SANT ESTEVE DEL PUJOL DE PLANÈS

 

Sant Esteve del Pujol de Planès a Montmajor (el Berguedà)

L'església és una construcció interessant del primer romànic o romànic llombard (segle XI), que encara conserva la capçalera amb un absis central flanquejat per dues absidioles decorades amb arcuacions cegues i bandes llombardes.   L'església romànica fou modificada al segle XVII, data en la qual a la nau central es van afegir capelles laterals i la sagristia. L'interior es va enguixar i es va decorar amb retaules. Al segle XVII també es va construir la veïna rectoria. ... (de la fitxa 432)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT PRIM I SANT FELICIÀ (Olius)

Música pendent de recuperar

 

 

Església de Sant Prim i Sant Felicià al terme d'Olius (Solsonès)

Capella romànica d'una sola nau i absis rodó. Ha estat modificada amb posterioritat. La nau és petita i coberta per una volta d'arrencada gòtica i coronament arrodonit. La porta d'arc de mig punt adovellat es troba al mur sud. Posteriorment s'hi afegí un campanar d'espadanya. Entrant a la capella, a mà dreta i tocant a la porta hi ha una pica romànica de pedra picada. El parament està format per diferents mides i tallades en filades. (de la fitxa 1004)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANT MIQUEL DE VILADENY (Navès)

Música popular

Església romànica de Sant Miquel de Viladeny a Navès

L'església de Sant Miquel centra el petit nucli rural de Vilandeny. És una església romànica modificada, d'una sola nau i absis semicircular. Les mides de l'actual construcció són de 6,90x16 m ja que la nau va ser ampliada pelcantó de migjorn, la qual cosa ha fet que l'absis quedes descentrat. La nau té coberta de canó no romànica i arc presbiteral de mig punt. L'absis presenta finestra de dues esqueixades i arc de mig punt monolític. Conserva de l'època romànica, l' absis i part del mur nord. La porta del frontis, de llinda decorada i amb frontó és barroca. Al capdamunt s'alçaun campanar d'espadanya de dues obertures. El parament és de carreus treballats a punta, de mides diferents, en fileres. (de la fitxa 1584)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL REMEI DE CAMBRILS

Música popular

Capella romànica del Castell de Cambrils a Odèn (el Solsonès)

Mare de Déu del Remei del Castell de Cambrils. Esglesiola que forma part del conjunt del castell de Cambrils. Dedicat anteriorment a Sant Esteve, no ha deixat trobar cap dada històrica. Consta d’una nau coberta amb canó lleugerament rebaixada i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual arrenca de la roca. A l’interior, arrebossat i pintat, es conserva un arc preabsidal en degradació i un de toral, tots dos de mig punt lleugerament rebaixat.  Al mur de tramuntant, l’arc toral, que s’eixampla en els seus extrems inferiors, arrenca del sòl, mentre que, a l’altra banda, actualment s’inicia damunt un banc de pedra que no arriba al mig metre d’alçada i que s’allarga fins al frontis. Darrere l’altar hi ha un envà que dificulta la visió de la curvatura interior de l’absis i la finestra. La paret està feta amb carreus simplement escairats, de diferents mides i disposats en filades irregulars. La nau en algun moment fou allargada, per això el parament (la paret) és diferent. És tracta d’una obra rural, barroerament construïda i que, tot i el seu arcaïsme, cal situar-la en una datació ja avançada, possiblement dins el segle XII. (de la fitxa 1089)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

VERGE DE PUIG-AGUILAR

Música popular arranjada.

Santuari romànic de Santa Maria de Puig-Aguilar a Guixers (el Sollsonès)

Església d'una nau rectangular capçada per un absis quadrat. La coberta és de teula a dues vessants. L'absis està orientat a tramuntana. El parament està fet per pedres sense escairar. El conjunt ha sofert un sobrealçament i l'afegit d'un cos rectangular a la capçalera per ser utilitzat com a sagristia . També es va afegir un porxo que cobreix la porta d'entrada. No es veu cap finestra a la part antiga. A l'interior hi ha una volta de canó que arrenca d'una motllura. Hi ha també dos arcs torals de mig punt. Al cantó de llevant hi ha un campanar quadrat , amb quatre finestres obertes amb un arc de mig punt amb teulada a quatre vessants. La portada s'obre a l'angle sud-est del mur frontal. Està constituïda per dos arcs de mig punt en degradació que arrenquen d'impostes que es desenvolupen sobretot a mà dreta. (de la fitxa 1828)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT PERE DE GRAUDESCALES

 

 

Església romànica de Sant Pere de Graudescales al terme solsoní de Navès.

Es tracta d'un magnífic exemplar romànic llombard, refet a la segona meitat del segle XII, d'una nau i tres absis, amb el cimbori vuitavat sobre el creuer, sostingut per quatre petxines; els absis acaben amb arcuacions cegues però sense les bandes. Va ser restaurat els anys 1956-58 per les diputacions de Lleida i de Barcelona. Al principi del segle X el prevere Magnulf, potser rector de la Móra, edificà en aquest lloc una església dedicada a sant Pere, consagrada el 913 pel bisbe d'Urgell Nantigís, i un estatge. D'acord amb el bisbe i el comte Borrell, el prevere Francemir hi edificà el monestir perquè s'hi establís una comunitat de monjos que seguissin la regla de sant Benet. (de la fitxa 700)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DEL SOLER

Música de Mn. Joan Ballarà, Pvre.

Santuari de Santa Maria de la Torre del Soler de Clariana.

Aquest senzill edifici consta d'una nau coronada a llevant per un absis semicircular. La coberta de la nau és de doble vessant, refeta darrerament amb bigues i rajola, que han dotat el conjunt de gran dignitat. L'absis, de pedra picada a cops de maceta, és cobert cònicament amb lloses. L'aparell és de carreuons escairats i ben ordenats, els quals palesen una cronologia del final del segle XI, o bé dins les formes rurals del segle XII. (de la fitxa 396)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MARTÍ DE SERRES (Navès)

Música popular

Ermita d'orígen romànic al llogarret de Serres del municipi de Navès al Solsonès.

Església romànica modificada d'una nau i absis desaparegut. Les seves mides són de 4,85x6,70 metres. La volta de la nau ha desaparegut. A la banda interior del frontis hi ha senyals d'haver tingut volta d'arrencada gòtica i coronament arrodonit. Va ser convertida en pagesia, actualment abandonada i conserva només una part de la nau. L' absis, ha estat substituït per una construcció rectangular. La coberta del conjunt és avui a una vessant. El mur sud es conserva en tota la seva alçada i té encara la cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell. El mur nord, està refet d'un metre del sòl en amunt i el frontis, està deformat per un pilar que sosté la teulada. El parament és de grans carreus treballats a punta. La porta al mur sud, és d'arc de mig punt adovellada i està tapiada. L'església està orientada a l'est. (de la fitxa 1762)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTÍSSIM SAGRAMENT DE TENTELLATGE

Transcripció musical de Jori Xandri

Església romànica de Sant Martí de Tentellatge al terme municipal de Navès

Sant Martí de Tentellatge, que és esmentada ja el 839 (Tintillagine), en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, i que esdevingué després sufragània de la de Sant Feliu.   Es troba prop del collet de Correà, per on passa la carretera de Solsona a Berga, a la vora de la riera de Tentellatge, que neix a l'enclavament de Comesposades (Montmajor) i desguassa a l'aigua d'Ora per l'esquerra, prop de Navès, després de pujar per l'església de Santa Maria de Preixana, també sufragània de la de Sant Feliu de Lluelles, esmentada ja en un document del 1024.  L'església de Tentellatge ha estat substituïda per la de la masia de Postils, més a ponent, a la vora de l'aigua d'Ora, on ha estat bastida també una escola, en el camí a Sant Pere de Graudescales. (de la fitxa 742)

           

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"