Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Candelera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Candelera. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de febrer del 2017

MARE DE DÉU DE LA CANDELERA (Esponellà)

Música: Mn. Frederic Pujol i Tarrés

Església de Sant Cebrià d'Esponellà.
D'origen romànic, va ser modificada als segles XV i XVI amb elements de caràcter ogival. Reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d'armes. Conserva encara l'absis semicircular primitiu sobrealçat. S'hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l'altra d'alabastre, del segle XIV. El monestir de Sant Vicenç de Besalú posseí algunes terres a la parròquia d'Esponellà, que li foren donades pel comte Bernat Tallaferro l'any 1000, entre les quals es destaca el mas Grimau (a Spondiliano) amb totes les seves pertinences. (de la fitxa 539)


Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

diumenge, 23 de febrer del 2014

MARE DE DÉU DE LA CANDELERA DE CASTELLÓ DÈMPÚRIES

Música de J. Blanch i Reynal. Text de Mn. Camil Ceis, pvre.
Campanar romànic de la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries
El monument més important és la gran basílica de Santa Maria de Castelló, gòtica, existent ja el 1007, renovada i consagrada de nou el 1064, i reconstruïda al segle XIV; ha estat anomenada amb raó “la Catedral de l’Empordà”, ja que aquesta fou la intenció dels comtes emporitans, que pretenien de fer renéixer l’antic bisbat visigòtic d’Empúries. Iniciada a la fi del segle XIII, la magnífica façana fou acabada al principi del XV per Antoni Antigó, un dels dotze mestres que el 1416 i el 1417 participà en la reunió per a decidir si la catedral de Girona havia de tenir una o tres naus. Dels elements anteriors al gòtic, el més important és la torre campanar de planta quadrada, d’estructura romànica, amb dos pisos inferiors llisos i tres de superiors, separats per frisos d’arcs cecs i una franja de dents de serra, amb obertures triforades d’arquet de punt rodó, però amb elements decoratius ja gòtics (obra probablement del segle XIII). A l’entrada de la sagristia hi ha restes del temple romànic anterior. (de la fitxa 1304)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"