Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Llúcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Llúcia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de març del 2017

SANTA LLÚCIA (La Seu d'Urgell)

Música recollida per Mn. Pere Mas, Pvre.

Interior de la catedral de Santa Maria de La Seu d'Urgell.
La catedral mostra nus els paraments i la seva bella arquitectura, desproveïda de decoració, ja que l’ornamentació pictòrica antiga és escassa, els altars foren destruïts diverses vegades i altres elements (el cadirat gòtic del cor, del segle XV, el retaule d’argent daurat, del 1350, i el retaule de talla policromada, del 1631) han desaparegut. Les pintures que decoraven l’absis del costat de l’Epístola proper a la torre del transsepte, i que entre altres representacions mostren la de la Santa Cena (segle XIII), es conserven al Museu Episcopal de Vic. Annex a la catedral hi ha el Museu Diocesà d’Urgell, instal·lat a la capella de la Pietat del claustre, del segle XVI, i a l’antic edifici, degudament condicionat, de les monges llevadores. (de la fitxa 1700)




Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

diumenge, 19 d’abril del 2015

SANTA LLÚCIA DE CORTÀS

Música popular
Església romànica de Sant Policarp de Cortàs, annexa a Ellar (Bellver de Cerdanya)
L'església de Sant Policarp de Cortàs està situada en un petit turó de l'entitat de població de Cortàs pertanyent al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya.  Surt anomenada, al costat de la parròquia d'Éller a la fi del segle X a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell.  Construït cap a la meitat del segle XII, és d'un romànic auster sense cap ornamentació. Consta de nau única amb un absis desviat cap a l'esquerra amb volta semicircular i la de la nau apuntada, construïda posteriorment. En el centre de l'absis té una petita finestra, l'única de la qual disposa el temple. A ambdós costats de la nau es van afegir dues capelles laterals i la sagristia en reformes posteriors. Té una petita pica baptismal amb ornamentació treballada. (de la fitxa 198)


            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

diumenge, 7 de desembre del 2014

SANTA LLÚCIA DE RIPOLL

Música de Mn. Damià Torrents i Coll, Pvre.
Església romànica de Sant Pere a Ripoll. Actualment sense de culte
La parròquia de Sant Pere, consagrada el 890 pel bisbe Gotmar i renovada el 977, fou restaurada de nou a mitjan segle XI, amb un edifici de tres naus, acabat en tres absis (un d'ells dedicat a sant Andreu), dins el més pur estil romànic (segle XI). A la façana de ponent hi ha adossat un cos rectangular que, segons E. Junyent, pertany a la primitiva església de Sant Pere, i seria, per tant, pre-romànica. Xavier Barral, però, ho nega tot dient que devia ser del segle XI.  Les darreres modificacions a l'església de Sant Pere van ser fetes el 1929, quan hom remodelà l'exterior i la part superior de l'església, la qual cosa acabà transformant totalment la seva fisonomia original. (de la fitxa 1005)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

diumenge, 16 de novembre del 2014

SANTA LLÚCIA DE GELIDA

Música de Pere Vallribera
Revers dels goigs amb la partitura i nora històrica

Església de Sant Pere de Gelida on es canten els goigs de Santa Llúcia

D'origen preromànic, és documentada el 945; l'església va ser reformada en diverses ocasions, la més important de les quals el 1780, any en què el rector demanà llicència als senyors del castell per a utilitzar la pedra dels edificis enderrocats a fi de construir el campanar, octagonal.  L'absis antic no es conserva ja que l'església fou allargada per aquesta banda i hi fou bastit un absis de planta poligonal cobert amb volta de creueria.  S'hi han descobert tres finestres preromàniques, que eren tapiades, i l'ara primitiva.  S'han restaurat els pilars, s'ha reconstruït la volta i s'ha arranjat el paviment; va ser reoberta al culte per la festa major del 1979.  El 1981 rebé com a donatiu un retaule barroc, datat el 1782, i diversos ornaments litúrgics.  Fora de l'església hom descobrí algunes sepultures antropomorfes. (de la fitxa 998)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

dissabte, 28 de desembre del 2013

SANTA LLÚCIA DE SOBREMUNT

Lletra i música tradicionals
Ermita romànica dedicada a Santa Llúcia al municipi de Sobremunt
Capella romànica situada a 50 metres del mas del Colomer i des d'on s'observa una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. És coneguda des de 1190. És un edifici molt transformat (1757, 1887, 1947), que conserva íntegra la nau i l'absis romànic del segle XII. L'església actual (del segle XVIII) és de planta rectangular; consta d'una sola nau, separada del presbiteri mitjançant una reixa, i decorada de manera senzilla en estil barroc. (de la fitxa 1331)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

diumenge, 17 de març del 2013

SANTA LLÚCIA DE PUIGMAL

Lletra i música populars

Església romànica de Santa Llúcia de Puigmal al terme de Sant Joan de les Abadesses


Antic poble i parròquia del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Situat a l'extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l'esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d'Aulina.
 Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan. El 1165 es reedificà i consagrà l'església, que encara es conserva. Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses. (de la fitxa 17)

 http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/&MD/MD_Alegries_LloretMar&Mundet_H.mp3

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Bibliogoigs"