SANTA MARIA DEL CASTELL DE SALDES

Música pendent de recuperar

Ermita romànica de Nostra Senyora del Castell de Saldes al Berguedà

Petit temple de nau única, coberta amb volta apuntada i acabada amb un absis semicircular, orientat a llevant.  L'absis és fet amb pedres de diferents mides sense polir i rejuntades amb argamassa.  La porta primitiva, coberta amb un arc adovellat i encarada a migjorn, està actualment tapada.  Quant a la porta actual, a ponent, està disposada a sota del campanar d'espadanya. Aquest està descentrat i és d'una sola obertura. 
L'estructura és de pedra de diferents mides, tot i que molta part està emblanquinat. L'interior està enguixat, amb l'absis tapiat per un envà al qual hi ha adossada una fornícula de fusta amb una còpia de la imatge de la Marededéu del Castell, ja que l'original es perdé durant la Guerra Civil. (de la fitxa 1559)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga" - goigs@rostoll.cat

SANTA MARIA DEL CASTELL DE MIRALLES

Música pendent de recuperar

Església Romànica de Santa Maria al peu del Castell de Miralles a l'Anoia.

Destaca en una zona inferior del castell de Miralles, i dins del que fou el seu recinte fortificat, l’església de Santa Maria, un edifici romànic d’una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, sense absis diferenciat, que ens permet datar-la cap a finals del romànic, concretament vers el segle XIII.  La porta d’accés a migdia és de mig punt, amb una arquivolta suportada per columnes avui desaparegudes, una de les quals possiblement fou aprofitada per construir la finestra de ponent (de la fitxa 1099)

     

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Enviar informació a: "Els Goigs d'Obaga"

MARE DE DÉU DEL CASTELL D'AGRAMUNT

Música de Mn. Adjutori Vilalta.

Portada de l'església de Santa Maria d'Agramunt

Situada a la part oriental de la plaça a qui dóna nom, l'Església de Santa Maria es bastí a l'extrem del carrer principal que conduïa al castell i, possiblement, fora dels primers murs medievals.  El temple agramuntí es va començar a construir a la segona meitat del segle XII coincidint amb el moment en què Ermengol VII atorgà la carta de població el 1163.  Les obres s'iniciaren per la part dels àbsis que serviren, fins al segle XVIII, de muralla de la vila pel cantó de llevant.  La portalada del costat nord es considerada dels primer temps, mentre que la principal es va acabar al cap d'un segle.  El campanar, que comença a tenir aires gòtics de la meitat en amunt, és la darrera part que es bastí vers el segle XIV. (de la fitxa 940)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs de la Ruta del Cister"

SANTA MARGARIDA DEL CASTELL. La Pobla de Claramunt

Música de Mn. Lluís Martí

Restes de l'església romànica de Santa Maria del Castell de Claramunt, a l'Anoia.

En un altre extrem del perímetre d'aquest recinte més alt del castell de Claramunt es bastí la gran església romànica de Santa Maria, de tres naus, de la qual es conserven l'imponent absis central i una de les absidioles, amb arcuacions llombardes i lesenes (segle XI); i es poden seguir les parets. Dedicada a santa Maria i primitiva parròquia del lloc, al seu costat es bastí l'esglesiola de Santa Margarida, petit edicle rectangular del 1303, amb portal adovellat, entre els murs de la primera església i la muralla; encara té culte i és tradicional l'aplec de la Santa Creu per beneir el terme. (de la fitxa 988)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

MARE DE DÉU DEL CASTELL DE GALLIFA

Música: Mn. Josep Dalmau. Lletra: Jesús Prujà

Església romànica de Santa Maria del Castell de Gallifa

En un turonet, al centre del planell, s'aixequen les restes d'una antiga residència d'ermitans, adossada a l'església romànica de Santa Maria del Castell, documentada el 1060 i que tingué la categoria i les atribucions de parròquia fins el 1868.

L'església de Santa Maria, recentment restaurada, tenia una torre o fortalesa davant seu i un pis fortificat, possible residència, sobre seu. S'hi fa un aplec el primer diumenge de juny. (de la fitxa 309)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"