit òcul. A la dreta de la porta, s'aixeca la torre-campanar vuitavat a partir del nivell de la coberta de la nau, rematada per un agut xapitell de llicorella. Els murs externs són de pedra recoberta per d'arrebossat. (de la fitxa 1682)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JORDI DE LLIMIANA

Església de Santa Maria de Llimiana (Pallars Jussà)

 L'església parroquial de Santa Maria de Llimiana és romànica, de tres naus separades per arcades sobre pilastres. La nau central, un xic més alta, té arcs torals que recolzen sobre semi columnes adossades als pilars. El temple restà molts anys desfigurat a l'exterior, a causa de la construcció d'algunes dependències adossades, com la rectoria, la qual amagava gairebé del tot els absis. El 1990 s'hi dugué a terme l'enderrocament de l'edifici de la rectoria, que deixà al descobert la majestuositat dels tres absis romànics. Els absis romànics de l'església tenen una alçada d'uns 9 m i daten del segle XI. Aquests, com les parets laterals de l'església, són decorats per lesenes i arcuacions llombardes. El campanar, de base quadrada, és adossat a la façana de migdia, la part superior del qual s'enderrocà a la fi del segle XIX. A la façana de migdia hi ha una mènsula i cinc petits caps. El 1936 es perdé un notable santcrist romànic, de talla. (de la fitxa 213)

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT ANDREU D'ARISTOT

Música popular

Església romànica de Sant Andreu del poble d'Aristot al municipi de Pont de Bar.

Església d'una nau amb absis rodó llis. Nau coberta amb volta de canó. Porta a la façana sud amb dovelles molt ben treballades. Una finestra d'una esqueixada al mig de l'absis i una altra doble esqueixada. Campanar de planta quadrada d'època més recent. (de la fitxa 1767)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA D'ALMATÀ

Música de Mn. Francesc Baldelló, pvre.

Porta romànica de Santa Maria d'Almatà, al lateral de l'església del Sant Crist de Balaguer

L'església de Santa Maria d'Almatà forma part actualment del complex del Sant Crist i està reduït únicament a la façana oest d'aquest temple actual i alguns elements interiors. L'únic vestigi d'aquest temple s'observa en la façana oest del Sant Crist, on s'hi veu l'entrada que anava del creuer cap a la façana de ponent de l'antic temple de Santa Maria d'Almatà. La planta de l'edifici era de creu llatina, amb la façana a l'oest i el presbiteri a l'est. Com s'ha dit, únicament se'n conserva una gran portalada de mig punt adovellada i per sobre una gran rosassa decorada amb motius geomètrics (ambdós elements tapiats actualment). L'altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l'arc que sosté el cor. L'aparell d'aquesta part del temple és a base de carreus homogenis ben escairats, mentre que el rebliment dels murs és de maçoneria. La teulada de la part que resta de Santa Maria és a doble vessant, cobert amb teula i es troba en molt mal estat de conservació. Tipològicament es pot situar aquest temple en els segles XII o XIII. (de la fitxa 1972)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DELS SET DOLORS. La Seu d'Urgell

Música recuperada per Mn. Pere Mas

Catedral romànica de la Seu d'Urgell

La catedral romànica de la Seu és única a Catalunya per la seva unitat de construcció en un estil pur italianitzant. És una basílica de tres naus i transsepte molt llarg (amb cúpula sobre el creuer), en el qual s’obren cinc absis a llevant, però només el central sobresurt exteriorment (és dotat d’una elegant galeria superior i té una absidiola buidada interiorment), mentre que els laterals s’inscriuen en el gruix del mur. Les voltes són de canó, reforçada la de la nau central i d’aresta les laterals. Els pilars són de secció cruciforme amb columnetes als angles. Hi ha cinc portals, tres a la façana principal de ponent i els altres a tramuntana i a migdia; aquests són els més decorats, possiblement del segle XIII. Dues torres octagonals emmarquen el frontispici, ornamentat a la part superior per arcuacions i sanefes, i sobre el portal principal hi ha dos lleons molt deteriorats. Dues torres majors, rectangulars, s’alcen a banda i banda del transsepte. El claustre, situat a migdia de la catedral, té planta rectangular. Tres de les seves ales conserven la galeria romànica, mentre que la de llevant fou substituïda el 1603 per uns arcs i pilastres sense decoració. Els capitells del claustre mostren una clara influència rossellonesa. Esculpits en dur granit, presenten termes ornamentals o figuratius. Presideix l’església la imatge romànica de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, talla policromada del segle XIII (restaurada el 1922). (de la fitxa 1700)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DE LA CINTA (Llimiana)

Música pendent de recuperar

Església romànica de Santa Maria de Llimiana al Pallars Jussà

L'església parroquial de Santa Maria de Llimiana és romànica, de tres naus separades per arcades sobre pilastres. La nau central, un xic més alta, té arcs torals que recolzen sobre semicolumnes adossades als pilars. El temple restà molts anys desfigurat a l'exterior, a causa de la construcció d'algunes dependències adossades, com la rectoria, la qual amagava gairebé del tot els absis. El 1990 s'hi dugué a terme l'enderrocament de l'edifici de la rectoria, que deixà al descobert la majestuositat dels tres absis romànics. Els absis romànics de l'església tenen una alçada d'uns 9 m i daten del segle XI. Aquests, com les parets laterals de l'església, són decorats per lesenes i arcuacions llombardes. El campanar, de base quadrada, és adossat a la façana de migdia, la part superior del qual s'enderrocà a la fi del segle XIX. A la façana de migdia hi ha una mènsula i cinc petits caps. El 1936 es perdé un notable santcrist romànic, de talla. (de la fitxa213)

 

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Imatge del goigs: "Goigs i devocions populars"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANTA MARIA DE REMOLINS (Coll de Nargó)

Tonada pendent de recuperar

Església romànica de Santa Maria de Remolins al terme de Coll de Nargó a l'Alt Urgell.

Santa Maria de Remolins és un temple romànic. Remolins era fins fa pocs anys un indret del municipi de Montanisell, però el 1969 ha estat agregat tot aquest municipi a Coll de Nargó. La torre-campanar que motiva la present fitxa constitueix, de fet, una torre de guaita i de defensa; és de planta quadrangular, presenta escasses obertures i li fa de teulada un petit capitell, quasi només apuntat. L'obra de la torre és de filades força regulars, baldament els carreus siguin desiguals.  Edifici religiós d'una nau, amb un absis i dues absidioles. Volta espondrada, com també el mur i l'absidiola sud.  En resta la paret i l'absidiola nord i mig absis. A la façana oest campanar de planta quadrada, un pis amb finestres geminades i capitell trapezial. Construcció de pedra poc treballada fen filades. L'absis fet amb carreus polits i grans. (de la fitxa 1794)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga"

SANT JULIÀ DE LLESSUI

Música recuperada per Mn. Francesc Portella.

Església romànica de Sant Julià de Llessui terme de Sort

Església d'una nau rematada a l'est per un absis semicircular il·luminat per una petita finestra atrompetada. La nau es cobreix amb voltes d'arestes, i damunt d'aquestes, un llosat de llicorella a dues aigües. Al costat nord, s'hi obre una capella. Al sud, s'hi adossava l'antiga rectoria que en aquests darrers anys ha estat substituïda per apartaments, que malgrat tot, no desdiuen gaire, en el seu aspecte extern, de la resta del conjunt, si bé dificulten la visibilitat de l'absis. També, a migdia, i aproximadament al centre de la nau, es troba l'ampla porta d'arc de mig punt, constituït amb grans i ben tallades dovelles, totalment exemptes de decoració. Al mur que tanca la nau per ponent, s'obre una finestra de mig punt, i per damunt d'aquesta, un petit òcul. Remata el pinyó d'aquesta façana, una petita espadanya de dos arcs. L'aparell emprat és de mida bastant reduïda, integrat per blocs paral·lelepipèdics, de proporcions molt allargades i molt regulars. Als murs laterals, sota el ràfec de la coberta, corre un fris decorat amb totxos que alternen amb espais buits. (de la fitxa 1890)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTIAGO DE CASAU (Gausac)

Música popular

Església de Sant Andreu de Casau on es canten els goigs a Santiago Apòstol

L'església parroquial de Sant Andrèu es troba a l'extrem de ponent del nucli i és d'origen romànic, d'una nau rectangular i volta de canó. L'absis fou substituït pel presbiteri quadrat, i la portada de migdia és gòtica, amb quatre arcs apuntats en degradació sostinguts per semi columnes amb dues petites bases i guardapols molt gruixut i un monograma de Crist decorant la clau de l'arc superior. Damunt hi ha un Crist en relleu, amb dos àngels al costat molt arcaïtzants. El campanar és de torre quadrada, molt robusta (l'amplada total és la mateixa de l'església), amb tres plantes (la inferior ocupada pel presbiteri). Guarda a l'interior peces valuoses: la pila baptismal per-romànica, de marbre gris, decorada amb figures i ocells i formada per un monòlit de forma circular (44 cm d'alçada i 92 de diàmetre) sobre un gruixut pedestal rectangular decorat amb semicolumnes als costats acabades amb caps que fan de capitells; la pica d'aigua beneita, també de marbre, obra del segle XII decorada amb una màscara de la boca de la qual surt una llarga cinta amb profusió de flors i fulles; una talla de la Mare de Déu, romànica (de la fitxa 536)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"