SANTA FE DE LES OLUGES

Música popular

Església romànica de Sant Pere de Santa Fe de Segarra a les Oluges

L'església guarda l'estructura romànica, amb aplicacions i adaptacions posteriors, com són el campanar i la portalada orientada al N i de cara al poble. Mereixen un esment especial els seus absis, que són d'època tardana. Procedent d'aquest poble hi ha un retaule al Museu Diocesà de Solsona; hom hi pot veure les representacions pictòriques de la santa adoctrinant la gent, compareixent davant el tribunal i morint màrtir. La pintura és de la fi de l'edat mitjana. Que el poble nasqués amb el nom de Santa Fe indica l'existència d'una capella molt primitiva, on era venerada, i d'una tradició que podria molt ben ser pre-aràbiga. (de la fitxa 298)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Els Goigs a les comarques de Lleida"

MARE DE DÉU DE MAIG (Gra)

Música: Joan Tomàs i Parés

Església romànica de Sant Salvador de Gra a Torrefeta i Florejacs

Al SW de Sant Martí, a la carena de l’esquerra del fondal hi ha el poble de Gra (28 h el 2005), a 469 m d’altitud.  Conserva un nucli amb carrers i cases antigues, i a l’entrada del poble hi ha habitatges més moderns.  A la banda de llevant hi ha l’església parroquial de Sant Salvador de Gra, que conserva un absis de la primitiva construcció romànica, però la resta fou reedificada al segle XVIII.  Presideix la llinda de l’entrada un gran emblema heràldic. (de la fitxa 1296)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ROC DE GRAMUNTELL

Música popular

Revers dels goigs amb nota històrica.

Església romànica de Santa Maria de Gramuntell a la Segarra

El poble de Gramuntell (20 h el 2005), anomenat antigament Agremuntell, és situat prop del poble i municipi de Granyena de Segarra, a ponent del territori principal del municipi de Ribera d’Ondara. S'agrupa en una coma que ressalta força en aquests planells del S de Cervera. El temple parroquial de Santa Maria de Gramuntell és un símbol de l’evolució de la construcció religiosa de la Segarra, i conserva força elements de l’estructura anterior; per això hi apareixen trets romànics i encara posteriors. (de la fitxa 1373)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DEL BELL-VILAR

Música recuperada de la Sra. Creus de Sisteró

.  Acompanyament de Mn. Josep Rovira

Envoltada de granges de porcs subsisteix el Santuari d'origen romànic de la Mare de Déu del Bell-Vilar al Sisteró.

El poble de Sisteró (41 h el 2005), també al sector esquerre del Sió, es troba a llevant de Pelagalls i forma un nucli ben urbanitzat amb edificis relativament moderns i alguns d’antics, magatzems agrícoles i granges de bestiar a l’entorn.  L’església de Santa Maria del Bell Vilar o de Sisteró és als afores. Depèn eclesiàsticament de Pelagalls i fou renovada vers el 1752. Té una portalada amb grans dovelles. (de la fitxa 1511)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT LLUCIÀ DE FREIXENET

Música popular tradicional

Església de Santa Maria de Freixenet on es veneren Santa Llúcia i Sant Llucià

L'església parroquial de Santa Maria de Freixenet és moderna però conserva, com a capella lateral, la nau romànica llombarda amb absis central i restes dels dos laterals.  S'hi veneren així mateix sant Llucià i santa Llúcia en dues bones talles modernes, obra de l'escultor de Manresa Ramon Majà. (de la fitxa 685)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL COLL DE GUARDIOLADA

Música de Francesc de P. Baldelló, Pvre.

Santuari de la Mare de Déu del Coll de Guardiolada (Guàrdia-Lada) a Montoliu de Segarra

La capella de la Mare de Déu del Coll és situada al costat del castell al cim d’un turó on s’arrecera el poble de la Guàrdia-lada i fa les funcions de capella del cementiri. Per la seva acurada factura sembla correspondre a una construcció de la fi del segle XI, o inicis del XII, plenament fidel a la tradició constructiva durant el segle XI a la Segarra.  És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular. Al mur S s’obre una porta amb arc de mig punt.  Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana de ponent una de cruciforme. La capella és coronada per un campanar de cadireta d’un sol ull. (de la fitxa 1102)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PELEGRÍ DE BIOSCA

Música tradicional

Església romànica de Sant Pelegrí a Biosca, la Segarra.

L'edifici, que data del segle XI, és d'una nau coberta amb volta de canó i capelles laterals. La porta s'obre a la façana oest en arc de mig punt. El campanar, situat sobre l'entrada, és de planta quadrada i presenta un sol nivell de finestres a la part alta. Antigament estava acabat en punxa, però aquesta va desaparèixer a causa de l'incendi provocat per l'impacte d'un llamp que va caure a principis del segle XX. Conserva, del primitiu estil, el parament d'alguns murs i una part de la volta de canó. A l'interior de l'església es conserva una marededéu policroma que data de finals del segle XII. La imatge respon a la representació de la theotokos; és una marededéu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l'Infant, en total frontalitat i simetria. Ens expliquen que presenta a l'esquena una obertura per a guardar relíquies. (de la fitxa 1347) 

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Els Goigs a les comarques de Lleida"

MARE DE DÉU DE L'AGUDA

Lletra i música segons versió del 1940

Santuari de la Mare de Déu de l'Aguda a Torà

Més esponerosa és l'església de Santa Maria de l'Aguda, que aviat prengué el relleu a l'església de Sant Salvador com a centre religiós de l'Aguda, i posteriorment amb el caire de santuari.
És un edifici d'una nau i absis sobrealçats, aquest ornat d'arcuacions i bandes llombardes.
Té capelles afegides a banda i banda, porta a ponent refeta i un campanar de planta rectangular més modern.
És un edifici que cavalca entre els segles XI i XII i que ha estat modificat en diferents èpoques.
Avui dia queda poc de l'antiga esplendor de l'Aguda, i és ara una dependència de l'església de Torà, la seva antiga filial. (de la fitxa 792)

              

 

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"
MP3 de l'àlbum "Goigs de la Mare de Déu" de la Coral Polifònica de Puig-reig