SANT ANDREU DE GURB

Afegeix la llegenda

Música de Mn. Adjutori Vilalta

L'església de Sant Andreu de Gurb és la més gran de les quatre parròquies que hi ha al terme municipal de Gurb, que són: Sant Andreu de Gurb, Sant Esteve de Granollers de la Plana, Sant Julià Sassorba i Sant Cristòfol de Vespella. Està situada al peu mateix del característic turó del castell de Gurb, a 563m d'altitud. Aquesta església apareix documentada l'any 942 i devia pertànyer primerament als senyors del castell, els Vicaris Comtals de la família dels Gurb-Queralt, però des del seu inici exercí com a parroquial. Des del segles X doncs, que els cristians d'aquesta contrada i encara avui, ens reunim sota els seus murs. L'edifici actual data del segle XII, aprofitant de l'anterior només el campanar que sembla per les seves característiques que és preromànic, molt probablement del segle X. L'absis a l'exterior està molt ben conservat, format de carreus de pedra sorrenca, ben tallats i disposats ordenadament en files desuniformes. La nau és coberta amb una volta apuntada i reforçada per uns tímids arcs torals. La construcció d'aquesta volta és posterior. (de la fitxa 348)

           

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE LA BONA SORT

Música de Mn. Adjutori Vilalta, pvre.

Església de Sant Esteve de Granollers de la Plana al terme de Gurb (Osona)

Sant Esteve de Granollers s'aixeca sobre un petit puig al mateix peu de la carretera de Vic a Manlleu.  La seva demarcació s'estén pel sector més planer del terme.  És la parròquia més antigament documentada des del 903-, però no en resta res d'anterior a la reedificació del segle XI.  L'església actual fou aixecada i consagrada el 1088.  És l'edifici romànic més remarcable del terme, sobretot pel seu gran absis, decorat amb lesenes i arcuacions llombardes.  L’interior guarda tota la nau, amb dos arcs torals. (de la fitxa 131)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL CASTELL D'AGRAMUNT

Música de Mn. Adjutori Vilalta.

Portada de l'església de Santa Maria d'Agramunt

Situada a la part oriental de la plaça a qui dóna nom, l'Església de Santa Maria es bastí a l'extrem del carrer principal que conduïa al castell i, possiblement, fora dels primers murs medievals.  El temple agramuntí es va començar a construir a la segona meitat del segle XII coincidint amb el moment en què Ermengol VII atorgà la carta de població el 1163.  Les obres s'iniciaren per la part dels àbsis que serviren, fins al segle XVIII, de muralla de la vila pel cantó de llevant.  La portalada del costat nord es considerada dels primer temps, mentre que la principal es va acabar al cap d'un segle.  El campanar, que comença a tenir aires gòtics de la meitat en amunt, és la darrera part que es bastí vers el segle XIV. (de la fitxa 940)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs de la Ruta del Cister"

SANTA MARIA DE VALLDAURA

Música de Mn. Adjutori Vilalta, Pvre.

Església romànica de Santa Maria de Valldaura al terme d'Olvan al Berguedà

L’església de Valldaura, que és d’estil romànic tardà, té una nau sense absis amb una volta lleument apuntada; malgrat que hom en sobrealçà els murs, presenten les característiques dels edificis del segle XIII, disposició regular i blocs de pedra quadrats i ben tallats.  La façana de l’edifici té una porta adovellada amb grans pedres que formen un arc de mig punt.  Correspon a aquesta església una imatge de la Mare de Déu que data del segle XV, però que es troba encara estilísticament en la transició del romànic al gòtic, actualment conservada a Olvan. (de la fitxa 1527)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL PLA DE CORRÓ D'AMUNT

Música de Mn. Adjutori Vilalta, prev.

Església de la Mare de Déu del Pla al terme de Les Franqueses

El Mas Carbó, (Corró d'Amunt) --avui Can Biure, és citat en documents del 1200 i del 1300. Al costat d'aquest mas hi ha la capella de la Mare de Déu del Pla, vora la carretera de les Franqueses a Cànoves, –en aquest pla entre la carretera i l'ermita, hi va haver durant uns anys el camp de futbol de Corró d'Amunt.  Documentada el 1077, la capella és romànica, d'una nau i absis rodó, adornat amb arcuacions llombardes; la volta és apuntada, la porta i una petita rosassa són gòtiques. (de la fitxa 1513)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANDREU DEL CASTELL DE TONA

Música de Mn. Adjutori Vilalta, pvre.

Tot just feta la restauració de la Plana de Vic per Guifre el Pelós, quaranta caps de família establerts a Tona, tots ells amb noms de tradició visigòtica, presidits pels sacerdots Àlvar i Recared, van alçar dalt del pla del castell de Tona una església, consagrada pel primer bisbe d'Osona, Gotmar, al gener del 889. L'església primitiva fou reemplaçada al segle XI per una gran edificació romànica, i rebé l'ampliació de dues capelles, que formaven creuer, als segles XIII i XVI. També se li afegí un campanar, al segle XVII, que li donà una silueta característica. Té a dintre tombes antropomòrfiques del segle X. (de la fitxa 233)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DEL CAMÍ, D'OSONA

Música de Mn. Adjutori Vilalta, prev.

Restes de la que fou la capella romànica dedicada, originalment, a Santa Maria

Dins de la finca de Santa Margarida i queden les restes de la capella de Santa Margarida o Maria del Camí. Concretament, només es conserva la fonamentació i l'arrencada de les parets perimetrals. L'església, del segle XIII, era una construcció de planta romànica en forma de creu llatina i amb un sol absis semicircular al costat de llevant, amb la porta al cantó de ponent, al peu de la nau. Es va enrunar el segle XIX. L'advocació de la capella va anar canviant al llarg dels segles. A l'acta de fundació el titular era santa Maria. El 1367 apareix l'advocació de sant Bartomeu i el 1560 trobem un censal a favor del ciri de santa Margarida, nom amb què es coneix actualment.

Text extret de: http://calldetenes.cat/nivells/contingut/titular/ruta-del-romanic/idm/435

Fotografia cedida per "Conèixer Catalunya" atès que l'equip de "Romànic a l'Objectiu" no va ser autoritzat pels propietaris de la finca a entrar al jardí per fer les fotografies.

            

Fitxa de Romànic: "Conèixer Catalunya"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT FRUITÓS DE BALENYÀ

Música i lletra de MN. Adjutori Vilalta, prev.

El temple té una única nau acabada en un absis pentagonal, que va substituir a l'original romànic. La volta de la nau també va ser substituïda l'any 1701.
Encara es conserven de l'època romànica la majoria dels murs perimetrals, que posteriorment foren sobrealçats. Encara es pot observar l'alçada del temple romànic gràcies a alguns frisos d'arcs cecs llombards, que estaven sota la cornisa de la teulada. (de la fitxa 15)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"