SANTA EULÀLIA PROVENÇANA

Música de Joaquim Miranda.

Església romànica de Santa Eulàlia a l'Hospitalet de Llobregat.

Aquesta església, adossada a la qual ha estat bastit modernament un nou edifici parroquial de majors dimensions, és romànica, de tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle; a la façana de ponent, sobreposada a un aparell més antic, hi ha un portal amb arquivoltes ornades de fulles i motius geomètrics; al timpà hi ha una inscripció, segons la qual fou construït el març de 1201 per un mestre d'obres de qui només consta la A inicial del nom o cognom. Recentment, en edificar-se la nova rectoria s'han trobat restes d'àmfores i teules romanes, i també altres petits objectes de la mateixa època i de l'època medieval. És per aquests indrets que al principi del segle aparegué un cap de Medusa, l'original del qual es troba al Museu Arqueològic i una còpia al Museu de l'Hospitalet, possiblement d'alguna vil·la romana que hi hauria hagut per aquests encontorns. (de la fitxa 135)

          

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA EULÀLIA DE VILADONJA

Música de Mateu Sanclimens, o.f.m. cap.

Església romànica de Santa Eulàlia de Viladonja al terme de Les Llosses (el Ripollès)

L’església parroquial de Santa Eulàlia de Viladonja es troba a 1 012 m d’altitud, vers l’extrem S del terme, en una carena muntanyosa. El 975 és esmentada la vila rural Doneia o Donia, quan fou cedida al monestir de Ripoll per Aga, que la tenia per cessió del seu pare. L’església actual fou reedificada al segle XVIII, sobre la base d’una primitiva església romànica, de la qual guarda la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals. Té un petit campanar amb coberta piramidal a la banda de migdia, a la ratlla de la façana, on es construí un vestíbul el 1802. L’església té culte, i aquest va a càrrec del sacerdot de Matamala. (de la fitxa 1466)

           

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA EULÀLIA I SANTA JÚLIA D'ELNA

Tonada popular dels goigs de Núria

La Seu d'Elna, catedral romànica dedicada a les santes Eulàlia i Júlia.

A mitjan XI hom construí la nova catedral a la Vila Alta, fortificada (l'altar major fou consagrat ja el 1069). És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals; la volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals. Els dos primers trams, amb pilars amb mitges columnes adossades, i bases i capitells preromànics, són de tradició carolíngia. (de la fitxa 712)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"

Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA EULÀLIA DE LA VALL D'ORA

 

Oficialment, avui és el temple que concentra totes les antigues parròquies de la vall.
El floriment humà i econòmic del segle XVlll fa entendre la substitució de l'antic temple per un més capacitat i a gust per l'època. Amb tot, queden petites restes de parets a la part de migdia , entre el cos del temple i la rectoria, de l'antic edifici romànic. (de la fitxa 1638)

           

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER

Música de Josep Taxés

Església parroquial dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, d'origen romànic, a Riuprimer.

Sembla que els orígens de l’església de Santa Eulàlia es remunten a l’any 899, data en que s’esmenta per primera vegada.  Torna a aparèixer citada en un document del 944 i en un altre del 1041, amb motiu de la consagració per l’abat Oliba d’un segon temple, d’època romànica, construït sobre el primer.  Successivament, l’edifici es va anar ampliant i modificant fins a tenir l’aspecte actual. Aquestes transformacions es feren entre el segles XIII i XIV, al segle XVII i al XIX.  L’església actual, orientada de llevant a ponent, és de planta rectangular amb tres naus, transsepte i cimbori, i està coberta a dues aigües, amb teules àrabs. Les naus es comuniquen entre elles mitjançant dos arcs; la central es cobreix amb volta de canó, mentre que les laterals, més baixes i estretes, ho fan amb voltes de creuria. (de la fitxa 1285)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA EULÀLIA DE CRESPIÀ

Música popular tradicional

Església romànica parroquial de Crespià

D'origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l'església del segle XII: la porta, amb quatre arquivoltes en degradació, té a sobre una finestra; hi ha una torre rectangular, sobre la qual s'aixeca el campanar, al costat septentrional de la façana; l'absis, que va ser sobrealçat i és parcialment encastat en una construcció veïna, té una finestra i un fris dentat, damunt mènsules. Posseeix un notable retaule de marbre.  Al segle XVI va ser engrandida amb dues naus més i se li construïren unes noves voltes. (de la fitxa 537)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANTA EULÀLIA D'ERILL-LA-VALL

Música: Popular revisada per Jaume Trabal

Lletra  dels goigs: Antiga actualitzada pel Pare Enric Dordal, Schp.

Espectacular església romànica de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.

L'església parroquial de Santa Eulàlia és un notable edifici romànic, del grup de la Vall de Boí, d'una sola nau capçada per un absis semicircular, amb absidioles formant creuer. Hi ha un porxo amb arcades sobre columnes. El campanar, de torre, és un magnífic exemplar de l'arquitectura llombarda de Boí. (de la fitxa 425)

            

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA EULÀLIA D'ENCAMP

Música de Josep M. Ricart i Tasies

Lletra dels goigs d'Enric Balaguer i Mestres

Església romànica dedicada a Santa Eulàlia a Encamp (Andorra)

L'església parroquial d'Encamp té un dels campanars romànics de torre més bonics d'Andorra. La seva alçada fa que ressalti la seva esbeltesa i realça la decoració de bandes i arcuacions llombardes dels tres pisos de finestres geminades. També conserva d’època romànica les parets sud, en la que s'obre la porta, i oest. Va ser ampliada i modificada en diverses ocasions, els segles XVII i XVIII i durant els anys 20 de la passada centúria. La darrera reforma, dirigida per l'arquitecte David Mackay i realitzada a finals dels anys 80, ha consistit en l'ampliació de la nau i l'adequació d'espais annexos. L'excavació arqueològica realitzada en el mateix moment permeté deixar visibles els fonaments de l'absis romànic, destruït durant la reforma dels anys 20. (de la fitxa 710)

            

 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"