SANT VÍCTOR (Saurí-Vall d'Àssua)

Transcripció de Mn. Jaume Planas

Església romànica de Sant Víctor de Saurí

Església d'una nau amb capçalera rectangular a orient i una porta als peus de la nau que s'obre en un petit atri afegit posteriorment a la construcció de l'església. També s'hi ha afegit algunes capelles laterals i d'altres dependències.Al costat de migdia s'aixeca la torre-campanar, de secció quadrada a la base, que es transforma en octogonal a partir del nivell de la coberta feta amb llicorella.L'aparell utilitzat en aquesta construcció és la pedra pissarrosa sense desbastar. Es tracta d'un edifici que ha sofert restauracions amb el pas del temps i que per tant, conserva pocs vestigis de l'edifici alt-medieval, visibles a les façanes oest i nord; i especialment en el mur sud, on es conserven dues cantonades assenyalades en el parament que semblarien correspondre a un transsepte. Si aquesta hipòtesi fos confirmada parlaríem d'una església d'una sola nau amb transsepte. En el mur de llevant s'observa una gran arcada, paredada que, podria correspondre a l'obertura absidal. Com la resta d'esglésies de la vall, l'aparell dels murs es format per carreus allargats disposats ordenadament. L'aparença actual es la d'un edifici barroc, d'estil popular remodelat íntegrament entre els segles XVII-XVIII, amb modificacions posteriors (de la fitxa 1864)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL VILARÓ

Música tradicional revisada per Jaume Planas

Revers dels goigs

Santuari a la Mare de Déu del Vilaró al terme d'Olius

La primera noticia que tenim d’aquesta capella de santa Maria del Puig, que més endavant s’anomenarà del Vilaró, és de l’any 1163. A l’acta de consagració de Sant Esteve d’Olius ni hi es esmentada. No conservant-se llibres d’obres d’aquesta capella, hem d’estudiar aquesta construcció a base dels elements que en queden. Està orientada amb l’altar a llevant i la porta d’entrada a ponent. A la banda de migjorn, s’hi veu la porta, ara tapiada, que és de mig punt i amb dovelles petites. Fins a la meitat del temple es conserven els murs primitius; l’altra meitat dels murs i l’absis son de construcció posterior, segurament de finals de segle XIII, amb una volta apuntada i l’absis sense iasenes ni arcuacions ni finestretes. (de la fitxa 1433)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT SERNÍ DE CANILLO

Lletra anònima s. XIII. Música de Jaume Planas i Pahíssa

Església de Sant Serní a la Parròquia de Canillo

L'església actual data en la seva major part del segle XVII. D'origen romànic, aquest edifici va ser també reformat el segle XVIII. Té un campanar de torre, el més alt d'Andorra, i oberts a la nau trobem quatre altars laterals. Als peus de la nau hi ha el baptisteri; en aquest indret, a l'exterior, es poden veure les restes del basament d'uns murs que devien formar part de l'obra original romànica. També a l'exterior, vora la porta, podem admirar una pica baptismal romànica de granit. (de la fitxa 721)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"