L'ASSUMPCIÓ. Santa Maria de Merlés

Música de Mn. Llorenç Riu, pvre.

Església de Sant Martí de Merlés.

L'església de Sant Martí de Merlès, a l'esquerra de la riera, s'uneix a la propera de Santa Maria, a l'altra banda, per un antic pont medieval que encara no existia l'any 893, quan es va consagrar l'església de Santa Maria de Merlès.   El degueren crear poc després els fidels de la part esquerra del riu, que es consideraven del bisbat de Vic, mentre que els de la riba dreta eren del bisbat d'Urgell.  Es tracta d'un pont gòtic que fou consolidat al segle XVIII. Consta de tres arcs, el central lleugerament apuntat i els dos laterals de mig punt.  Hom té notícies de l'església de Sant Martí des de l'any 976, però l'edifici preromànic fou substituït a mitjan segle XI per l'actual, que es reformà al segle XVII.  Consta d'una nau romànica que es cobreix amb una volta del segle XVII, un presbiteri quadrat i una porta a migdia.  El campanar romànic és una torre quadrangular amb dues obertures d'arc de mig punt que s'aixeca sobre la nau. (de la fitxa 1170)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT SALVADOR DE BELLVER (el Lluçanès)

Música de Josep Prenafeta i Gavaldà

Església romànica de Sant Salvador al terme de Sant Boi de Lluçanès

Aquesta església es troba citada l'any 1110. Des de començaments del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues que seguia la regla de sant Agustí. Aquesta comunitat havia quedat reduïda el 1278 a un sol membre, en canvi adquirí força importància una confraria que també hi tenia seu.

Situada dalt d'un turó. Església d'una sola nau amb volta apuntada i dos arcs torals.

 L'absis té dues finestres amb arcs en degradació, cornisa en dents de serra, arcuacions i bandes llombardes. (de la fitxa 121)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DEL GRAU (Lluçà)

Lletra i música de Mn. Sebastià Noguera, prev.

Capella romànica de Sant Pere del Grau al terme municipal de Lluçà.

L’església de Sant Pere del Grau, antiga sufragània del monestir de Lluçà, es troba dins del terme de Lluçà, al N de Prats de Lluçanès, prop el gran casal del Grau. És un edifici de tradició romànica molt modificat i restaurat al principi de segle XX. Abans el lloc era anomenat Torroella, i l’església Sant Pere de Torroella. L’any 1878 l’esglesiola passà a ser capella particular del mas de Torroella. (de la fitxa 1270)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

NOSTRA DONA DE PINÓS

Música segons una edició del 1968

Església roànica de Sant Pau de Pinós a Santa Maria de Merlés (el Lluçanès)

L'església de Sant Pau de Pinós fou centre d'una petita demarcació històrica centrada en l'antic castell de Pinós, o torre de Ginebret, situada no gaire lluny del mas de Ginebret i abocada a la vall de Merlès; és citada ja el 1063, en què depenia de Miró Riculf, tronc del famós llinatge dels Pinós, raó per la qual hom ha considerat que aquest petit terme donà el cognom als futurs barons de Pinós i Mataplana. Les primeres notícies de l'església són de l'any 1169, però d'aquest edifici romànic només es conserva l'absis semicircular, a llevant de l'actual església, que fou construïda al segle XVII i ampliada al XVIII amb capelles laterals, la sagristia i el campanar de planta quadrada. (de la fitxa 1129)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ANDREU DE LLANARS (Prats de Lluçanès)

Música d'Angel Noguera i Alegre

Revers dels goigs  amb nota històrica

 

Ermita romànica de Sant Andreu a Llanars de Prats de Lluçanès

 Les primeres referències que en tenim daten de l’any 997. Apareix atestada l’any 1034 i l’any 1084 ja té la categoria de parroquial. L’edificació actual és del segle XII, d’una sola nau de dimensions mitjanes. L’absis té una finestra al centre, de doble esqueixada. A la banda sud de la nau, hi ha la porta i una petita finestra. La part més interessant de l’església és a la banda de ponent, on salta un mur amb una finestreta en forma de creu i sobre el qual descansa un campanar de planta quadrada amb dos pisos, finestres grans en el primer i geminades amb columna i capitell en el segon. Gràcies a la iniciativa de particulars i Ajuntament, l’any 1982 s’hi va fer la primera fase de restauració, consistent en l’arranjament de la teulada i de tot el seu entorn. El mes d’abril del 1991 l’Ajuntament va finalitzar les obres de restauració de l’interior de l’església. (de la fitxa 16)

       

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE SERRALLONGA

Música de Carles Casas

Revers amb nota històrica

Església de Sant Pere de Serrallonga al terme d'Alpens

Església rural, sufragània d'Alpens (Osona), situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga. Als seus orígens coneguts (938 i 982) era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga. Al s XIV perdé la independència i l'antic nom i passà a ésser sufragània d'Alpens. Tenia 2 famílies el 1686. És una església pre-romànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837.  Gràcies a les dades recollides a l’anvers dels Goigs a Llaor de Sant Pere, sabem : Quan a l’edifici, d’uns 30 m2, té la planta típica de l’arquitectura religiosa pre-romànica, amb una sola nau, rectangular, capçada a llevant per un absis o santuari, de planta gairebé quadrada. L’accés a l’interior es fa per una porta amb arc de mig punt, romànica, oberta a la façana de migdia. (de la fitxa 278)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA LLÚCIA DE SOBREMUNT

Lletra i música tradicionals

Ermita romànica dedicada a Santa Llúcia al municipi de Sobremunt

Capella romànica situada a 50 metres del mas del Colomer i des d'on s'observa una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. És coneguda des de 1190. És un edifici molt transformat (1757, 1887, 1947), que conserva íntegra la nau i l'absis romànic del segle XII. L'església actual (del segle XVIII) és de planta rectangular; consta d'una sola nau, separada del presbiteri mitjançant una reixa, i decorada de manera senzilla en estil barroc. (de la fitxa 1331)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

VERGE DE LLUÇÀ

Música de Rafael Subirachs. Lletra de Mn. Lluís Alemany, pvre.

Claustre de l'església romànica de Santa Maria de Lluçà

Consta d’un seguit d’obres del romànic inicial fins al principi del Gòtic: l’església, claustre, absis, cor, altar, frontal d’altar, porta forrellada, pintures al fresc, creu policromada, tombes antropomorfes... Es tracta d’un patrimoni amb un gran valor artístic, el qual una part queda constatada al Museu de Lluçà, situat al mateix monestir i on guarda restes de les pintures al fresc.

El claustre té una forma irregular, és un paral·lelgram que amida 6,45 x 7,40 x 6,75 x 5,60 metres. Les quatre galeries tenen un total de 18 arcs sostinguts per vint-i-dues columnes amb els corresponents capitells, als quals s’han d’afegir els quatre capitells i columnes dels arcs que traven els pilars angulars. Dels 22 capitells, 20 estan escolpits, amb diferents motius vegetals o animals, que ens recorden el claustre de Ripoll. Per aquest motiu es pensa que el calustre fou construït en la mateixa època, entre 1172 a 1206.

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"