SANT ESTEVE DE CANYAMARS

Música d'autor no especificat.

Església de Sant Esteve de Canyamars, municipi de Dosrius (el Maresme)

El conjunt format per l’església i el cementiri està situat sobre una petita elevació, al costat del nucli antic de Canyamars. S’hi accedeix per unes escales i una porta de ferro, que condueixen a la façana principal. A la planxa inferior de la porta-reixa hi ha la data de 1878. Hi ha una altra porta de ferro a llevant, amb la mateixa data, que condueix al mateix cementiri per la zona de l’absis. L’església, orientada a llevant, és d’una nau, amb dues capelles adossades a cada costat i amb absis poligonal; a cada una de les façanes testeres de les capelles més properes al presbiteri s’obre una finestra acabada en arc de mig punt amb esplandit. La nau és coberta amb volta de canó, dividida en dos trams per arcs faixons recolzats en mènsules; per sobre s’hi aixeca la teulada a dues vessants, amb el ràfec acabat amb una imbricació de maó i teula. L’absis es cobreix amb una volta per aresta i amb teulada a cinc vessants. A la façana de migdia, a tocar de l’absis, hi ha afegit un petit cos amb funcions des agristia, que conté una interessant pica de pedra encastada a la paret. El cementiri s’estén també per aquest costat, amb nínxols que s’adossen a la façana del temple. (de la fitxa 406)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE CLARÀ. Argentona

Música de l'abat Gregori Maria Sunyol

Església romànica de Sant Pere de Clarà al terme d'Argentona, però més proper a Òrrius.

Petit edifici gòtic, amb elements d'un anterior romànic. La nau és quasi quadrada, així com el presbiteri. Es conserven vestigis dels fonaments i restes de les edificacions priorals. L'església és de finals del segle xiii o del començament del XIV, moment de transició del romànic al gòtic. La nau és quasi quadrada, 8 m de llarga per 9 m d'ample. Tot i que s'hi afegim el presbiteri fa un total de 12,5 m de llargada. La coberta és una volta molt apuntada. La porta d'accés té un arc de mig punt. Al costat hi ha un nínxol d'estil gòtica que contenia un antic sarcòfag. El petit campanar d'espadanya correspon a la restauració del 1920. Sempre s'ha dit que els dos sarcòfags de pedra de la façana de l'església de Sant Julià d’Argentona procedeixen de Clarà. (de la fitxa 169)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANTA EULÀLIA PROVENÇANA

Música de Joaquim Miranda.

Església romànica de Santa Eulàlia a l'Hospitalet de Llobregat.

Aquesta església, adossada a la qual ha estat bastit modernament un nou edifici parroquial de majors dimensions, és romànica, de tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle; a la façana de ponent, sobreposada a un aparell més antic, hi ha un portal amb arquivoltes ornades de fulles i motius geomètrics; al timpà hi ha una inscripció, segons la qual fou construït el març de 1201 per un mestre d'obres de qui només consta la A inicial del nom o cognom. Recentment, en edificar-se la nova rectoria s'han trobat restes d'àmfores i teules romanes, i també altres petits objectes de la mateixa època i de l'època medieval. És per aquests indrets que al principi del segle aparegué un cap de Medusa, l'original del qual es troba al Museu Arqueològic i una còpia al Museu de l'Hospitalet, possiblement d'alguna vil·la romana que hi hauria hagut per aquests encontorns. (de la fitxa 135)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE BELLVITGE

Lletra de Josep Massons i Andreu. Música de Francesc de P. Baldelló

Santuari de la Mare de Déu de Bellvitge a l'Hospitalet de Llobregat

L'antic santuari de la Mare de Déu de Bellvitge,situat a la part baixa del terme de Santa Eulàlia de Provençana, probablement ja existia al segle XI quan els esposos Gotmar i Ótula vengueren el mas anomenat Amalvigia el 1057, per 30 unces d'or. Aquest nom, que també apareix documentat com a Malvige, Amalvigia o Amalviia (procedeix de les arrels godes Amali Vigiusi correspon a un antropònim femení) es transformà en el topònim actual de Bellvitge per etimologia popular, ja que hom l'havia interpretat com a 'mal viatge'. La llegenda atribueix el canvi demala bellal fet d'haver-se dessecat aquells terrenys pantanosos i insalubres. El creixement continu del delta per causa de les riuades ha comportat que l'església hagi anat quedant soterrada. Documentada des del 1279, unes excavacions recents del subsòl n'han localitzat els fonaments uns 4 o 5 m sota el nivell actual. (de la fitxa 134)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"

SANT GALDERIC A SANT PAU DEL CAMP

Lletra i música de Joan Llongueres

Església de Sant Pau del Camp a Barcelona

Aquest és un dels conjunts monàstics catalans més mal documentats en relació a la seva importància monumental i també si tenim en compte el fet que es troba en una ciutat important. En l’any 985 ja s’esmenta una església dedicada a Sant Pau.
En un altre document de finals del segle X hom hi troba la referència d’un monestir, però tot fa pensar que llavors no tenia comunitat i, per tant, es tracti d’un record d’un monestir que en aquell moment s’havia perdut. La llacuna en la documentació podria justificar-se per la destrucció patida per l’atac a Barcelona d’al-Mansur que podria haver fet desaparèixer completament els arxius, i més si tenim en compte l’aïllament en què es trobava el lloc en aquella època. (de la fitxa 136)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"