SANT JOAN DE LA FONT. Riudaura

 

Capella de Sant Joan de la Font al terme de Riudaura

 

Es desconeix el seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un rierol que aflueix a la riera de Riudaura. L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic.  La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri. L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria.  (de la fitxa 1568)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANDREU DE PORRERES

 

Música popular

 

Església Romànica de Sant Andreu de Porreres a la Vall del Bach, terme de la Vall de Bianya

 

Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac. La primera referència documental és de l'any 946. Actualment es troba en molt mal estat de conservació, gairebé en ruïna.

Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l'edifici romànic s'anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modificat en èpoques més tardanes.

L'absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S'hagué de reforçar, sembla que després dels sismes, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de dobre esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l'extrem sud de la mateixa capçalera.

La porta d'entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants. (de la fitxa 1459)

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

 

SANT MIQUEL ARCÀNGEL DE PERA

 

 

 

Església romànica de Sant Miquel

Aigua amunt de la vall d’Oix, als seus vessants esquerres, enlairada a uns 800 m, hi ha la caseria (22 h) i l’antiga parròquia de Sant Miquel de Pera, església d’origen romànic, molt modificada, amb una porta a migdia protegida per un porxo d’època posterior i un campanar d’espadanya transformat en torre. En depengué l’església de Sant Andreu de Bestracà i fou un dels llocs més poblats del terme.(de la fitxa 1560)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DELS DOLORS. Begudà

Música pendent de recuperar

Església de Santa Eulàlia de Begudà a la Garrotxa

La construcció, d’època medieval, ha estat parcialment reformada amb els anys. En origen era d’una sola nau, coberta amb volta de canó, però amb una ampliació posterior s’hi van afegir dos grans arcs, als costats de la nau, que van donar lloc a dues naus laterals, alhora que s’hi va afegir un porxo d’accés que encara es pot veure actualment. A l’església encara s’hi duen a terme celebracions religioses i esdevé el punt d’unió del nucli de Begudà, dins del municipi de Sant Joan les Fonts. (de la fitxa 1491)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Imatge del goigs: "Goigs i devocions populars"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANT ANDREU DE VILA-ROBAU (Ventalló)

Música pendent de recuperar.

Església romànica de Sant Andreu de Vila-robau a l'Alt Empordà.

Situada dins del poble de Vila-robau, a l'extrem nord-oest del municipi de Ventalló al qual pertany. El temple està situat a la part nord del nucli. Petit edifici d'una sola nau, amb absis de planta de ferradura orientat a llevant. Actualment, el temple no té culte, és de propietat particular i està envoltat d'altres construccions. La volta de la nau és de canó seguit i la de l'absis és de quart d'esfera, obert directament a la nau. Amb posterioritat s'obriren dues capelles laterals, probablement en època moderna.La façana està orientada a ponent i presenta una portalada d'un sol arc de mig punt, lleugerament rebaixat, bastit amb pedres de mida petita desbastades, a mode de dovelles. Està sostingut per muntants destacats que incorporen algun carreu desbastat. A la part superior hi ha una petita finestra d'un sol biaix, una mica malmesa. A l'absis hi ha una altra finestra d'un sol biaix, actualment modificada. Al mur meridional de la nau s'hi va afegir l'antiga rectoria i el mur septentrional no posseeix obertures. Al mur de capçalera hi ha un senzill i primitiu campanar de cadireta. L'església conserva restes de pintures murals de diverses èpoques. (de la fitxa 1667)

     

 

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Imatge del goig: "Goigs i devocions populars"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANT MARTÍ DE TORALLES (Montagut i Oix)

Música pendent de recuperar

Església romànica de Sant Martí de Toralles a l'Alta Garrotxa

Capella situada dins la vall del Bac però pertanyent al municipi de Montagut i Oix, situada als peus del Montpetit. L’any 1279 s’esmenta “ecclesia de Torrayles”. El 1280, “Torrayes”. El 1362, “Sancti Martini de Thoraliis” en el “Llibre verd” del Capítol de Girona. Havia estat una parròquia independent, però a finals del segle XVI consta ja unida a la parròquia d’Oix. I partir del segle XVII-XVIII passa a dependre de la de Santa Maria de Castellar de Muntanya. L’edifici, romànic, és d’una planta amb volta apuntada. L’àbsida és a llevant, semicircular amb cornisa i fris sostingut per mènsules senzilles, algunes de les quals venen ornamentades amb elements geomètrics. Té una finestra central protegida per una cornisa semicircular. Al sud hi ha dues finestres, cornisa, fris sostingut per mènsules i porta amb dos arcs en gradació. Aquesta conserva part del forrellat, amb cap de dragó, romànic. A ponent hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura convertit en torre amb teulat de dos vessants i una finestra en el centre del mur. A l’interior hi ha una pica baptismal d’immersió romànica sense cap ornament. Un retaule (senzill cobreix part de l’àbsida, fent que la finestra central sigui cega. (de la fitxa 1798)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

VERGE DEL VITRALL

Música de Salvador Dabau

La Catedral de Girona

Dintre de l'edifici romànic de la catedral destaca el claustre de planta trapezoïdal per la irregularitat del terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són de quart de canó mentre que la nord és de mig. Les columnes aparellades i pilars intercalats suporten el carregament de les voltes mitjançant arcs de mig punt amb sostret interior i exterior. L'escultura d'alguns capitells, principalment els de l'ala sud, desenvolupa un ampli cicle veterotestamentari iniciat amb la creació d'Adam.
La iconografia de l'Antic Testament, excepcional pel seu número, es presenta en molts casos com una premonició tipològica del Nou, del qual només s'escollí un incomplet cicle cristològic. La resta de representacions són de caràcter animal i vegetal, amb algunes escenes de caça i treballa. Les figures, de cànon curt i caps grossos amb trets molt breus, recorden les dels claustres de Sant Cugat i Sant Pere de Galligans, encara que els nexes són més d'ordre compositiu que estilístic. Tots ells, però, s'inclouen dins un corrent autòcton amb influències llenguadocianes, practicat per diferents tallers a Catalunya durant la segona meitat del segle XII i principis del XIII.(de la fitxa 1900)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DE GRÀCIA I DEL BELL AMOR

Música de Francesc Civil

Claustre romànic de la Catedral de Girona

... Dintre de l'edifici romànic de la catedral destaca el claustre de planta trapezoïdal per la irregularitat del terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són de quart de canó mentre que la nord és de mig. Les columnes aparellades i pilars intercalats suporten el carregament de les voltes mitjançant arcs de mig punt amb sostret interior i exterior. L'escultura d'alguns capitells, principalment els de l'ala sud, desenvolupa un ampli cicle veterotestamentari iniciat amb la creació d'Adam. (de la fitxa 199)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DELS ÀNGELS (Sant Feliu de Guíxols)

Música de Josep Maria Vilà

Església parroquial de Sant Feliu de Guíxols de la qual és titular la Mare de Déu dels Àngels.

Sobre velles construccions, els monjos hi feren bastir l’església monacal (s. IX-XV). La primera fase és d’estil romànic (s. IX-XIV). Aquesta correspon al frontis de l’església i al primer tram de la seva nau. El Crist, encara que és de procedència navarresa, també és romànic. (de la fitxa 1258)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"