SANT MARTÍ XIC

 

Església dedicada a Sant Martí al terme de Masíes de Voltregà (Osona)

L'església de Sant Martí Xic fou des de els seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials, depenent dels senyors del castell, fins que finalment passà a dependre del domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. Les primeres notícies d'aquesta església es remunten a l'any 1097, quan el sacerdot Ermemir deixà dos sesters de pa i de vi per la seva edificació, que deu correspondre a l'edifici actual. A partir de 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Quan els bisbes de Vic va comprar el castell de Voltregà, l'any 1370, també esdevingueren patrons de l'església. Al segle XV li fou llevat el títol de parròquia. La falta de culte va portar a l'abandó i posterior ruïna de la capella, fins que l'any 1984 va ser restaurada. (de la fitxa 281)

 

 

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga" 

Imatge del goig: "ADET"

SANT MARTÍ DE TORALLES (Montagut i Oix)

Música pendent de recuperar

Església romànica de Sant Martí de Toralles a l'Alta Garrotxa

Capella situada dins la vall del Bac però pertanyent al municipi de Montagut i Oix, situada als peus del Montpetit. L’any 1279 s’esmenta “ecclesia de Torrayles”. El 1280, “Torrayes”. El 1362, “Sancti Martini de Thoraliis” en el “Llibre verd” del Capítol de Girona. Havia estat una parròquia independent, però a finals del segle XVI consta ja unida a la parròquia d’Oix. I partir del segle XVII-XVIII passa a dependre de la de Santa Maria de Castellar de Muntanya. L’edifici, romànic, és d’una planta amb volta apuntada. L’àbsida és a llevant, semicircular amb cornisa i fris sostingut per mènsules senzilles, algunes de les quals venen ornamentades amb elements geomètrics. Té una finestra central protegida per una cornisa semicircular. Al sud hi ha dues finestres, cornisa, fris sostingut per mènsules i porta amb dos arcs en gradació. Aquesta conserva part del forrellat, amb cap de dragó, romànic. A ponent hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura convertit en torre amb teulat de dos vessants i una finestra en el centre del mur. A l’interior hi ha una pica baptismal d’immersió romànica sense cap ornament. Un retaule (senzill cobreix part de l’àbsida, fent que la finestra central sigui cega. (de la fitxa 1798)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANT MARTÍ DE MAÇANET

Música de J. Sancho Marraco

LLEGENDA
La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan essent Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació.

De la Viquipèdia

Església romànica de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys a l'Alt Empordà.

L'església situada, al centre del poble, és d'una nau amb absis semicircular, el qual presenta la característica articulació del seu mur amb decoració de dents de serra i un fris d'arcs cecs. Algunes de les mènsules dels arcs tenen motius en relleu. D'època romànica també resten tres finestres de doble esqueixada, alguna d'elles reformada. Hi ha dues portalades, una a ponent, modificada, i l'altra, més destacada, a migdia (coneguda com a Porta Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt esquemàtics que representen personatges i fruits. La nau posseeix volta apuntada, i tot l'aparell de l'església està fet amb carreus de granit, ben escairats i voluminosos. De l'interior només esmentem l'arc triomfal doble i en degradació, i la coberta ametllada del presbiteri. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar de planta octogonal amb arcades de mig punt, que és un afegitó del s.XVII o del XVIII. Com en altres esglésies d'aquesta comarca no hi falten làpides gòtiques. Apareixen encastades en el mur de migdia, i la inscripció més ben conservada data de 1340. Fruit d'unes obres de fortificació realitzades en els segles XVII i XVIII, dos galeries laterals sobremonten els murs romànics de la nau. (de la fitxa 1845)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT MARTÍ DE SERRES (Navès)

Música popular

Ermita d'orígen romànic al llogarret de Serres del municipi de Navès al Solsonès.

Església romànica modificada d'una nau i absis desaparegut. Les seves mides són de 4,85x6,70 metres. La volta de la nau ha desaparegut. A la banda interior del frontis hi ha senyals d'haver tingut volta d'arrencada gòtica i coronament arrodonit. Va ser convertida en pagesia, actualment abandonada i conserva només una part de la nau. L' absis, ha estat substituït per una construcció rectangular. La coberta del conjunt és avui a una vessant. El mur sud es conserva en tota la seva alçada i té encara la cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell. El mur nord, està refet d'un metre del sòl en amunt i el frontis, està deformat per un pilar que sosté la teulada. El parament és de grans carreus treballats a punta. La porta al mur sud, és d'arc de mig punt adovellada i està tapiada. L'església està orientada a l'est. (de la fitxa 1762)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MARTÍ DE DOSQUERS

Música popular tradicional.

Església romànica parroquial de Sant Martí de Dosquers a la Garrotxa.

L'església parroquial de Sant Martí de Dosquers s'alça a 162 m d'altitud al centre de l'antic terme.És un edifici romànic, d'una sola nau, absis semicircular sobrealçat i porta amb arquivoltes.Posteriorment hom li afegí una torre campanar de planta rectangular damunt la façana, que dóna al conjunt un aire fortificat.Prop seu hi ha alguns masos.És documentada per primera vegada el 1278 (Sancti Martini de Duobuscheriis) quan el bisbe de Girona Pere de Castellnou llegà un calze d'argent a aquest temple. (de la fitxa 713)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MARTÍ DE SERRAÏMA

Música de Mn. Josep Potellas i Casals

Revers amb la nota històrica.

Església de Sant Martí de Serraïma al terme municipal de Sallent (Bages)

Sant Martí de Serraïma conserva la seva església romànica, la qual s'aixeca en una zona planera molt propera al mas Santmartí. L'edifici, per bé que en el seu origen era una construcció romànica que hom data del segle XII, actualment, a causa de les acusades transformacions que s'hi feren al segle XVIII, li llevaren la seva estructura primitiva (supressió de l'absis i inversió de l'orientació del temple). (de la fitxa 452)

           

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MARTÍ DE PERALADA

Música de Mn. Josep Maria Albert.

L'església parroquial de Sant Martí de Peralada és documentada des del 1002 i molt probablement existia abans; l'actual edifici és del segle XVIII, d'una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i absis poligonal; la nau es divideix en cinc crugies i té volta de llunetes. Conserva alguns elements romànics i el campanar gòtic, dels segles XIV i XV. (de la fitxa 447)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MARTÍ DE SURROCA

Goigs antics de Sant Martí que es canten amb la mateixa tonada que els d'Ogassa

Església romànica de Sant Martí de Surroca a Ogassa

L'església parroquial de Sant Martí de Surroca dóna nom a un conjunt de masies esparses. Es troba a uns 1 300 m d'altitud, al sector nord-oriental del terme, a la capçalera de la riera de Malatosca, sota una cinglera de pedra que li donà el nom ( Su-rocao Sots-roca). Aquest sector (Surroca de Dalt) és documentat ja el 913, i l'església des del 1090, però devia ser més antiga, perquè el 1104 fou consagrada de nou pel bisbe de Vic Arnau de Malla a petició dels comunitaris del monestir de Sant Joan de les Abadesses, senyors de l'església. L'edifici és el mateix que fou refet a l'inici del segle XII, amb un portal a migdia i un sol absis a llevant. (de la fitxa 219)

          

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MARTÍ D'EL BRULL

Música de Mn. A. Ramírez, prev.

Revers dels goigs.

Església romànica de Sant Martí d'El Brull

Consagrada després del 1057, és d’una nau, i tenia tres absis. Al segle XII, a la part de migdia, hi fou afegit un pòrtic i fou decorat l’absis amb la figura del pantocràtor, actualment conservada al Museu Episcopal de Vic. Posteriorment s’hi afegí un campanar i capelles laerals que mutilaren les absidioles. També s’obrí un nou portal al mur de ponent.  Està situada a la mateixa localitat d'El Brull a pocs Km de Seva. (de la fitxa 56)

            

   Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"